A la prèvia l'entrenador olotí, Raúl Garrido, ja va avisar que el Vila-real B és el millor filial d'Espanya. Tot i les alabances de l'entrenador olotí cap al minisubmarí groc, els joves jugadors entrenats per Miguel Álvarez estaven sumits sota una dinàmica molt negativa: només un punt dels darrers dotze possibles i per trobar l'última victòria dels castellonencs a casa havíen de passar diverses fulles al calendari i anar fins al set de setembre quan van derrotar (2-1) l'Oriola. Això, i que l'Olot visitava Vila-real amb sis partits consecutius sumant punts, feien presagiar una bona tarda per al conjunt olotí. No obstant els mals resultats dels locals, només un punt els separava de la classificació. Per tant, la igualtat estava assegurada. I així va ser.
A la primera meitat els olotins van voler demostrar que els bons resultats recollits durant les darreres setmanes no eren flor d'un dia. Per això els vermells van sortir amb la intenció de fer-se amb la possessió de la pilota. No obstant, el domini era estèril, ja que les ocasions no emergien. Amb els pas dels minuts, l'esfèrica va passar a peus dels locals amb un Adell molt participatiu per banda dreta. De fet, una centrada seva al minut 27 la va engaltar de primeres Dani Villa per obrir la llauna. A partir d'aquest moment, fins a la mitja part, el filial groguet es va fer amo i senyor del partit. A la repressa més del mateix. Els locals es feien forts per moments, però Ballesté, posant-se la granota de treball, va intervenir dues vegades així fer que les diferències al marcador s'ampliessin. Amb això, els olotins van anar guanyant terreny fins que al minut 73 Chavarria va veure porta després de superar Josele. Amb aquest punt l'Olot suma set partits sense perdre.
