14 de octubre de 2019
14.10.2019
L'Empordà

Bon bàsquet, talent, punts i emoció fins al final a Fontajau

Un bàsquet de Gerard Sevillano a sis segons del final d'un gran partit contra el Gran Canària dona la cinquena victòria consecutiva al Girona, que es col·loca líder en solitari de la LEB Plata

14.10.2019 | 06:30
Menno Dijkstra intenta anotar davant Diop (Gran Canària), ahir a Fontajau.

Bon bàsquet, jugadors de talent, molts punts, polèmica arbitral i emoció fins al final... Què més es pot demanar en un migdia a Fontajau, on ahir es va viure la cinquena victòria consecutiva del Bàsquet Girona, ara sí lider en solitari de LEB Plata, contra un Gran Canària que va fregar la victòria en els minuts finals amb set punts seguits del base finlandès Edon Maxhuni. A sis segons per acabar, i després que els àrbitres haguessin invalidat un triple de Sàbat, una penetració de Gerard Sevillano va donar la victòria al Bàsquet Girona tot i el darrer, i frustrat, intent final de Maxhuni (91-90). Albert Sàbat va ser el màxim anotador amb 23 punts i, un cop més, Antonio Hester va brillar estadísticament, 30 de valoració amb 20 punts i 12 rebots, i emocionalment amb una intensitat en cada acció que va enamorant, dia a dia, els encara poc nombrosos habituals de Fontajau en els partits de LEB Plata.

Àlex Formento preveia que els canaris els plantejarien problemes similars als que es van trobar la setmana passada a la pista del Barça B. I no s'equivocava. El filial del Gran Canària té tant talent com el blaugrana i, amb el desvergonyiment de la joventut i el físic d'Antonio Vrankovic, un 2,13 format a Duke, o Khalifa Diop, un senegalès de 17 anys també voltant els 2,10, l'equip entrenat per Salva Camps va exhibir Fontajau un bàsquet ràpid, descaradament pensat per jugar partits de molts punts i, sobretot, on ningú tenia cap mena de reserva a mirar a cistella contrària. I el Bàsquet Girona no li va rebutjar l'intercanvi de cops. Sàbat, Hester, Víctor Moreno... Els gironins tampoc van gens mancats de talent i el partit va entrar en uns camins que solen agradar més al públic que als entrenadors. La hiperactivitat de Hester, 15 punts i 24 de valoració al descans, o la classe de Sàbat, 15 punts, també després dels dos primers quarts, van anar trobant sempre resposta en la facilitat anotadora canària.

A diferència del que havia passat fa una setmana a Barcelona, ahir al migdia el Bàsquet Girona no va aconseguir mai canviar el guió del partit per passar a dominar-lo des de la defensa. Quan el Bàsquet Girona aconseguia córrer, i Hester acabava la jugada amb una espectacular esmaixada per obrir una mica de forat en el marcador, Oier Ardanza responia amb un triple en la jugada següent. I així anar fent, fins que, just abans del descans, dos tirs lliures de Sàbat i un bàsquet de Víctor Moreno van permetre trencar per primer cop la barrera dels 10 punts (55-43).

Albert Sàbat la va tornar a clavar des de més enllà de la línia de tres punts només començar el tercer quart i semblava que el Girona estava començant a posar el peu al coll al partit. Però el filial del Gran Canària és un d'aquells equips als quals, literalment, els cauen els punts de les butxaques. Dels que sempre troben maneres d'anotar. Per molt que el Bàsquet Girona intentés collar més en defensa -Hester va arribar a posar un tap al letó Steinbergs sortint a puntejar un triple lateral del canari- o que Formento anés removent la banqueta. La tercera personal de Víctor Moreno tampoc va ser una bona notícia i el tècnic local va haver de demanar temps mort en veure que el partit seguia ben viu (65-58). Abans del final del tercer quart, encara va arribat una notícia pitjor: la tercera personal de Sàbat en una discutible antiesportiva a mitja pista. Un triple de Menno Dijkstra va permetre als gironins arribar al final del tercer quart encara amb 7 punts de marge (74-67).

La feina del pivot holandès estava aguantant el Bàsquet Girona. Amb 77-71 en el marcador, i set minuts i mig per jugar, Àlex Formento va tornar a posar a pista Albert Sàbat i Antonio Hester. A l'altra banqueta, Salva Camps era conscient que la tornada del base de Llagostera i de l'aler pivot de Miami era un perill per al seu equip, i va demanar temps mort immediatament. Les seves instruccions van sorgir efecte. Quatre punts seguits de De la Torre van empatar el partit a 83 a tres minuts i mig per acabar.


Cara o creu en els instants finals

Nervis al Girona. Sergi Costa va fer només un tir lliure en el següent atac abans que el base finlandès Mahuni posés el seu equip per davant per primer cop en tot el partit (84-85). Encara més nervis. Llavors Antonio Hester va anotar un triple providencial al qual, un altre cop Mahouni, responia amb cinc punts seguits, una penetració i un triple amb un bàsquet de Sevillano pel mig: 89-90.

Fontajau tremolava i, en els últims segons de partit, i a la desesperada, Albert Sàbat va agafar la responsabilitat per creuar la pista i, a set metres i mig, rebre una falta que no li va impedir aixecar-se i anotar-la de tres. Fontajau saltava, però immediatament va arribar la decepció. I, sobretot, la indignació. Els àrbitres interpretaven que la falta era abans del tir i, per tant, el triple no valia, i com que el Gran Canària encara no havia arribat al bonus tampoc hi havia tirs lliures. Quedaven 9 segons, els visitants continuaven guanyant 89-90 i la pilota era per al Bàsquet Girona. Temps de Fomento, jugada estudiada i en només tres segons Sevillano penetra fins a sota i per anotar el que seria el bàsquet de la victòria (91-90). Quedaven sis segons i, després d'un temps mort, el Gran Canària va idear una jugada perquè, qui si no, Mahuni se la jugués. Aquest cop, però, el finlandès no va poder ni arribar a tirar i la victòria es va quedar a Fontajau.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook