05 de novembre de 2019
05.11.2019
L'Empordà

Quan guanyar a Salamanca era utòpic

L'Spar Citylift Girona va aconseguir diumenge la seva quarta victòria a la pista del Perfumerías Avenida, repetint els èxits dels primers partits de les finals del 2015 i del 2019, i del primer cop, l'octubre del 2014, amb Ramon Jordana a la banqueta

05.11.2019 | 06:30

El 15 d'octubre del 2014, en la primera jornada de Lliga d'aquella temporada, l'Spar Citylift Girona es va emportar la victòria de Salamanca per un 56-64 que va ser tant una gerra d'aigua freda per al Perfumerías Avenida com una sorpresa per a la gent de l'Uni. «Quan ahir a la tarda em van trucar per dir-me que Chambers tenia febre i que era dubte vaig pensar que en sortiríem ben escaldats», reconeixia l'endemà el llavors, i encara ara, director esportiu del club, Pere Puig. Una victòria que l'Uni, amb Ramon Jordana estrenant-se a la banqueta en un partit de Lliga, va aconseguir amb només vuit jugadores perquè, en ser dimecres, Eva Bou i Iho López no havien pogut viatjar per temes laborals i d'estudis, i amb la nord-americana Brittany Chambers enfebrada per una infecció. De les vuit, una, Èlia Ros, va jugar menys de 3 minuts, i Jael Freixanet encara no 10. Amb aquesta escassa rotació i 20 punts de Vanessa Gidden i 20 més d'Ify Ibekwe, l'Uni va ser capaç d'assaltar per primer cop el Würzburg: 56-64 contra un Avenida que tenia Marta Xargay, Shay Murphy, Angel Robinson o Marta Fernández.

Noe Jordana, Anna Carbó i Vita Kuktiene eren les tres altres jugadores d'aquell equip, que, amb la victòria a Salamanca, va trencar el mite de la impossibilitat de guanyar a la pista del Perfumerías Avenida. El club gironí no ho havia aconseguit mai en les seves primeres sis temporades a l'elit i, des de llavors, només ho ha repetit tres cops més. Una, aquella mateixa Lliga, quan, ja amb Roberto Íñíguez de tècnic va guanyar-hi l'inici d'una final que l'Uni culminaria amb el títol de Lliga del dia de Sant Jordi; i en les seves dues últimes visites. És a dir, el passat 2 de maig amb una altra victòria que acabaria transformant-se, tres dies més tard, en el segon títol de liga de la història; i abans-d'ahir, diumenge, amb l'MVP de la jornada, Magali Mendy, liderant un 55-68 que va deixar glaçat un Miguel Ángel Ortega que, durant la seva primera etapa a l'Avenida, va aconseguir que tornés a semblar que una victòria gironina a Salamanca era poc menys que una missió impossible.

El resultat més ampli que ha aconseguit l'Spar Citylift Girona al Würzburg va ser en la seva segona victòria. Un 70-85 en el primer partit de la final del 2015 amb les veteranes Jordana i Kuktiene destrossant a cop de triple una defensa zonal que el llavors tècnic de l'Avenida, Alberto Miranda, va mantenir molts minuts per protegir-se de Gidden i Ibekwe prop de cistella.

La temporada següent, la que Ortega va començar a la banqueta de l'Uni i la va acabar a l'Avenida, va obrir una sequera de victòries gironines a Salamanca. Xavi Fernández, en la final d'aquell curs, i després ja Èric Surís varen fregar la victòria en diverses oportunitats però mai va acabar de caure. Fins, segurament, quan menys gent se l'esperava, en el primer partit de la final de la temporada passada. L'Uni arribava a la lluita pel títol ja sense Nadia Colhado i molt desgastat després d'una temporada dura arribant a les semifinals i després de regirar el seu estil de joc en perdre la pivot brasilera i, abans, Shay Murphy. I va arribar a Salamanca i va colpejar molt fort l'Avenida amb un primer quart que deixaria les castellanes sense capacitat de resposta (7-24). Al final, 64-70 amb 24 punts de Keisha Hampton que deixaria l'Uni a tocar del seu segon títol de Lliga. Aquella va ser la penúltima visita de l'Spar Citylift Girona a Salamanca, la darrera va ser la de diumenge. Dues victòries consecutives en una pista on, fins aquell 15 d'octubre del 2014, guanyar-hi semblava gairebé una utopia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook