Els estius en el món del futbol serveixen perquè els jugadors puguin desconnectar després d'una temporada on s'han buidat. Per aquells que arriben a les vacances amb el contracte esgotat amb els seus respectius equips els és obligat moure fils per poder signar amb un nou conjunt el més ràpid possible. Durant aquest temps que no s'està vinculat amb cap equip, molts aprofiten per entrenar-se en solitari. D'altres es posen a punt a través d'entrenaments i partits amistosos gràcies a les sessions que ofereix l'AFE (Associació de Futbolistes Espanyols) a jugadors que es troben aturats. Entre tot el reguitzell de futbolistes que conformen la plantilla de l'AFE hi ha el gironí Óscar Arroyo (Tossa de Mar, 1994), que busca aprofitar aquest aparador per continuar la seva carrera, amb la il·lusió de sortir a l'estranger.

Arroyo es troba en aquesta situació després d'haver finalitzat el contracte que el lligava amb el València Mestalla a finals del passat mes de juny. Una unió amb el filial valencianista que va començar el novembre passat i que va perdurar un total de sis mesos. A la capital del Túria hi va aterrar després de sortir del Conquense, equip on va disputar la primera part de l'any i d'on se'n va anar després de pagar la clàusula de rescissió per poder acceptar la proposta valencianista. «Va ser un any complicat. Amb el Conquense vaig fer grans partits, per això vaig rebre la trucada del València. Tot i això, des de Conca no em deixaven marxar. M'obligaven a pagar la clàusula de rescissió», descriu Arroyo, que amb els valencianistes va tenir la mala fortuna de lesionar-se. «Vaig estar dos mesos apartat dels terrenys de joc. Quan em vaig recuperar ja no vaig tenir temps de poder competir com ho vaig fer durant la temporada».

Ara a les sessions AFE, a Pinatar (Múrcia) el lateral dret tossenc pot gaudir d'entrenaments al màxim nivell i de partits amistosos contra equips espanyols, normalment de Segona Divisió B, i internacionals, a la vista d'alguns directors esportius interessats en completar les seves plantilles. «L'estada amb l'AFE és el més similar a una pretemporada amb un equip de futbol. Tinc de tot. Entrenes cada dia i, fins i tot, disputes partits contra conjunts de Segona B», apunta el tossenc, que considera aquesta oportunitat com un trampolí per incorporar-se aviat a un club.

La seva estada amb el combinat de jugadors que no tenen equip que convoca l'AFE acaba el proper 23 d'agost. Data límit per a molts futbolistes perquè trobin equip on puguin arrelar-se. Però no és el cas del gironí, que estant aturat pot fitxar en qualsevol moment per un club. «En tenir fitxa professional puc unir-me a algun conjunt en qualsevol moment de la temporada. Fins i tot ho podria fer un cop s'acabi el mercat de fitxatges (2 de setembre) i amb la Lliga en curs», explica Arroyo, que admet que d'ofertes no l'hi han faltat damunt la taula. «M'agradaria poder continuar jugant a Segona B o a la Lliga Smartbank. No obstant, el meu objectiu principal és el d'anar a jugar a l'estranger», assevera el futbolista selvatà, que ha tingut propostes d'equips de fora d'Espanya però cap d'aquestes s'han acabat de concretar en el darrer moment.

Tot i trobar-se ara mateix sense equip, Arroyo té una trajectòria àmplia, tot i que sempre lluny de casa. Els seus inicis en aquest esport els va fer amb l'equip del seu poble, el Tossa. Però havent complert la desena una trucada li va canviar la vida. «Recordo que va ser un divendres. Jo em trobava d'excursió amb l'escola. Quan vaig arribar a casa la meva mare em va dir que el dilluns anàvem a Barcelona a fer uns entrenaments amb l'Espanyol», apunta Arroyo que es va unir al club perico a mitjans de la temporada 2004/05. El seu fitxatge pels blanc-i-blaus va ser imminent: «Vaig estar tres dies entrenant-me amb ells i vaig vestir la samarreta de l'Espanyol per primer cop en un torneig. Quan vam acabar el certamen des del club em van confirmar que em fitxaven», afegeix.

Amb l'Espanyol, on va romandre com a jugador fins al juvenil A, va poder gaudir d'alguns dels millors moments com a jugador de futbol. «Vaig debutar amb el filial, però el que més em va marcar va ser jugar amb el juvenil B quan encara era cadet. Aquest salt em va fer disputar partits contra jugadors tres anys més grans», recorda el tossenc, que va aixecar un doblet, Lliga i Copa, amb el Juvenil A de l'Espanyol. Tot i les fites aconseguides, Arroyo va haver de posar fi a la seva etapa blanc-i-blava després de vuit anys per firmar amb el Reial Madrid. «Vaig decidir firmar per ells perquè considero que a l'Espanyol van canviar algunes coses», afirma. Amb el conjunt blanc va ser-hi un total de tres temporades: una en categoria juvenil on va tornar a fer doblet a Lliga i Copa, i dues com a sènior amb el Madrid C a Segona Divisió B. Una categoria que se li va fer dura el primer any. «No vaig començar jugant, tot i això vaig tenir minuts a mitjans del curs i la vaig acabar bé», recorda.

Un cop acabat aquest trienni, el tossenc va arribar a un acord amb el filial del Valladolid per disputar la temporada a la categoria de bronze del futbol espanyol. «La primera temporada amb els val·lisoletans va ser bona. Fins i tot vaig poder fer la pretemporada amb el primer equip, això sí, sense arribar mai a debutar a Segona Divisió. No obstant, el segon any va ser el millor. Vam acabar sisens amb un dels pressupostos més baixos de la categoria», apunta el lateral dret que al final d'aquest segon any va fer les maletes per anar al Villanovense. Allà va poder repetir la mateixa fita que va assolir la temporada anterior, quedant sisens. Ara, amb 25 anys, espera un nou destí per progressar.