En el món del futbol són molts els clubs que han hagut de patir descensos, pèrdua de jugadors i punts i fins i tot la desaparició per la manca de liquidesa que no els permetia pagar les nòmines mensuals als jugadors que en formen part. El darrer cas d'un llarg reguitzell d'equips que s'han vist afectats per aquesta problemàtica és el Lorca Deportiva. El club murcià, que milita al grup tretzè de Tercera Divisió, ha vist com tres dels membres que formaven part de la plantilla a principi de temporada han fet les maletes de l'entitat. Entre ells un gironí, Adrià Muñoz (Girona, 1994). La història que Lliga al jove porter amb el Lorca Deportiva va començar el juliol d'aquest any quan el director esportiu murcià va contactar amb ell a través d'un projecte ambiciós i molt llaminer. «Van contactar amb mi amb la idea de confeccionar un equip potent que pogués ascendir aquest mateix curs a Segona Divisió B i a partir d'aquí obrir-se camí per, en aproximadament dos anys més, recalar a Segona A», apunta Muñoz. Però les coses ja es van anar truncant i agafant un camí diferent en el mateix mes estiuenc: «Entrenàvem dos cops al dia i cada dia de la setmana sense cobrar res perquè a l'Estat espanyol durant el mes de juliol no es cobra», recorda el gironí. Arribat a ple mes d'agost i a punt de començar la temporada, els membres de la plantilla havien de rebre la notificació que els comunicava l'alta a la Seguretat Social. Tot va ser un miratge. «No vam rebre cap mena de missatge. No sabíem res. Només el director esportiu ens comentava alguna cosa i culpava d'aquesta absència de diners la paperassa o que el club havia de tancar alguns fitxatges d'última hora».
Al setembre més del mateix. Els jugadors no van veure cap cèntim i el club no els va donar cap mena d'explicació. Com Muñoz hi havia diversos jugadors que procedien de molt lluny. «Alguns dels que eren els meus companys venien de l'Argentina i estaven vivint en un hotel pagat pel club, suposo. En canvi, jo des que vaig trepitjar terra murciana vaig haver de pagar de la meva pròpia butxaca la meva residència i la meva manutenció», explica el porter, que apunta que durant aquell mes es van fer diverses reunions entre la directiva i els capitans per veure cap on es dirigia aquest descontrol. «Vaig veure que la cosa no s'arreglava i vaig decidir abandonar el club a principis d'octubre», apunta.
Ara, el gironí, que va rebre la baixa per part del club, està esperant sis mesos per poder denunciar, no el club, sinó l'empresa que va invertir en ell i el director esportiu a través de la via judicial. «Quan no tens fitxa professional i et donen la baixa tens un marge de sis mesos per rebre tots els diners que et deuen. En aquest cas, hauré de denunciar, perquè no crec que em paguin res, el director esportiu i l'empresa que va invertir perquè van ser ells qui van fer el reconeixement de deute».
Muñoz creu que «és una llàstima que hagi succceït una cosa així en un club com el Lorca Deportiva. La gent d'allà ha sigut molt amable en tot moment amb mi i l'afició és una de les millors que hi ha a Tercera Divisió». Ara el gironí es troba a casa per calmar les aigües a l'espera i la recerca d'un equip. «Estic intentant entrenar pel meu compte. No tinc pressa per trobar equip, esperaré fins al desembre. Però el meu somni seria poder tornar a jugar a l'estranger».
El debut a Segona A
El futbol té aquella mística que et fa un dia estar sense equip i a l'altre estrenar-te en el futbol professional. Exactament és el que esta vivint Muñoz. Ara es troba sense equip i a la recerca d'un, però fa unes temporades, quan tenia dinou anys, el gironí va poder defensar la porteria del Llagostera al mític estadi de Zorrilla de Valladolid. «Recordo que va ser el darrer partit de la temporada. Jo jugava al segon equip però el combinava amb el primer», i afegeix: «Durant la setmana Sergio León va venir a mi i em va dir que jugaria sí o sí. No m'ho creia. Però va ser així, Oriol Alsina em va donar l'oportunitat de debutar a Segona Divisió. Sens dubte va ser un dels millors dies de la meva vida, encara guardo la samarreta que em vaig posar i la de Javi Varas (Llavors porter del Valladolid)».
Anglaterra i França
El seu anhel és tornar a vestir-se de curt fora de l'Estat espanyol. El gironí ja sap què és fer-ho ja que s'ha enfundat les samarretes i ha pogut defensar la porteria del Whitehawk FC, equip que militava a la sisena divisió del futbol anglès i del Mulhouse FC, club que formava part de la cinquena divisió francesa. Dues experiències que Muñoz va viure de diferent manera. «La meva temporada a Anglaterra va ser bonica però estranya. Vaig anar allà a provar dues setmanes gràcies al Ramon Miramon». En finalitzar aquest període de prova, els «The Hawks» no van dubtar a fitxar-lo. Però el seu pas per club no va ser com ell hauria desitjat.
«Em vaig trobar un equip ple d'estrangers. L'entrenador era argentí i no feia jugar gaire els anglesos. Això va molestar moltíssim els alts dirigents de l'entitat, que a la mínima que el club va conrear mals resultats van anunciar la seva destitució», apunta el gironí. Després del seu acomiadament, l'equip de Brighton va incorporar un altre entrenador. «Era anglès i només feia jugar jugadors anglesos. A mi em tenia creuat, fins i tot em va insultar i amenaçar». A partir d'allò Muñoz va haver de fer les maletes per recalar al Lewes de setena divisió anglesa. «La meva estança va ser molt diferent. Allò era un club molt familiar, llàstima que no pogués arribar a un acord per ampliar el meu vincle».
Acabada la temporada, el gironí va haver d'abandonar les illes britànique per recalar al Mulhouse de la regió francesa d'Alsàcia. «Al principi no jugava res perquè van fitxar un porter que venia de la Ligue 2. Només podia jugar la Copa francesa», assevera el porter, que explica que «des de novembre fins al gener hi ha una aturada de lliga degut a les baixes temperatures i a l'alta quantitat de neu que s'acumula allà». No obstant aquest període sense competir, el gironí es va entrenar i va arribar en millors condicions que el seu company a la porteria. «A partir del gener ho jugava tot. Vam estar a punt d'ascendir a National 2, i per no arribar a un acord no vaig poder seguir allà».
