No li parlin ni de futbol, ni de bàsquet, ni de cap altre esport. Allò que realment interessa a Sergi Torrentà és l'handbol, i tot i que li agrada veure els partits europeus del Barça per la tele, sempre té la prioritat el Sarrià. El club del seu poble, d'on va ser regidor de Cultura, i els colors que va defensar damunt la pista entre els 4 i els 24 anys, sense arribar, però, mai, al primer equip. Torrentà, de 47 anys, és des de la temporada passada la veu més apassionada del Sarrià. L'encarregat de mantenir viva una tradició de fa més de trenta anys a l'emissora de ràdio municipal: les transmisions dels partits (només com a local) del club esportiu més emblamàtic del municipi.

Ràdio Sarrià s'havia quedat sense narrador la temporada passada. Pels micròfons de l'emissora hi havien passat noms com els de Josep Maria Casamitjana, Jordi Paretas o Jordi Costa i ell reunia les condicions per agafar el relleu. «Jo col·laborava amb l'emissora fent un programa d'entrevistes musicals i, per altra banda, sempre he seguit l'handbol. M'ho van proposar com una cosa provisional però ara no sabria passar sense narrar els partits», admet el locutor, que treballa de comercial. La seva és una col·laboració «per amor a l'art» i li permet «portar a totes les cases la sensació que estan visquent el partit al pavelló». Ha viscut, i narrat, els millors moments de la història de l'entitat, com l'ascens a Divisió de Plata consumat a Avilés el maig passat (on excepcionalment es va desplaçar donada la trascendència de la fase), o la visita del Granollers, de la Lliga Asobal, al municipi, a la Copa Catalana, que els de Salva Puig van estar a punt de guanyar (17-18, al final). Ara dissabte toca l'estrena a la Copa del Rei contra l'Antequera, una competició que també l'il·lusiona «perquè si l'equip supera aquesta eliminatòria jugarà un altre cop a casa contra un rival de l'Asobal i això no deixa de ser històric».

Torrentà ha estat dotze anys de regidor d'ERC a l'Ajuntament, de 2004 a 2007 a l'oposició, i a partir d'aquell any, al govern com a responsable de Cultura. La ràdio sempre li ha cridat l'atenció i veu les transmissions dels partits «com una bona manera de dur-ho a la gent». Perquè «amb l'èxit de l'any passat s'ha creat una afició encara més forta», assegura, destacant també el paper de Neus Mercader, amb qui comparteix les transmissions i les xarxes socials. «Narrar l'ascens a Divisió de Plata en el partit definitiu contra el Calvo Xíria va posar-me la pell de gallina. I no vaig dubtar de continuar davant la possibilitat de narrar els partits a Plata», recorda el narrador. Això sí, afirma que va poder reprimir les llàgrimes.

«Soc molt efusiu»

Com és Sergi Torrentà com a locutor? Ell mateix es defineix: «explico allò que passa a la pista posant-hi el sentiment que tindria si estigués a la grada animant. M'agrada molt posar-me a la pell de l'afició i que realment qui ho escolti, que ho senti, que ho visqui com si es trobés al pavelló. Soc molt efusiu», subratlla.

El Sarrià va debutar a la segona divisió d'handbol espanyola guanyant a Còrdova però dissabte va perdre a casa contra el Màlaga. Serà una lliga llarga i dura, on l'aspiració dels de Salva Puig és la de la permanència. Torrentà creu que «estem en una categoria nova i hem de veure el nivell que tenen tots els equips. El que està clar és que el comportament dels nostres jugadors és molt seriós tot i competir amb molts rivals que són professionals». Una de les claus pot ser el factor pista «perquè a Sarrià l'handbol i el club hi estan molt arrelats. Els nanos senten a parlar dels altres esports però hi segueix tirant molt l'handbol. La majoria de pares volem que els nostres fills juguin al Sarrià i això ha generat aquesta afició, amb l'empenta de l'ascens». El públic, a casa, apreta de valent, però també sap reconèixer les virtuts de l'adversari: «dissabte després del partit contra el Màlaga la gent va quedar-se a aplaudir-los. Jo parlava amb jugadors seus que estaven al·lucinant amb l'afició que tenim».

De moment, de tots els partits que ha narrat, el que més l'ha impressionant va ser un Sarrià-Sant Quirze de la temporada passada a Primera Nacional. Hi havia en joc el primer lloc i van acabar empatant. «És un partit per figurar a l'hemeroteca dels bons aficionats», assegura. Després, com no podia ser de cap altra manera, tampoc oblida els duels contra l'Avilés, el Maristas Algemesí i el Calvo Xíria a la fase d'ascens. No sabria dir quin ha sigut el gol que ha cantat més fort.

I dissabte toca la Copa del Rei. Una altra tarda per a la història que ni Ràdio Sarrià ni Sergi Torrentà, es perdran. « Em fa il·lusió. Estarà bé, tornem a jugar a casa i es viurà un gran ambient contra l'Antequera, que serà un rival duríssim, que de moment no ha perdut. Seria tot un premi guanyar i rebre un equip de l'Asobal», diu.