Com arriba al GEiEG Uni una jugadora francesa?

A partir dels estudis. Vaig acabar la Secundària a Tolosa i havia de triar carrera. Volia fer fisioteràpia i a França és molt complicat entrar-hi. Per això vaig tenir la idea de provar sort a Girona, i em va sortir bé.

I com va fer el primer contacte amb el club?

A través d'un correu electrònic. Quan em van confirmar que estudiaria el grau que volia aquí a Girona em vaig posar en contacte amb l'entitat a través d'internet. La resposta va ser molt positiva. Em van proposar fer un parell d'entrenaments amb l'equip, i miri, aquí estic.

Ara ja porta força temps entrenant amb les seves companyes. L'han rebut bé? Està totalment adaptada?

L'acollida va ser molt bona i molt positiva des de la meva arribada. Tant les jugadores com tot el cos tècnic han fet un gran esforç per ajudar-me a integrar-me. L'únic problema, de moment, és el català. No el parlo perquè a França no l'aprenem, tot i la proximitat geogràfica. El que fa l'entrenador és explicar els exercicis un segon cop en castellà perquè pugui assabentar-me de tot.

Entén i parla el castellà?

L'entenc molt bé, i el parlo una mica. Els meus orígens són espanyols. Els meus avis van haver d'emigrar a França per culpa de la Guerra Civil.

Retorn a les seves arrels.

Sí, i n'estic molt orgullosa. La meva àvia era andalusa i va haver d'emigrar per la Guerra Civil espanyola. Va ser una gran referent per a mí. He pensat dur el seu cognom en el dorsal de la samarreta per poder homenatjar-la. És un somni per a mi poder jugar al país dels meus avantpassat i més en un club com el Girona. N'havia sentit molt a parlar. Sabia que la temporada passada les meves companyes van aconseguir l'ascens a Lliga Femenina 2 i que l'Uni Girona es va proclamar campió de la Lliga Dia.

Sabia que a l'Spar Citylift Girona hi militen jugadores de la talla de Laia Palau o Núria Martínez?

Sí, és clar. Són jugadores mundialment conegudes. De fet, en el primer partit que vaig jugar aquí encara no tenien feta la meva samarreta amb el dorsal personalitzat. Quan em van donar l'equipació vaig poder observar que tenia el número 3 i quan la vaig girar vaig veure el nom de la Laia Palau. Va ser increïble.

Li agradaria poder compartir vestidor amb ella?

Sí. Sé que moltes de les meves companyes ja han pogut entrenar amb ella i fins i tot debutar amb l'Uni Girona a la màxima categoria del bàsquet espanyol. Seria mentir si li digués que no vull jugar al seu costat. Però considero que el meu objectiu personal és fer-ho bé dia a dia i centrar-me en el meu equip.

El primer pas per fer realitat aquest objectiu és a Pamplona, diumenge, davant l'Ardoi. Com veu l'equip?

Molt preparat. Crec que estem entrenant molt bé tot i la duresa de les sessions que ens proposa l'entrenador. A més, l'ambient i l'atmosfera que es respiren tant dins com a fora de la pista són excepcionals.

Són un dels equips més joves de la categoria. Creu que serà un problema?

No. Considero que serà una avantatge. El fet de tenir una de les mitjanes d'edat més inferiors de la Lliga ens farà jugar sense pressió tots els partits. No tenim res a perdre. A més jugar contra equips que continguin jugadores més veteranes que nosaltres cada cap de setmana farà que guanyem experiència de mica en mica. Personalment tinc moltes ganes i il·lusió de començar la Lliga i crec que serà un gran any per a nosaltres.

Quin creu que serà el punt fort d'aquest GEiEG-Uni?

El de no tenir pressió. El que importa és el dia a dia. Però crec que si hi ha alguna cosa que ens farà ser diferents dels demés conjunts serà ser una pinya i anar totes a una. Ens portem molt bé totes i sempre volem donar el màxim rendiment. El fet de no tenir res a perdre serà un punt a favor.