28 de setembre de 2019
28.09.2019

Tijana Ajdukovic Ser mare i competir a l'elit cinc mesos més tard

«Teníem clar que el fet d'haver estat una temporada sense jugar per maternitat no havia de ser un obstacle per fitxar-la», diu el director esportiu de l'Spar Citylift Girona, Pere Puig, sobre la sèrbia, que va tenir un paper notable en els últims minuts de la Supercopa

28.09.2019 | 06:30
Tijana Ajdukovic, amb la seva filla Nada, diumenge a Fontajau després de la Supercopa.

L'any 2016, en els Mundials d'Atletisme de Pequín, l'anglesa Jessica Ennis-Hill va guanyar la medalla d'heptatló, sens dubte la prova més exigent des del punt de vista físic, només 13 mesos després haver estat mare. Ennis-Hill, una atleta amb unes condicions físiques privilegiades, saltant un dels grans murs invisible de l'esport femení: la impossibilitat de compaginar una carrera en l'alta competició amb la maternitat. L'ara ja retirada heptatleta anglesa no és un cas únic -la tennista Kim Clijsters va guanyar tres Grands Slams després d'una retirada temporal per ser mare i la nord-americana va guanyar l'or olímpic a Londres 2012 en vòlei platja competint embarassada -però que encara són menys del que seria normal ho demostra, per exemple, que amb una dècada a l'elit només tres jugadores han disputat partits amb l'Spar Citylift Girona: Toch Sarr, que, però, ja havia jugat un any al Guipúscoa després de ser mare abans de fitxar per l'Uni; Allison Feaster, que ja tenia una filla més crescuda; i ara Tijana Ajdukovic.

«Ajdukovic venia d'un any en blanc per maternitat però nosaltres teníem clar que això no havia de ser un obstacle quan ens vam plantejar el seu fitxatge», explica el director esportiu de l'Uni, Pere Puig, per a qui «el debat va més enllà de l'àmbit esportiu, el dret a la maternitat i a retornar a l'elit per a nosaltres està fora de tota discussió». Nada, la filla de Tijana Ajdukovic, va néixer el passat mes d'abril. I diumenge, amb només cinc mesos, va ser una de les protagonistes de la celebració del títol de Supercopa que l'Spar Citylift Girona aconseguia diumenge, per segon cop en la seva història, derrotant el Perfumerías Avenida (82-80). La pivot sèrbia de 28 anys i 1,95 d'alçada va ser clau en els minuts finals amb rebots importants i el darrer tir lliure a manca de dos segons. «Ella ha estat un any sense jugar i hem de reconèixer que pensàvem que potser necessitaria més temps per posar-se en forma i per això estem molt contents que els seus darrers rebots ens donessin el partit», explica Puig, recordant que «algunes veus ens deien que era un risc fer un joc interior amb dues jugadores, Coulibaly i Ajdukovic, que s'havien passat l'última temporada en blanc i aquí tindrien la responsabilitat de suplir Colhado i Reisingerova». Un risc que, de moment, li ha tornat a sortir bé a Pere Puig perquè Coulibaly, que la temporada passada no va jugar per una lesió al genoll, «és feliç a Girona i no ha rendit a cap lloc com ho ha fet aquí» i Ajdukovic és «una gran professional».


Els viatges de l'Eurolliga

Excompanya de Laia Palau, Sonja Petrovic i Marta Xargay al Praga, Tijana Ajdukovic té molta experiència en diferents lligues europees. Després de Praga, l'ara pivot de l'Uni va passar per Turquia (Botas), Hongria (Sopron) i Wroclaw (Polònia) sempre competint també a l'Eurocup i l'Eurolliga, a banda de guanyar la medalla d'or en l'Europeu del 2015 amb la selecció de Sèrbia. Fa dues temporades, jugant amb el Wroclaw polonès, Ajdukovic feia 10 punts i 6 rebots per partit abans de decidir que el curs següent no jugaria perquè volia ser mare. La seva filla, Nada, va néixer l'abril i a finals d'agost la pivot estava a Girona per incorporar-se a la pretemporada de l'Spar Citylift. Diumenge, la nena va celebrar el primer títol a Fontajau, un pavelló que li serà molt familiar fins al proper mes de maig mentre la seva mare compagini la maternitat amb les exigències del comprimit calendari que regeix les competicions del bàsquet femení en els equips que juguen tant les seves lligues estatals com l'Eurolliga.

«També hi ha gent que ens posava en dubte que fos compatible ser mare amb estar en un equip d'Eurolliga que es veu obligat a enllaçar partits i desplaçaments contínuament, però aquest dubte es va esvair molt ràpid amb les converses que vam tenir amb ella abans de fitxar-la perquè vam veure que ho tenia molt clar i que es tractava d'una gran professional», explica Pere Puig que, diumenge al vespre, estava especialment content de veure com l'aposta per Ajdukovic, percebuda com de risc a l'estiu, donava bons resultats més aviat del que ell mateix s'esperava. I, de passada, ajuda a normalitzar una mica més la compatibilització de la maternitat amb l'esport d'elit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook