Els últims dos triomfs seguits han refet els ànims de l'Olot?

Estic molt content i feliç per aquests sis punts seguits contra el Nàstic i l'Ejea. Aquests triomfs han servit per refrendar el bon joc que hem estat fent aquesta temporada, tot i que no s'acabava de traduir ni en punts ni en gols. En aquests dos darrers partits l'únic que ha canviat és el nostre encert de cara a porta.

Per què serveixen set anys a La Masia?

Van ser alguns dels millors anys de la meva vida. Em van formar com a persona, principalment, i també com a esportista. Et fas un home, vaja. Al Barça hi he après a jugar a futbol i com a porter, a tenir un bon joc de peus, per exemple. Em va donar experiències que un nen d'aquelles edats no sol tenir. Vaig arribar al Barça amb nou anys, procedent de l'Espanyol. De petit m'havia apuntat a l'escola de futbol de l'Espanyol i un dia faltava un porter, m'hi van posar, i em van veure bones maneres. Després, gràcies a un un gran any com a benjamí, el Barça es va fixar en mi i em va fitxar fins a juvenil.

Costa marxar del Barça?

A mi no em va costar, ho necessitava. En el meu primer any de juvenil vaig tenir una lesió de creixement que gairebé no em va permetre jugar. Acabat aquell any el club no em volia pujar al juvenil A i pretenia que seguís al B. Havia renovat per quatre anys per jugar amb el juvenil i l'últim amb el Barça B, però els vaig dir que jo no volia seguir al segon juvenil i després d'unes negociacions, vaig acabar marxant al Màlaga. Vaig passar un any fotut per la lesió i no em van agradar algunes coses. Tenia la necessitat de marxar, tot i que també em va costar deixar casa meva amb 17 anys. Tenia ganes d'anar a viure sol i viure noves experiències.

Quins van ser els seus companys de generació?

Samper, Dongou... deien que era de les millors de la història després de les de Messi i Piqué. Vaig jugar també amb Bellerin, Grimaldo, Jon Toral, Sandro, Munir... era una generació molt bona.

Què li ha faltat per arribar al futbol professional?

En el futbol no tot és la qualitat. Hi entra també el factor sort. A vegades has d'estar al lloc precís en el moment ideal i potser no ha sigut el meu cas per diferents circumstàncies. Però no tiro la tovallola, segueixo treballant amb l'esperança d'arribar algun dia a jugar a Segona o a Primera Divisió.

Ara necessitava estabilitat?

Sí, després del Barça vaig estar uns anys a Màlaga però ja se sap que quan ets jove has de buscar minuts a diferents llocs. Vaig tenir cessions i no vaig acabar d'assentar-me a cap lloc. Per això vull agrair a l'Olot que confiés en mi la temporada passada sortint d'una lesió de llarga durada. Vaig arribar al mercat d'hivern, després que en l'anterior temporada hagués estat a l'UCAM Múrcia i al Badajoz. El Badalona també es va interessar per mi però em va atraure més la proposta de l'Olot.

El cartell de jove promesa l'ha acabat perjudicant?

No ho crec. El que passa és que la Segona B és complicada i més per a un porter jove, que sempre sol tenir un veterà davant. És complicat que apostin per tu. A Cadis, per exemple, tenia Cifuentes, que encara és titular i van líders destacats a Segona. No tots som com Víctor Valdés o Xavi, que debuten amb 16 anys, els altres ens ho hem de currar més.

Recorda quan va ser l'últim penal que va aturar abans del de diumenge a Ejea?

Ostres, bona pregunta... no ho recordo, la veritat.

Aturar un penal és error del davanter o encert del porter?

Per mi és més error del davanter. Un penal ben tirat és imparable. Diumenge a Ejea les circumstàncies eren complicades. Feia molt vent i Torras, que és amic meu, va optar per xutar en la direcció del vent, com jo pensava que faria, que voldria asegurar el llançament. Li va sortir un xut molt centrat i fluix. Pel segon penal em van passar moltes coses pel cap. Primer em vaig voler quedar al centre perquè pensava que aniria a assegurar fort per allà. En l'últim moment vaig caure a la dreta, ell va xutar a l'esquerra, però per fortuna va sortir fora.

A què aspira aquest Olot?

Hem sigut superiors a tots els rivals, hem merescut guanyar molts més partits excepte a Castelló, on sí que ells van ser millors. Ens ha fallat el gol. De moment hem de pensar a assolir els 40-42 punts de la permanència el més aviat possible i després ja ho veurem. Però és clar que ens agradaria fer un pas endavant.

De quin porter ha après més?

De petit el meu ídol era Víctor Valdés. Sempre he sigut del Barça i el seu porter ha estat el meu referent. Ara em fixo en Ter Stegen.

Amb quin moment de la seva carrera es queda?

Amb l'any que vam pujar de Segona B a Segona A amb el Cadis. Aquell curs 2015/16 vaig jugar el duel de Copa contra el Madrid, en què tot i perdre per 1-3 vam passar per l'alineació indeguda de Txerisev. Va ser una experiència única viure aquella nit al Carranza.