Els més de tres milers d'aficionats de l'Spar Citylift Girona continuen a Fontajau. Dempeus, aplaudeixen l'equip que acaba de guanyar la Supercopa mentre les jugadores fan la volta a la pista retornant els aplaudiments. Entre elles, una de les més contentes, no pot aplaudir. És Tijana Ajdukovic, que porta en braços la seva criatura de pocs mesos. La pivot sèrbia no va jugar amb cap equip la temporada passada després de ser mare i, ahir, en el seu retorn oficial en una competició, Ajdukovic va ser clau amb tres rebots en els últims minuts per acabar de decantar la balança de la Supercopa. Els dos primers temps, ofensius, van donar oxigen a l'Uni en el cara o creu final i el tercer, defensiu, després d'una errada de Tiffany Hayes a dos segons del final, li va permetre a ella mateixa sentenciar el partit anotant un tir lliure i tirant el segon a fallar per deixar córrer el rellotge. Ajdukovic va ser una de les protagonistes d'una final en què, sense Núria Martínez, sense Brittney Sykes i sense Sonja Petrovic, un molt bon Uni va derrotar el seu gran rival dels últims anys amb Adaora Elonu, exjugadora de l'Avenida fins el curs passat, d'MVP (23 punts), amb Mima Coulibaly immensa sota els cèrcols i amb bons minuts de Rosó Buch, Magali Mendy, María Araújo... El que podrà arribar a fer aquest equip quan estigui al complet.

Un triple en el darrer segon de l'anglesa Karlie Samuleson va servir per maquillar, almenys una mica, el resultat al final del primer quart amb un 20-12 que, de cap de les maneres, feia justícia a l'enorme superioritat de l'Uni en la posada en escena de la Supercopa. Segurament, la diferència en la valoració (29 a 4) serveix molt millor per explicar, com les locals, amb una Elonu superlativa, havien deixat sense capacitat de resposta un Avenida que només va poder fer tres punts (un triple de Vilaró) en els primers cinc minuts i que va arribar a perdre per 11 punts (16-5). El triple de Samuelson i un parell de bàsquets de l'holandesa Hof van evitar que l'estrip de l'Uni fos més gran i, de passada, van recordar als més tres mil espectadors que hi havia ahir a Fontajau que guanyar el Perfumerías Avenida no és mai fàcil.

I la millor prova: el segon quart. Amb Sílvia Domínguez jugant de base -sí, efectivament, la seva lesió als bessons no era tan important com havia dit Ortega al llarg de la setmana-, i la jove Maite Cazorla al «2» les castellanes van tornar a entrar en el partit. No ho van fer com li hauria agradat al seu entrenador, defensant, sinó que ho van aconseguir anotant. Sumant molts punts. Cazorla va clavar un parell de triples gairebé seguits i, una de les cares noves de l'Avenida d'aquest curs, Tiffany Hayes, hi va posar el punt de classe, i Sílvia Domínguez, un cop més, el de veterania. La base de Montgat va fer valer el seu estatus per, sempre molt respectada pels àrbitres, treure faltes i sumar des del tir lliure.

Des d'allà, des de la línia de personal, l'Avenida va empatar el partit per primer cop, 27 a 27 a 4 minuts del descans, en un moment en què l'Spar Citylift Girona trobava a faltar Elonu, que quan va anar a descansar ja duia11 punts i 4 rebots. María Araújo era aleshores gairebé l'única font d'anotació gironina. Això sí, les castellanes només es van poder posar un únic cop per davant abans del descans: 36-37 amb un triple de la barcelonina Andrea Vilaró a manca de 40 segons per arribar a un descans al qual es va arribar 39-39.

Després d'encaixar 27 punts en el segon quart, l'Uni va tornar dels vestidors conscient que havia de pressionar més en defensa. Posar-hi més grapa. I en això poques superen Coulibalay. La pivot de Mali va posar en molts problemes l'altíssima Vitola, tres personals ben aviat, i amb Elonu tornant a veure gran la cistella, les gironines es van posar 5 punts per davant (51-46) abans que Hayes -ja es podria haver quedat ella amb la selecció dels Estats Units i no Sykes...- fés reaccionar l'Avenida amb cinc punts seguits de pura classe. Partit igualat, com molts clàssics entre l'Uni Girona i el Perfumerías, i el públic de Fontajau jugant un paper important i saltant de les seves cadires quan Rosó Buch va tornar a capgirar el marcador amb un triple (59-57) o va tancar el tercer quart amb una genial cistella a cèrcol passat (63-58).

Ja en el darrer capítol del partit, un triple de Mendy semblava posar el partit molt complicat per a l'Avenida (70-62). Però, com dèiem, a l'Avenida no se'l pot donar mai per mort. Té incomptables vides. Una més que rigorosa antiesportiva d'Ajdukovic va donar aire al rival, que, amb l'afegit de veure com Coulibaly marxava a la banqueta amb cinc faltes, va poder entrar als últims tres minuts amb el partit empatat. Els rebots ofensius d'Ajdukovic, els tirs lliures i els nervis van marcar un cara o creu final que, després d'un bàsquet de Laura Gil, deixava el partit 81-80 favorable a les gironines, que tenien pilota a 17 segons per al final. Ortega va ordenar falta ràpida i Rosó Buch va fallar els dos tirs lliures. L'Avenida tenia una jugada per guanyar i, assumint rol d'estrella tot i haver arribat tot just dijous a Salamanca, Hayes se la va jugar. I va fallar. Allà va aparèixer Ajdukovic per agafar el rebot, aguantar la falta i, a menys de dos segons del final, fer el primer tir lliure i llançar el segon a fallar per deixar córrer el rellotge. La Supercopa es quedava a Fontajau en la primera gran alegria del curs per al nou Uni.