Carles Chacón Belarra (Llançà, 1984) i Jordi González Matamoros (Llançà, 1976) han jugat com a locals en el partit de la història del Club Esportiu Llançà, no només com a jugador en actiu i exjugador que són, respectivament, sinó perquè han estat capaços de resumir en dues-centes pàgines la llarga singladura de l’entitat. Fruit de dos intensos anys de treball, divendres es va presentar a la casa de Cultura el llibre 'C. E. Llançà 100 anys de força, alegria i coratge'.
La presentació d’aquesta obra ha estat un dels moments emotius del centenari del club de futbol, ja que va comptar amb la presència de nombrosos exjugadors i familiars. «Aquesta ha estat una de les claus del llibre, poder comptar amb la col·laboració de molta gent que ha aportat material i vivències de forma desinteressada», apunta Carles Chacón, historiador i bibliotecari. «Ara fa dos anys, amb la junta que hi havia, vam començar a planejar els actes del centenari i el llibre n’era una peça destacada. Tocava fer-lo, però vaig veure que sol no me’n sortiria. Quan vaig proposar a en Jordi de treballar junts va dir que sí immediatament. La feina d’equip ha estat fonamental».
Autors i autoritats convidades a la presentació del llibre, a la casa de Cultura de Llançà
Mentre Chacón feia la recerca documental, González es va entrevistar amb una gran quantitat de persones que havien estat vinculades a l’entitat al llarg de la seva història. «Hem tingut molta feina per recollir fotos i testimonis. Durant aquest temps, he portat les fotos més velles al mòbil i cada vegada que trobava algú que podia ajudar-me, les ensenyava per a poder identificar els protagonistes».
En el llibre hi han intervingut, directament, quaranta-dues persones, moltes de les quals van ser entrevistades en directe a través de Ràdio Llançà, amb l’ajut de Quim Agustí, per a preservar el seu testimoni. Deu més han aportat alguna dada o document significatiu. Trenta-vuit han cedit el seu fons fotogràfic. El resultat final cal llegir-lo i observar-lo.
Rivalitat amb el port
El llibre arrenca amb una foto de principis del segle XX, editada pels germans Brun de Perpinyà, on es veu gent seguint un partit de futbol al port. «Els primers partits dels quals en tenim constància d’un equip representatiu del poble, concretament del Futbol Club Llançà, és de 1919. Durant uns anys, va coexistir amb el club anomenat CF Arenas, que era del port. Hem trenca la llegenda sobre si eren la mateixa cosa. No, eren dos clubs diferents que representaven la vella rivalitat local dels potabruts i els potamolls».
Un dels equips històrics de l'entitat. Imatge procedent de l'arxiu de Joan Fulcarà
El llibre inclou un pròleg de l’exalcalde i actual delegat del Govern, Pere Vila, i l’alcalde Francesc Guisset, tots dos exjugadors del CE Llançà. Vila explica com la seva trajectòria es va veure truncada per dues lesions importants a les cames i com va arribar a exercir d’entrenador de base. Guisset acaba el seu article recordant el clam final de l’himne: «Volem tots i, sobretot, que amb l’escut de les tres llances, el nostre Club sigui el millor».
Una entitat que té en Jandro Darder (Llançà, 1932) el seu exjugador més veterà i l’únic supervivent, juntament amb Narcís Turró, dels qui tant van jugar amb el club de la vila com amb el del port. El llibre té un capítol especial dedicat a Pere Pacreu (1934-2018), Llança d’Or del 2008 i el personatge més estimat de l’entitat.
La història del Llançà explica que «la postguerra va ser molt dura. El camp de la Creu va estar ple de ferralla i material bèl·lic fins a mitjans dels quaranta i el Club va haver de jugar al camp de l’Arenas», segons els seus autors. L’entitat va canviar de nom el 1946 passant-se a dir Club Deportivo. De moments de crisi també n’hi ha hagut, entre ells la crisi de 1957-1961, quan el Grifeu de Bàsquet va eclipsar del tot el futbol. Amb la transició es va catalanitzar el nom fins a l’actual Club Esportiu.
Complicitat total de l’Ajuntament
El patrocini de l’edició del llibre del centenari del CE Llançà ha anat a càrrec de l’Ajuntament. Els dos autors han fet la feina de manera altruista, ja que tots els ingressos de la seva venda estaran destinats al Club.
El futbol local només ha conegut tres camps
Llançà només ha tingut tres camps de futbol: el de la Creu, entre 1919 i 1991; el de les Arenas, en el port, i el nou de les Esplanes estrenat el 1992 en mig d’una espectacular nevada.
Noms històrics que queden per al record
Xicu Barris (Espanyol, Europa i amb oferta de l’At. Aviación), Pedrín Barbosa (el pretenia el Saragossa) i Hèctor Simón (Espanyol) són els noms de llançanencs que van destacar.
