El GEiEG ha arribat en bona forma al Centenari?

Jo sempre dic que «tenim una mala salut de ferro». Com tots els clubs hem patit la crisi, però potser som dels que l'hem torejat millor d'entre tots els que són similars al nostre a Catalunya. No hem hagut de fer grans retallades. Ara ens caldria augmentar una mica la massa social. Hem perdut des del 2.012 entre 2.000 i 3.000 socis, i ens agradaria ara augmentar-ne un miler, perquè ens donaria un equilibri pressupostari. Estem pels 13.000, aproximadament. En esport federat però hem crescut sempre, ara gairebé tenim més de 2.400 esportistes dels quals gairebé un miler són dones. En esport social, la gent que va fer musculació, pàdel... estem parlant de 3.000 persones.

Què ha de fer bé el GEiEG per celebrar cent anys més?

El GEiEG ha de fer i serà el que els gironins vulguin. El GEiEG és Girona. Això queda molt bé dir-ho. O que «ens hem d'adaptar als temps». El que hem de fer és avançar-nos a les noves tendències i estar atents a les demandes dels socis. Estem molt al dia, i hem d'estar oberts a nous esports o a nova maquinària.

Què ha descobert del GEiEG que no sabia gràcies al Centenari?

He descobert coses, sí, de la història. Dimecres va ser una gran jornada, per exemple, en l'acte que vam fer a la Casa de Cultura sobre la memòria viva del GEiEG. Les anècdotes del dia a dia són el que fan viva una entitat i, si no, queden recollides en algun lloc, acaben desapareixent.

Quins actes queden per acabar la celebració del Centenari?

Volem fer durar la celebració fins al mes de juny de l'any que ve. Hi ha pendents activitats de seccions, i d'altres de més institucionals. En handbol, per exemple, farem un triangular amb el GEiEG, el Sarrià i el Bordils. Els d'esquí organitzen una baixada de torxes a Masella, hi haurà amb els de muntanya una pujada al Puigsacalm per portar-hi alguna mena de símbol del GEiEG que s'està preparant... i després quedarà l'acte més institucional, amb tots els parlaments, que serà el central. Tot això ho estem treballant per fer-ho a la primavera, entre març, abril i maig. I també hi haurà els llibres. Un d'història del GEiEG, coordinat per Joaquim Nadal on també hi ha Josep Clara, Rosa Maria Gil, Josep Maria Fonalleras, i David Esteva, que s'està treballant de fa dos anys i hauria de sortir per Sant Jordi. I també un de fotografies, i un amb la història de l'Art a Girona del 1994 a 2019.

El GEiEG ha perdut força? És més una empresa de serveis, més que un sentiment de club?

Nosaltres intentem compatibilitzar les dues ànimes. Si ens dediquessim al pur negoci hauríem oblidat el tema dels principis, els valors i l'esport competitiu. Però aquesta junta, i les anteriors, tenim clar que el GEiEG és esport base, amateur i cultura. És veritat que tenim una potent oferta de serveis que ens ajuda a alimentar tot allò, és una ànima necessària. Ens ajuda a generar un benefici per cobrir l'altra pota, que és absolutament deficitària. Cada any hem d'injectar a la vora de 300 o 400.000 euros per les seccions. Si el GEiEG només fos un club de serveis jo ja no hi seria. Nosaltres hem de dedicar-nos a transmetre valors i fomentar l'esport base, l'adaptat, el femení... i fer que totes les instal·lacions estiguin adaptades. I això no és fàcil perquè d'un pressupost de 5 milions només un 2% ens arriba de les institucions. La resta, ens hem d'espavilar.

Va ser reelegit el febrer de 2017. Té previst esgotar el mandat fins al 2023?

La idea és esgotar-lo, sí.

Per l'any que ve també tindran un pressupost de 5 milions?

Sí, seran uns pressupostos com sempre realistes i conservadors, perquè fer-los basant-se en idees fantasioses que no es compliran és fotre's de caps contra la paret.

El futur del GEiEG està garantit pel seu patrimoni?

Ho garanteix moltíssim. Pocs clubs tenen un patrimoni com el nostre. Això demostra que som una entitat sòlida i tens per respondre davant de qualsevol eventualitat. Estem molt contents del patrimoni que tenim, però això també s'ha de mantenir, i segurament és el més complicat.

Palau té moltes possibilitats, encara. Han avançat en la reforma de l'estadi d'atletisme?

Estem avançant pel bon camí amb les institucions per la reforma, l'arranjament, l'adequació de la pista d'atletisme. S'ha de canviar tot el tartan (el terra), i això ens ha de permetre que els nostres atletes tinguin una instal·lació òptima per entrenar i competir. Ens agradaria poder acollir a casa nostra campionats de qualitat. Les administracions estan per la labor.

Seria una de les grans obres que quedaria per als propers tres anys de mandat?

Sí, n'hi ha més, però clarament aquesta en seria una. Venim de canviar la coberta de la piscina de 50 metres de Sant Ponç, i hem renovat el parquet del Lluís Bachs a Sant Narcís. Tenim pendent arreglar algunes pistes de tennis que estan en mal estat, i hem de donar resposta, i a Palau hi ha altres mancances al camp de futbol i a la pista d'atletisme. En tota la comarca només hi ha aquest estadi d'atletisme. Si ja en tenim un, arreglem-ho, no cap que acabi desapareguent per fer-ne un de nou després. Estem en un lloc idíl·lic, en ple bosc, a dos segons del centre, ben comunicat i amb bons aparcaments. Treballem-ho, no deixem que es deteriori més.

Quin pressupost preveuen per a l'estadi d'atletisme?

Depèn, hi ha diferents tècniques i propostes. Per exemple, plastificar el sòl que ja tenim tindria un cost més baix, es podria canviar el tartan per una moqueta de més qualitat... tot dependrà del que els tècnics diguin. Val la pena invertir-hi, que la federació t'ho homologui i que allà s'hi pugui fer qualsevol campionat. Volem fer una reforma ambiciosa, també la graderia està una mica malmesa i s'hi hauria d'actuar, com també en la zona de salts. El tartan és l'objectiu número 1 i després venen els altres per tenir un estadi d'atletisme en condicions.

De quina secció n'està més orgullós?

De totes! Però sí que cíclicament tenim seccions que destaquen més, i ara és la del bàsquet, amb l'acord amb l'Uni i l'ascens a Lliga Femenina 2. Em fa una especial il·lusió perquè sempre he tingut l'objectiu de potenciar l'esport femení. Que un equip de casa jugui en aquesta Lliga, amb un entrenador de la casa, fidel als principis d'esport base amateur, no professional, és un orgull. I demostra l'encert de l'entesa.