Tant a Segona A com a Primera i a qualsevol categoria els noms importen ben poc. Si un equip no corre, no mossega o no va a buscar el partit, guanyar és una empresa d'allò més complicada. Per molt bé que es toqui la pilota i es combini. El Girona va córrer i va lluitar, sí, això no se li pot pas retreure, però ahir li va faltar instint assassí i va acabar derrotat a Albacete per culpa d'un autogol de Pedro Alcalá. Mala sort? Potser sí, però els de Juan Carlos Unzué no van saber transformar la superioritat i el control de la pilota durant molts minuts en ocasions de gol i van acabar cedint davant del conjunt manxec, que sí que va trepitjar més àrea. És veritat que el VAR, de la mà de l'inefable Ocón Arraiz, ahir va girar l'esquena als gironins, que van veure com el videoarbitratge no veia un penal a Diamanka i tampoc concedia dos gols de Jairo i Marc Gual, però finalment una jugada desgraciada va acabar condemnant la poca ambició dels gironins. Una derrota que confirma que el Girona no té cap catifa vermella.

El Girona es va encallar en l'estrena contra l'Sporting (1-1) i ahir tenia l'oportunitat d'estrenar el caseller de victòries contra un dels millors equips de la categoria el curs passat. Tanmateix no va saber llegir el partit i va acabar castigat amb la derrota. Unzué va decidir mantenir el mateix esquema del debut i pràcticament un onze idèntic, amb l'única novetat de l'entrada d'Aday Benítez pel lesionat Mojica. Així, el Girona va tornar a formar una defensa de tres centrals (Alcalá, Juanpe i Miquel), dos carrilers (Maffeo i Aday) però va situar Granell per darrere Diamanka i Borja García al mig del camp, deixant d'entrada Marc Gual i Jairo Izquierdo en punt d'atac. Al davant, hi havia un Albacete que venia de ser repassat a Almeria a la primera jornada (3-0) i que tenia ganes de brindar la primera alegria a la seva afició. El matx va començar amb un penal de llibre sobre Diamanka el qual Varón Aceitón no va voler veure i el VAR -amb Ocón Arráiz, l'àrbitre que no va assenyalar el famós penal a Acuña contra l'Almeria el curs 2012-13, al capdavant- va obviar.

El partit tenia prou ritme. L'Albacete havia cedit d'entrada la pilota al Girona que, tot i això, no ho havia sabut aprofitar per fer mal. A mesura que va anar avançant la primera part, els manxecs van començar a guanyar metres i generar perill, sobretot per la banda esquerra amb Fran García i Dani Ojeda. D'aquesta manera, Azamoum i Álvaro Jiménez van disposar d'un parell d'aproximacions relattivament perilloses que van acabar amb rematades fora. El Girona continuava tocant i tocant la pilota davant la permissibilitat d'un Albacete que renunciava a prendre cap risc innecessari. D'ocasions però, els d'Unzué no en generaven. O bé no eren prou insistents. A cinc minuts per la mitja part, el Girona va estar a punt d'avançar-se al marcador. De fet, Jairo havia batut Tomeu Nadal amb un bon xut creuat però l'assistent va aixecar la bandera assenyalant fora de joc. Malgrat que el VAR va repassar-se la jugada una bona estona, finalment van donar per bona la decisió arbitral i el gol no va pujar al marcador. Les imatges televisives semblaven que l'acció era vàlida.

S'arribava a la mitja part amb empat sense gols i amb la sensació que el Girona havia desaprofitat quaranta-cinc minuts. Malgrat que els homes d'Unzué havien estat superiors a un Albacete molt conservador, no havien estat capaços de crear cap ocasió clara de gol llevat de l'acció de Jairo invalidada per fora de joc per l'àrbitre assistent i que el VAR va confirmar. L'excessiva prudència o la manca de voler arriscar gaire mantenia ben viu un Albacete que, en un parell d'ocasions ja havia ensenyat les urpes i que amb Javi Acuña, Rey Manaj, Susaeta i Manu Fuster a la banqueta amenaçava amb una represa més moguda. Això sí, també feia la sensació que amb poca cosa més que fes el Girona, el gol havia d'arribar. La banderola de l'assistent, amb el vist-i-plau del VAR tornaria a invalidar un gol dels gironins. Aquest cop va ser de Gual, que ho va fer tot bé, però havia rebut en posició antireglamentària.

Al llindar de la mitja hora de la represa, l'Albacete va començar a prémer una mica l'accelerador. Primer, l'àrbitre va perdonar la segona targeta groga a Ignasi Miquel -la primera havia estat més que rigorosa- i, tot seguit, Dani Ojeda i Álvaro Jiménez van gaudir de les millors ocasions del partit. El canari va fer lluir Juan Carlos i en el córner següent, Jiménez va rematar als núvols. El Girona començava a patir. Ho feia a més a més tenint dos dels tres centrals (Juanpe i Miquel ) amb targeta groga. Karim Azamoum, després d'una possible falta, va estar a punt d'obrir el marcador amb una rematada que va sortir a l'exterir de la xarxa.

El Girona ho estava passant malament. Havia perdut el control del mig del camp i també del partit. Veient-ho, Unzué va moure peça i va fer entrar Gerard Gumbau al camp en el lloc de Diamanka. Tocava recuperar el mig del camp i asserenar un partit que s'estava complicant per moments. L'entrada de Javi Acuña esperonava encara més un públic cada cop més envalentonat que veia a prop la possibilitat de fer mal a un dels grans de la categoria. Borja García havia desaparegut i eren els pitjors mnuts del Girona davant d'un Albacete que s'agradava. Els d'Unzué van acabar veient castigada la seva manca d'ambició segurament en la jugada menys clara. Una manca d'entesa, ja a les acaballes del partit, entre Alcalá i Juan Carlos va acabar amb el central murcià desviant amb el cap la pilota al fons de la xarxa. Els jugadors gironins no s'ho podien creure i des de la banqueta tampoc. Unzué va fer entrar ràpidament el Choco Lozano per Miquel per buscar una reacció com el dia de l'Sporting. Amb presses, Juanpe, de cap, Marc Gual, i sobretot Gumbau amb un cop de cap al travesser, van fregar l'empat però era tard i la pólvora era molla.