El Sarrià va viure una nit màgica, una més, eliminant el Cangas, de la lliga Asobal, a la Copa. L'equip de Salva Puig va protagonitzar una actuació èpica: a la primera part va brillar, passant per sobre d'un rival de superior categoria i arribant a manar de cinc, i a la represa, després de veure com el Cangas li eixugava la diferència i se n'anava de tres, va resorgir amb una remuntada impressionant.

Els quatre gols que duia d'avantatge el Sarrià al descans (15-11), que haurien pogut ser cinc si els àrbitres no haguessin concedit sobre la botzina un penal transformat per Menduiña, no haurien passat, segurament, pel cap dels aficionats ni en el millor dels seus somnis. Però aquesta superioritat simplement traduïa el que s'havia vist sobre la pista. Els locals, sense res a perdre, hi anaven, mentre que el Cangas amb prou feines va oposar resistència el primer quart d'hora. Després d'un intercanvi de cops inicial, ara marco jo, ara ho fas tu, el punt d'inflexió va arribar amb el 8-7 de Juli Fina, que obria un parcial de 5-0. En poc menys de 10 minuts, es va passar d'un partit igualat a un altre de dominat de dalt a baix pel Sarrià, que va arribar a manar de cinc (12-7) al minut 23 després d'un gol de Gutiérrez. La sagnia pels visitants la va tallar Vujovic. Però la reacció va ser testimonial. Amb una excel·lent defensa, aprofitant les aturades de Guitart, i corrent tant com van poder al contraatac davant d'un rival molt desdibuixat, van saber administrar el resultat fins al descans. Fins i tot amb un pèl menys de precipitació l'estrip hauria pogut ser més gran.

Era realment possible pensar a eliminar un Asobal? De sortida el Sarrià va recuperar els cinc gols d'avantatge (16-11), però el Cangas va retallar fins al 16-13. S'entrava aleshores en un intercanvi de cops semblant al dels primers minuts de partit, fins que Carlos Vilanova encara aprimava més l'avantatge gironí posant el 18-16 als vuit minuts. El 18-17 de Mitic obligava Salva Puig a demanar temps per refrescar les idees del seu equip. El Cangas va acabar empatant (18-18) al minut 11 i Vilanova posava els gallecs per davant (18-19) aprofitant els minuts de desconcert locals, que va frenar un gol de Torres (19-19) per tallar el parcial de 2-8. Semblava que el somni s'esvaïa, i més quan els gallecs se'n van anar de tres (19-22) a 12 minuts del final.

La reacció gironina va ser èpica i en els últims minuts van aconseguir empatar de nou el partit amb un gol d'Oriol Teixidor de penal (25-25). Amb una gran defensa i el suport de l'afició, el Sarrià va fer el 26-25 (Palacios), el 27-25 (Rovira) i sobre la botzina novament Palacios va sentenciar amb el definitiu 28-25, enmig de l'eufòria de la grada.