23 de octubre de 2019
23.10.2019
L'Empordà
Txell Figueras. Ciclista de BTT

«M'encantaria poder entrenar més hores per plantejar-me anar a uns Jocs Olímpics»

23.10.2019 | 06:30
«M'encantaria poder entrenar més hores per plantejar-me anar a uns Jocs Olímpics»

La tercera posició a La Tramun del passat cap de setmana va ser una nova mostra de la gran temporada de Txell Figueras, que, en els últims mesos, ha acumulat bons resultats un rere l'altre confirmant que pot tenir un paper en l'elit internacional del BTT. «Crec que si tot continua de la mateixa manera: entrenant bé i sumant més hores a la preparació per poder dedicar-m'hi al cent per cent podria plantejar-me la idea de poder competir en uns Jocs Olímpics, m'encantaria...», explica la biker de Flaçà.


La temporada ha acabat i ha aconseguit molts èxits. S'ho esperava?

No m'imaginava tant bons resultats. L'objectiu era competir a la Copa Catalana, cosa que he fet i a més he pogut guanyar, igual que el Campionat de Catalunya. Uns resultats que s'han produït perquè la pretemporada que vam realitzar amb l'equip va ser molt bona.

Per tant, com valora l'any?

Com a extraordinari. Tots els objectius es van complir i superar com el de la meva posició al Campionat d'Espanya, on vaig aconseguir acabar en segona posició. A més després vindria la convocatòria per al Mundial del Canadà. Si m'haguessin dit que assoliria tot això durant la pretemporada no m'ho hagués cregut en absolut.

Com va rebre la notícia per anar a Canadà amb la selecció espanyola?

Amb molta alegria. No m'ho esperava per res del món. El seleccionador em va deixar anar al Campionat d'Espanya que podria anar convocada. No li vaig donar gaire importància perquè normalment hi va la campiona, per tant no em vaig prendre seriosament les seves paraules. De fet, per al Campionat d'Europa van agafar una altra ciclista i no a mi, per tant vaig pensar que no aniria a Canadà. Però amb el meu equip vam continuar entrenant al màxim per poder tenir esperances i poder anar-hi. Al final em van trucar, i no m'ho creia. Els vaig respondre si era una broma. Va ser un somni que no vaig tenir temps de somiar-lo que ja es va complir.

Li va anar bé per terres americanes?

Sí, el que volíem era gaudir i fer un bon paper perquè anar a un Mundial són paraules majors. Mai no havia participat en un campionat d'aquesta mida, per això abans d'encentar-lo tenia por de competir contra noies que veia per televisió o que eren referents meus. Amb el pas del temps aquesta por va anar diluint-se, i fins i tot vaig poder intercanviar algunes paraules amb elles. Al final vaig acabar en 55a posició, cosa que estic molt contenta. De moment no em puc comparar amb elles perquè són professionals.

Fa uns mesos va comentar que estava buscant un equip professional. L'ha trobat?

Estem treballant per trobar-lo i crec que estaríem a prop de fer-ho. Hem rebut moltes ofertes però ens hem decantat per un perquè em donaran moltes oportunitats per créixer. Tot i això, estic a la recerca d'ajudes privades.

Creu que sense aquestes ajudes podria viure exclusivament del ciclisme?

No. Considero que, no només en el ciclisme, sinó en tot l'esport, hi ha una gran desigualtat entre homes i dones. Però he de mencionar que estic contenta perquè cada cop més hi ha més noies ciclistes participant en competicions i més gent seguint el ciclisme femení per internet, televisió, mitjans de comunicació i xarxes socials. Les coses s'estan fent bé, l'increment d'esportistes femenines que tenen com a referents o ídols a noies i no a nois és considerable.

Ha esmentat que va complir el somni d'anar a Canadà. Quins somnis li queden per complir?

Millorar els resultats de la darrera temporada, o almenys que siguin iguals. Però el que anhelo amb intensitat és poder córrer la Copa del Món i acabar curses d'aquesta magnitud sense ser doblada.

I com veuria anar a uns Jocs Olímpics?

Seria extraordinari, m'encantaria. Crec que si tot continua de la mateixa manera: entrenant bé i sumant més hores a la preparació per poder dedicar-m'hi al cent per cent podria plantejar-me la idea de poder competir-hi. L'any que ve hi ha els de Tòquio, però és impossible perquè la plaça de la selecció espanyola ja està ocupada, però per què no pensar en els de 2024?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook