«Lluito per arribar a l'Asobal»

Sí, visc exclusivament per a això, tot i que també segueixo estudiant Comptabilitat i Finances, ara a distància. Em quedava un any però m'ho he partit i ho acabaré en dos. Ara visc de i per l'handbol. Els matins vaig al gimnàs i a la tarda, als entrenaments. Estic molt content. Jo volia viure aquesta experiència, saber com era viure de l'esport. Ho porto molt bé, molt content, instal·lat a Ciudad Real amb la meva xicota.

I l'ocasió li arriba en una ciutat històrica per a l'handbol.

Sí, juguem al Quijote Arena, un pavelló espectacular que tot i que ara ni de bon tros s'0mple com abans, continua fent impressió. Tot i que són clubs diferents i evidentment no és el mateix competir per ser campions d'Europa o fer-ho per pujar a l'Asobal, Ciudad Real segueix sent una ciutat d'handbol. Se'n fa un seguiment diari, la gent en parla, i al final al pavelló venen un miler de persones, que és força gent, tot i que segurament no hi hagi l'ambient que es pot viure al Blanc-i-Verd, que amb 600 o 700 està pleníssim.

Quines diferències hi ha entre els dos clubs?

Primer el tema econòmic, aquí tots els jugadors som professionals. I després això també es tradueix en la professionalització del club i del primer equip. Els jugadors tenim totes les facilitats per anar al gimnàs, al físio, o al metge, i aquestes coses a Bordils te les has de buscar més tu pel teu compte. L'equip és professional al 100%, tot i que n'hi ha com jo que seguim estudiant perquè això no és com el futbol, per molt que ara siguem professionals, quan s'acabi no podrem viure de les rendes que l'esport ens hagi donat.

Té més responsabilitat?

És diferent. A Bordils tota la gent és de casa o del voltant i ens coneixem tots. Aquí hi ha pressió i a Bordils la pressió te la poses tu mateix. A Ciudad Real els jugadors ens posem la pressió a sobre perquè tots volem pujar, però també ens arriba externament. Quan fitxes per un club com aquest saps que hauràs de conviure amb aquestes coses.

Serà el primer cop que s'enfronta al Bordils?

Alguna vegada, quan estava al Sarrià, m'hi deuria haver enfrontat en categories inferiors, però no és el mateix, és clar. Sí, serà el primer cop després de vuit anys al club. Des del moment que va sortir el calendari vaig mirar quan venien ells a casa i quan anàvem nosaltres a Bordils. Fa il·lusió retrobar la gent amb qui has compartit vestidor i tantes experiències. El Bordils és un grup d'amics, més que de companys d'equip. He anat parlant amb gent d'allà durant tota la temporada, i òbviament aquesta setmana els missatges han augmentat.

Està content amb la seva aportació al Ciudad Real?

Sí, estic gaudint de minuts importants, tot i que és diferent que a Bordils, on tenia la sort de poder estar en pista 50 o 60 minuts. Aquí hi ha 16 jugadors que poden competir i els minuts estan més repartits, tot i que les coses estan anant com m'havia imaginat.

Va ser complicat fer el pas de deixar el Bordils?

Ho vaig tenir força clar. Tenia més opcions però coneixia el Ciudad Real i volia venir aquí. Jo busco tenir una experiència a l'elit, arribar a jugar a l'Asobal, i amb 22 anys encara tinc temps per davant per anar creixent i aconseguir-ho, i em va semblar que Ciudad Real, a Plata, era un bon lloc per fer-ho. Estic treballant perquè vull arribar a jugar a l'Asobal.

El Bordils patirà?

No, no els veig patint, cada any és més dificil la permanència però he vist els partits de Lliga i Copa i estan fent un bon handbol. Sí que és veritat que els resultats no han acompanyat, però estem a principi de temporada. Han fet inicis pitjors com el de fa dues temporades i s'han salvat. Confio plenament en ells. En Pau (Campos) coneix bé l'equip i sap treure rendiment dels jugadors. Aquí a Ciudad Real tothom té clar que el Bordils és un rival competitiu des de fa molts anys.

Hi ha la possibilitat que s'enfronti al seu germà?

Aquesta temporada en David, que juga de porter, està al segon equip tot i que entrena amb el primer de manera habitual. Vindrà a Ciudad Real. La sort que té és que en ser júnior pot jugar els partits que vulgui al primer equip. No he jugat mai contra el meu germà, a veure si pot tenir algun minut i podem coincidir a la pista.