Un possible debat sobre qui seria el millor, o la millor, atleta gironina de tots els temps es trobaria amb la dificultat de comparar èpoques, disciplines i realitats molt diferents. La gironina Anna Maria Molina va guanyar setze títols de Campiona d'Espanya en disciplines com tanques, pentatló, pes i disc en les dècades dels 60 i els 70, però, en canvi, no va poder participar en cap gran competició internacional com sí que, ara o en el seu moment, van fer Encarna Granados (única medallista gironina en un Mundial i tres cops olímpica), Jordi Mayoral, Imma Clopés, Josep Lluís Blanco, Àngel Mullera i Adel Mechaal o Esther Guerrero que, la setmana vinent a Doha, disputaran el seu tercer Mundial a l'absolut a l'aire lliure consecutiu després de les cites de Pequín (2015) i Londres (2017).

Parlar de Mundials i de l'atletisme gironí i no fer-ho del cros és complicat, perquè la demarcació ha donat grans noms en aquesta especialitat des de Pere Arco i Cristina Agustí fins a Adel Mechaal passant per les nou participants de Josep Lluís Blanco, però centrant-nos en els Campionats del Món a l'aire lliure, que es disputen tot just des de l'any 1983, a Girona s'han de subratllar dos noms. Encarna Granados (Sarrià de Ter, 1972) i Josep Lluís Blanco (Lloret de Mar, 1975), la primera perquè és l'única que ha pujat en un podi amb el seu bronze en els 10 quilòmetres marxa a Stuttgart (1993) i el segon perquè encapçala el rànquing de participacions gironines amb quatre.

En les tres primeres edicions dels Campionats del Món, llavors encara cada quatre anys (Hèlsinki 1983, Roma 1987 i Tòquio 1991), no hi va haver representació de l'atletisme gironí que es va estrenar de cop, i per la porta gran, el 1993 a Stuttgart. Allà, amb 21 anys i relativament poc temps dedicant-se a la marxa tot i la seva classificació pels Jocs de Barcelona un any abans, Encarna Granados guanyaria una medalla de bronze en els 10 quilòmetres marxa que, coincidint amb la celebració del vint-i-cinquè aniversari d'aquell èxit, ella mateixa reconeixia que l'havia agafat per sorpresa en un reportatge amb aquest diari: «Era una medalla que no esperava, sabia que estava en forma, però no m'esperava pujar al podi; i és una medalla que, com sempre dic jo, em va venir una mica gran i no la vaig gaudir com hauria pogut fer si l'hagués guanyat més endavant». Dos anys més tard, a Goteborg, Encarna Granados va ser setzena també en 10 quilòmetres marxa.

En el mateix Mundial que Granados va guanyar la medalla, Stuttgart, Jord Mayoral (Girona, 1973) viuria la primera de les seves tres participacions consecutives en els Campionats del Món. El 1993, l'històric velocista del GEiEG va ser semifinalista en 4x100; el 1995 a Goteborg repetiria semifinal en el relleu curt i també correria la primera eliminatòria dels 200 metres; mentre que el 1997 a Atenes repetiria en els 200, eliminat en primera ronda, i aconseguiria arribar a la final del 4x100, setens classificats, formant equip amb Jose Illán, Frutos Feo i Venancio José Murcia. També el 1997 a Atenes, l'atleta de Pedret i Marzà Imma Clópes (1968) disputaria el seu primer i únic Mundial a l'aire lliure amb la setzena posició en heptatló (5.631 punts).

Del 1997 ja s'ha de saltar al 2003, quan comencen les quatre participacions consecutives de Josep Lluís Blanco en els 3.000 metres obstacles: vuitè (París), catorzè (Hèlsinki 2005), desqualificat en la final (Osaka 2007) i eliminat en la primera ronda (Berlín 2009). Dos anys més tard, a la localitat coreana de Daegu, un altre lloretenc, Àngel Mullera (1984), agafaria el relleu en la mateixa prova, 3.000 obstacles, caient en primera ronda en un resultat que, el mateix Mullera, milloraria a Moscou 2013, on va ser onzè.

El 2015, a Pequín, arribaria l'hora de dos atletes que, per edat, encara estan en condicions de trencar molts topalls en l'atletisme gironí: Adel Mechaal (nascut a El Jebha, Marroc, el 1990 però criat a Palamós) i Esther Guerero (Banyoles, 1990). A Pequín, Mechaal i Guerrero varen caure en primera ronda en els 1.500 metres i els 800 respectivament; i fa dos anys a Londres Mechaal va fregar la medalla i Guerrero va tornar a caure en primera ronda. Ara, a Doha, el palamosí insisteix en els 1.500, mentre que la banyolina canviarà els 800 per fer també els 1.500.