L'Olot, tot i no fer un mal partit, va pecar de la seva falta de gol i encadena la segona derrota consecutiva (1-0) i la tercera jornada sense guanyar. De fet, no ho fa des de l'estrena a la Lliga. Una acció de Rubén va permetre al Castelló quedar-se amb els tres punts. La insistència dels catalans, en un tram final en què van buscar l'empat de manera desesperada, no va tenir conseqüències.
I això que els homes de Raúl Garrido van tenir un bon comportament, situant un murmuri constant a les graderies del Nou Castàlia. Perquè amb l'empat a zero, el més normal hauria sigut que l'Olot s'avancés en el marcador. Però per diferents motius, no va haver-hi maneres. A Segona B, tenir efectivitat és un luxe que dona punts mentre que no tenir-la et sol condemnar.
El 3-5-2 amb què va sortir Garrido portava de bracet alguns canvis: Comas i Peque van viure els seus primers minuts amb la samarreta vermella. A l'eix defensiu, acompanyant Comas, hi havia Baró i Carles Mas; als carrils, Xumetra i Chavarría; al mig, Masó Eloi Amagat i Pedro, que acabaria lesionat; i a dalt, al costat de Peque, Natalio. Ballesté era a la porteria.
La primera mitja hora va ser de clar domini olotí. La pilota era seva, i el control també, però era el Castelló qui aconseguia espantar quan passava de tres quarts de camp. Rubén, que acabaria marcant el gol de la victòria, va ser el primer a provar-ho. La rèplica va ser per a Natalio, negat de cara a porteria: primer, en una rematada forçada després d'una assistència de Chavarría; poc més tard, per un mal control que l'hauria deixat en disposició de marcar el 0 a 1. El davanter valencià també va reclamar un penal passat l'equador de la primera part, però l'àrbitre no va voler saber-ne res. I per acabar la mala sort, va veure com Campos li treia un gol sobre la línia.
Qui avisa no és traïdor
El Castelló, que encara no ha perdut a la Lliga i suma vuit punts, va avisar mitjançant un xut de Cesar Díaz al pal. Va ser l'ocasió més clara, i un clar avís de què passaria a la segona part. Perquè l'Olot, lluny de deixar-se anar, va continuar insistint. Pedro, lesionat, va obligar Garrido a realitzar el primer canvi. L'escollit va ser Héctor, que no va trigar gaire a fer lluir Campos. La tendència seguia fent pensar que els tres punts viatjarien cap a la Garrotxa.
Rubén, a vint minuts del final, va avançar els locals; i el marcador ja no es mouria. Castàlia es va despertar, es va treure la por del damunt i va impedir que els intents de l'Olot fossin productius. Abans del gol, Xumetra i Masó havien tingut dues ocasions, com també Calavera per part local.
Els últims minuts van significar l'últim pas endavant d'un equip que no es va rendir en cap moment, però que va marxar amb les mans buides i sense el premi que desitjava. Soler i Salinas van entrar per fer possible un empat que no va arribar. Encara és aviat, i les dues derrotes seguides no han de fer patir, però l'Olot farà bé de millorar la seva efectivitat ofensiva, perquè si no suarà més del compte. En 5 jornades només ha marcat dos gols, i tots dos els ha fet Héctor des del punt de penal. Potser només és una mala ratxa i no cal donar-li més voltes. El pròxim cap de setmana, contra el València Mestalla, tindrà una nova oportunitat.
