Com fan els bons alumnes, els que no volen deixar-ho tot per a última hora, Esther Guerrero ha fet els deures. Es podia haver esperat, perquè de temps per davant en tenia, però l'atleta banyolina ha volgut anar per feina. Per què esperar? Als seus 29 anys, la professió l'ha dut a un munt de països i li ha permès viure experiències de tota mena. No es conforma amb només això i vol col·leccionar altres vivències. És per això que va decidir posar-se a provar i canviar d'especialitat. El 1.500 era més que temptador i allà que s'hi va llançar de cap. L'any passat va córrer l'Europeu testant-se en aquesta modalitat. Ara, el salt és més gran. Majúscul. Si res es torça, serà al Mundial de Doha que se celebrarà del 28 de setembre al 6 d'octubre. El bitllet el té a la butxaca. Tenia opcions de ser-hi. O per repesca, o si aconseguia la mínima. Per si les mosques, va quedar-se amb aquesta última opció. El dijous, a Szczecin (Polònia), va establir la seva millor marca personal, superant el registre necessari per competir entre les millors del planeta. «M'havia quedat molts cops a prop i he demostrat que ho podia fer. Estic molt contenta», declara amb l'èxit a la butxaca.

A l'esport, com a la vida mateix, tot depèn d'estar al lloc oportú en el moment idoni. Guerrero havia competit la setmana passada a la Copa d'Europa que s'havia celebrat a Bydgoszcz, també a Polònia. En comptes de fer les maletes i marxar cap a casa, va decidir quedar-se, fer un viatge de quatre hores i desplaçar-se fins a Szczecin. Per si les mosques. «Tenia temps fins el 6 de setembre per aconseguir la mínima, però ja ho he aconseguit. Tinc el que estava buscant i això em fa estar molt satisfeta». Tot plegat, en una cursa que va anar de menys a més. A molt més. Guerrero la va tancar amb un temps de 4.05.70, el seu millor registre en 1.500. Havia de batre els 4.06.50 i li va sobrar gairebé un segon. No s'ho pensava pas quan estava rodant. «Era una cursa molt lenta. Ningú estava seguint la llebre i el pas pel mil l'hem fet en 2.45. L'últim 400 l'he fet molt més ràpid». Tant, que la mínima és una realitat. «Tenir aquesta marca em fa estar dins. Cada país té tres llocs segons el temps i de moment ho hem aconseguit la Marta Pérez i jo. És difícil que em superin en les properes setmanes».

Guerrero afronta ara el míting de Madrid, el Campionat d'Espanya i el míting d'Andújar. Les últimes proves abans de centrar-se, de ple, en el Mundial. Serà el seu primer en 1.500, el tercer si es compten les dues últimes experiències corrent els 800, a Pequín i Londres. «Encara tinc temps per davant. No he mirat ni tan sols quan és la prova. Tot arribarà. De moment estic molt contenta. Afronto aquesta competició amb la intenció de seguir creixent i de veure com és aquesta prova en una cita així». A Berlín, en l'Europeu, la banyolina va ser onzena a la final: 4.09.88.