Es fa difícil creure que l'Olot marxés amb les mans buides. Sobretot, amb la insistència demostrada en una segona part en què va fer mèrits per, com a mínim, sumar un puntet. Però no va haver-hi manera i va sortir derrotat de l'Olímpic Camilo Cano per 2 a 1. Javi Cabezas, només començar el partit i Pedraza, abans d'arribar a la mitja part, van marcar els gols locals. Natalio va situar un empat efímer entre un gol i l'altre, perquè no va durar ni deu minuts.

Fins a set ocasions van tenir els homes de Raúl Garrido en uns segons 45 minuts en què van ser molt superiors al seu contrincant. Després de guanyar la setmana passada al València Mestalla, però, l'Olot no va aconseguir sumar la segona victòria consecutiva. Hauria anat bé per reforçar l'estat d'ànim, però l'equip pot estar tranquil perquè competint així guanyarà molts més partits dels que perdrà.

La llàstima va ser que, al cap de cinc minuts, ja anés per sota en el marcador. Una jugada de Pablo Morgado va ser enviada a la xarxa per Javi Cabezas. És molt complicat respondre bé quan entres al terreny de joc pitjor que el contrari. Perquè el més normal, és que et passin per sobre. Ahir, però, no va haver-hi res de tot això. L'Olot va fer-se fort i no va tardar gaire a reaccionar: Natalio, al 25, va aprofitar una gran passada d'Eloi Amagat per establir una igualada irreal. Abans, els dos protagonistes del gol ja ho havien intentat. I també Pedraza, que acabaria marcant el segon, havia rematat al travesser.

El partit, d'alt ritme, es va veure desequilibrat quan el mateix Pedraza va rematar un llançament de cantonada al fons de la xarxa. L'Olot havia de remar de nou. Massa feina. Natalio va demanar un penal que l'àrbitre ni va rumiar a xiular abans de marxar cap als vestidors. Si a la primera part La Nucía va ser lleugerament superior, a la segona va ser superada per un Olot valent que es va entregar en cos i ànima.

Reacció insuficient

Primer va ser en una acció a pilota aturada, amb un cop de cap del central Carles Mas que va sortir fregant el pal. Héctor Simón i Natalio també van calcular malament, en els seus intents. Dominador absolut, l'equip de Raúl Garrido anava tancant els locals a prop de la seva porteria. La fusta també va jugar el seu paper. Ja amb Peque i Kilian, Héctor ho va tornar a intentar. Tampoc va sortir bé. Desesperat, l'Olot va seguir generant opcions. Però la pilota no va voler entrar. Ni amb Xumetra, que va acabar malament una gran jugada col·lectiva, ni en l'agonia d'un final boig en què els locals haurien pogut sentenciar, amb diferents contraatacs errats per Cedric. La reacció de l'Olot va ser insuficient, però mantenir el caràcter que el caracteritza és un do que donarà molts punts.