27 de setembre de 2019
27.09.2019

Uni Girona El campió comença el seu onzè curs a l'elit

Dos títols i tres subcampionats són el bagatge d'una dècada en la qual l'Spar Citylift Girona no ha baixat mai del cinquè lloc del primer any

27.09.2019 | 06:30

Al Würzburg de Salamanca, amb una jove Marta Xargay, que mesos abans havia estat clau en la fase d'ascens de Badajoz, jugant amb l'equip contrari, i amb l'ara diputada Anna Caula apostant per un cinc inicial amb Laura Antoja, Anna Carbó, Laura Camps, Kayla Chones i Petra Stampalija; i Mar Rovira, Berta Siñol, Geo Bahí i Nina Bogicevic sortint des de la banqueta. Així es va estrenar, amb derrota per cert (76-59), el llavors Argon Uni Girona a Lliga Femenina-1 avui fa una mica menys de deu anys (10 d'octubre de 2009) a la Lliga Femenina-1. Aquella derrota contra el Perfumerías va ser el primer partit de la primera temporada de l'ara Spar Citylift Girona a Lliga Femenina-1 i demà, a Saragossa en una modalitat d'Open Day, que agrada a jugadores però que manlleva al club i a la majoria dels seus aficionats un dels partits teòricament més atractius del curs a Fontajau, l'actual Uni s'enfrontarà al València de Queralt Casas i Julia Reisingerova. Serà el primer partit de l'onzena temporada a Lliga Femenina-1. Entremig, dos títols de Lliga, el del 2015 i el que va guanyar fa ben pocs mesos i que ara comença a defensar com a campió, i la consolidació a l'elit d'un club que, des de la seva estrena a la màxima categoria estatal, no ha baixat mai de la cinquena posició a la Lliga. Un creixement, seguint aquella línia de «fer cada any un pas més» que defensava el durant moltes temporades president Llorenç Biargé, s'ha acabat visualitzant en rànquings com el que estableix eurobasket.com, que posa el club com el cinquè millor del bàsquet continental només per darrere de Dinamo de Kursk, Ekaterinburg, Praga i Bourges.

Un reconeixement en l'àmbit europeu que, en part, s'explica per les històriques semifinals de la passada temporada a l'Eurocup, en què es va caure contra el Montpeller en la millor participació de sempre d'un equip català de bàsquet femení en competicions internacionals, però també bàsicament per la constància dels resultats de l'Uni des que va arribar a l'elit. En la temporada del debut, la 2009/10, va acabar en la cinquena posició i, des de llavors, no ha tingut mai una temporada que es pugui considerar com a «dolenta». Dos cops més l'equip va acabar cinquè, el segon any (en què Caula no havia començat a la banqueta i abans de Nadal va tornar per rellevar Joan Carles Díez) i en la temporada 2013/2014, marcada pels canvis d'estrangeres a mig curs. Però, amb Caula a la banqueta, l'Uni ja va aconseguir acabar dues vegades en tercer lloc a la Lliga (2011/12 i 2012/13); mentre que, després de trencar el sostre el dia de Sant Jordi del 2015, primer títol de Lliga de la història del club amb Fontajau a rebentar empenyent l'equip que entrenava Roberto Íñiguez, el club gironí ja no ha deixat mai d'arribar a les finals amb tres subcampionats consecutius i el darrer títol, quan, el passat 5 de maig a Fontajau i tres dies abans a Salamanca, l'equip d'Èris Surís va derrotar, per fi, l'Avenida de Miguel Ángel Ortega en una final.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook