15 de agost de 2019
15.08.2019

«L'afició del Sarrià és un jugador més i això els rivals ja ho saben»

16.08.2019 | 06:30
Llunell, amb el vicepresident Paretas, davant del pavelló.

Diumenge la Supercopa de Catalunya porta el Granollers a Sarrià. Hi ha ambient de partit gran?

La gent està molt animada, aquesta és la veritat. Els jugadors han estat tot l'estiu pencant, nosaltres estavem al pavelló fent reunions i els veiem que arribaven al gimnàs després d'anar a córrer... i el vestidor està molt animat. El nou entrenador, Salva Puig, també els ha motivat molt, un canvi sempre va bé, tot i que això no va en contra de l'any passat, que també va anar perfecte. Puig ha jugat al més alt nivell, en equips com el Barça i el Granollers, i ens pot aportar molt.

Què ha canviat al Sarrià amb l'ascens a Divisió de Plata?

Bàsicament canvia el pressupost. A Sarrià l'handbol sempre ha aixecat passions, la gent és molt aficionada i omple el pavelló, i això no canviarà, segurament encara ara tothom està més engrescat. A la plantilla tenim bàsicament jugadors de casa, i els que són de fora venen a sumar. Seguirem jugant amb la base de Sarrià, i en aquest sentit, l'equip també poc canviarà. El pressupost sí que s'ha d'ampliar entre 90.000 i 100.000 euros més, bàsicament per l'augment del cost dels desplaçaments, perquè ara viatjarem per tot Espanya.

Què representa pel Sarrià rebre un equip d'Asobal?

Fa un parell d'anys ja hi vam jugar, contra el Granollers, una semifinal de la Supercopa, com ara. Són partits macos de jugar. Tens al davant un equip de la màxima categoria, històric, i del costat de casa, i això sempre fa molta il·lusió. També ens hauria pogut tocar el Barça. En aquests duels no hi tenim res a perdre. Hem de jugar i anar a totes. Els jugadors estan molt motivats i fent-ho a casa, encara més. Per en Salva Puig també és un partit especial perquè es va formar al Granollers i hi va jugar. És tot un al·licient.

L'ascens s'ha traduït amb més socis?

Sí, hem crescut en socis però jo crec que el ritme més alt de renovacions arribarà quan comencin els primers partits de la temporada. Hem notat un increment en l'interès. Gent que no venia pel pavelló s'ha fet sòcia i fins i tot hem engegat alguna campanya de captació. Jo crec que en un mes encara farem un salt qualitatiu més gran. Ens agradaria arribar a uns 850-900 socis, tot i que després el problema seria que no hi cabrien tots al pavelló. De fet, l'assistència, però, és molt rotativa. Hi ha molts socis històrics i gent que col·labora de tota la vida, que no ve al pavelló. Però compte, que potser aquest any voldran venir!

Han fet millores al pavelló per adaptar-lo a Plata?

Bàsicament li hem rentat una mica la cara. Les grans obres al pavelló es van fer durant la junta anterior. Aquest estiu hem pintat els vestidors i la zona de les banquetes, hem envernissat la grada... el que li deia, un rentat de cara. Això ho hem fet nosaltres, els mateixos directius, perquè és una forma d'estalviar. Sempre hi ha algun pare o algú de la junta que ens ajuda a pintar, a fer de paleta... entre nosaltres ens ho fem.

L'handbol gironí passa pel millor moment de la seva història?

Sí. Hi ha hagut temporades molt bones, però tenir el Sarrià i el Bordils a Plata, i el Banyoles a Primera Nacional, és tot un èxit. Girona no és Barcelona i la gran explicació de tot plegat és que s'està treballant molt bé la base. Aquí costa molt trobar jugadors, per tant, com que no pots accedir als de fora, has de jugar amb els de casa i has de treballar molt bé perquè et surtin aquestes bones fornades. Els resultats ho avalen. El Bordils fa molts anys que és a Plata, és tot un èxit, i nosaltres també ho intentarem fer.

És agosarat pensar a tenir un equip a l'Asobal?

A curt termini ho veig complicat. A més llarg, si se segueix treballant tan bé la base, per què no? Però s'haurien de posar en comú moltes sinergies. Arribar a Plata ja és un nivell molt alt. Ara mateix per nosaltres l'Asobal no és l'objectiu, de cap manera.

L'infantil, que va ser campió d'Espanya, és un exemple d'aquesta feina ben feta?

Sí, estava entrenat pel capità del primer equip, en Guillem Torres, i va firmar una temporada d'èxit. Una gran Lliga regular, un magnífic Top-4 on vam guanyar el Barça a Sarrià per ser campions de Catalunya, vam superar els sectors per arribar a la fase final del d'Espanya, i vam acabar subcampions. A més vam poder-lo jugar a casa organitzant-ho conjuntament amb el Bordils i això et dona un plus més.

Aquesta col·laboració amb el Bordils és la prova d'una rivalitat sana?

Totalment sana. Hem parlat molt amb ells. Som rivals al camp, i a fora hem de procurar millorar i treballar per fer pujar l'interès per l'handbol. Hem anat parlant de moltes coses. L'agència de viatges que farem servir nosaltres és la mateixa que la seva, per exemple. La relació és fluïda.

Van prometre l'ascens a Plata durant aquest mandat de sis anys i ho han aconseguit en el primer. I ara què?

El nostre projecte, efectivament, és a sis anys, i en el primer ja hem aconseguit l'ascens. Però això no és mèrit nostre, és una feina que ja s'estava fent de feia anys, amb uns jugadors que s'han format aquí. Potser petits detalls que hem aportat han permès fer un salt qualitatiu, però pensar que l'ascens només és mèrit nostre no és la realitat. I ara què? Volem potenciar la base, els equips femenins, i intentar mantenir el primer equip a Plata. Però el que és bàsic és treballar la base.

Jugar a Plata amb un equip de Sarrià és el màxim orgull?

Sí, és un gran orgull. Arriba la gent al pavelló i coneix a tots els jugadors, perquè són del poble o perquè han passat tota la vida aquí. Aquesta també és una de les claus de l'èxit.

Per on passa la permanència?

Per fer-nos forts a casa. L'afició del Sarrià és un jugador més i els rivals ja ho saben. Som nous a Plata i podem donar alguna sortida però la clau és fer-nos forts a casa, on la gent pressiona molt. Als equips els fa respecte venir a Sarrià, igual com a Bordils, per aquest motiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook