a sensació és que el pitjor ja ha passat. I que tot i que per davant encara queden moltes setmanes, mesos, d'esforç i sacrifici, Pitu Comadevall guanyarà aquest partit, tornarà a trepitjar la gespa i donarà més alegries al Llagostera. De moment l'evolució a l'operació que es va fer el 31 de maig després d'haver-se trencat el lligament encreuat anterior del genoll esquerre durant l'anada de la promoció d'ascens a Segona B amb el Portugalete és molt positiva. Tant que ja ha caigut la primera victòria parcial: el migcampista saltenc ja pot caminar sense crosses, pot fer vida normal, i ha deixat enrere aquells dies grisos enclaustrat a casa, o l'haver de necessitar cadira de rodes per anar a buscar el fill a l'escola.

Amb 35 anys, Pitu no amaga que d'entrada li va passar pel cap la retirada. Però de seguida, veient les mostres de suport que rebia, de la família, els amics, el club, els aficionats, ho va descartar. Vol tornar a jugar a futbol i per això segueix un meticulós pla de recuperació des que va sortir del quiròfan. Ha sigut un estiu sense vacances, de treball a l'ombra. «Tinc una sèrie d'exercicis marcats. Hi ha dies que estic a Llagostera amb l'equip, fent feina amb l'Edu Bardera, i d'altres vaig a Girona, al centre SportClínic. La qüestió és que allò que veia molt negre al principi, aquell pensament que potser no tornaria a jugar, m'ha marxat del cap i, tot i que no em poso terminis, l'objectiu és tornar amb més força a l'equip», assenyala el gran capità.

Demà Pitu serà al Nou Estadi de Tarragona. A la grada, perquè per trepitjar la gespa encara haurà d'esperar. El migcampista viatjarà amb l'equip perquè no es volia perdre «el retorn a Segona B i, a més, davant d'un rival tan especial». Pitu és dels pocs supervivents de la plantilla blaugrana que el 2o14 va pujar a Segona A tombant els tarragonins en la darrera ronda de play-off. «Per mi és un cap de setmana molt especial, perquè tornem a Segona B, perquè ens va costar molt aconseguir-ho i, a més, el rival també ho fa encara més atractiu», explica. No es posa data per al retorn, insisteix, però no amaga que un bon partit seria el Llagostera-Nàstic, que obrirà la segona volta, cap a mitjans de gener. Segons ell, «el dia del retorn me l'he imaginat, no és que hi doni voltes cada dia, però sí que a vegades penso en com serà poder tornar a jugar».

Els moments més durs

La lesió se la va fer poc abans del descans del Llagostera-Portugalete (2-0), que va encarrilar el retorn dels blaugranes a la categoria de bronze. De seguida es va adonar que la cosa era greu. Pocs dies després ja passava pel quiròfan «i començava el més dur, quan havia de dependre de tothom». Ha sigut el pitjor, «no poder fer res per mi sol», tot i que quan «lentament veus que la cama respon, que van avançant, i a més tothom et dona missatges de suport, de seguida ho veus més clar i lluites per l'objectiu. No vull que aquesta lesió em retiri i la meva idea és tornar a donar guerra al camp». Tornar a caminar sense crosses ja ha sigut una gran victòria. Properament també podrà conduir de nou.

I si tot va bé, això serà ja de cara al 2020. Pitu s'esforça per ser el gran fitxatge d'hivern i col·laborar en el segon tram de competició a la permanència del Llagostera. «L'objetiu està claríssim, no pot ser cap altre. És cert que excepte l'any del descens a Segona B hi hem fet grans temporades, però és una categoria molt dura. De moment les sensacions són bones, tot i que tenim molta gent nova i hem de conjuntar totes aquestes peces», apunta Pitu, sense descartar que «si assolim la salvació aviat, ja serà l'hora de mirar d'altres objectius». I si tot va bé, el saltenc ho gaudirà des de la gespa. El seu hàbitat natural.