Èric Surís, d'entre tots els objectius per a aquesta temporada, en té un de subratllat en vermell. «Ens estem construint des de la solidesa defensiva perquè volem ser un equip sòlid que no rebi bàsquets senzills». El discurs del tècnic ha calat, i de quina manera, al vestidor de l'Spar Citylift Girona. És obvi que la millor versió encara ha d'arribar. Normal, tenint en compte que tot just s'estrena el mes d'octubre. A més, falten peces. Núria Martínez i Sonja Petrovic estan lesionades; i ahir, a Zamora, no hi era Mima Coulibaly. Però l'encert al darrere és un fet. Al pavelló Ángel Nieto, el treball defensiu va ser excel·lent. Tant, que el Zamarat es va quedar en només 31 punts. Posant-hi la qualitat, que al vestidor en sobra, a l'hora d'encistellar, la feina ja estava feta. Així s'explica la segona victòria de l'Uni en dues jornades. Aquest cop, per 34 punts de diferència, dominant totes les facetes des del primer fins l'últim segon, i anul·lant gairebé per complet Brittany McPhee, la jugadora més valuosa de l'Open Day d'ara fa una setmana.

La jugadora de Seattle, a Saragossa i contra el Guipúscoa, havia signat 35 punts, a banda de capturar 13 rebots. Una targeta de presentació impressionant. Ahir, gairebé ni se la va veure en atac. Un sol llançament de dotze intents va anotar. Va quedar anul·lada, com tot el Zamora. La defensa de l'Uni va ser implacable. Tant, que va deixar el rival en només 4 punts al final del primer quart i amb 14 al descans. «Ens ha permès encarrilar el partit, agafar confiança. Després li hem donat continuïtat», explicava Surís. No hi va haver reacció. Ni un intent. El partit era de l'Uni. Del col·lectiu, de tot el grup. Per més que fos Mendy la màxima anotadora (15 punts) o Ajdukovic i Oma capturessin més rebots que cap companya (5). Les vuit jugadores (de nou, la rotació va ser molt curta) van fer funcionar l'engranatge a la perfecció i les diferències es van anar eixamplant, superant la barrera de la trentena. El Zamarat es va quedar amb un 18 per cent d'encert en el tir i sense anotar ni un sol triple. Això ho diu tot.

Un dels noms propis va ser el de Brittney Sykes. Amb només un entrenament complet ahir va debutar. Uns 15 minuts i prou, però suficients per demostrar de què és capaç. «S'està adaptant molt ràpid, però hem de tenir paciència perquè ha de conèixer encara totes les estructures del nostre joc». Va signar els seus primers 9 punts. Dimecres, nou test a Donosti.