«Aquest noi m'ha superat. Saps que em va treure el rècord de ser el president del Banyoles més jove de la història?», diu un sorneguer Xavi Agustí just abans de saludar Pau Teixidor en una trobada a l'estadi per parlar del que, entre demà i demà passat, serà la cinquantena edició del Torneig de l'Estany. Mig segle de futbol d'estiu a Banyoles des d'aquella primera edició ?«pensada per una persona a qui sempre bullia el cap com en Maurici Duran»? que va acabar amb la victòria del Girona, llavors a Tercera Divisió i amb Martín Vences a la banqueta, contra un Banyoles farcit de veterans, com el mateix Xavi Agustí. Un Banyoles que tot i jugar dues categories per sota va plantar cara al Girona en una final que es va decidir amb dos gols de Morchón, després de dues bones jugades de Curta i Masferrer, i un tercer de Moy de falta (3-1, després que Danés marqués el gol dels banyolins en el descompte). Era el diumenge 17 d'agost de 1969 i, tres dies abans, Girona i Banyoles havien superat en semifinals Figueres i Olot en un cartell de la primera edició del Torneig de l'Estany que ara, cinquanta anys més tard, la directiva de Pau Teixidor va intentar repetir sense poder-ho aconseguir. «Vaig anar a parlar amb el director esportiu del Girona (Quique Cárcel), però quan vaig veure que començaven la Lliga aquell mateix cap de setmana ja vaig tenir clar que no vindrien a jugar dos partits seguits», intervé Xavi Agustí, que té entre cella i cella acabar organitzant una «gran festa del futbol gironí i banyolí amb un partit amistós entre els primers equips dels dos clubs, perquè al llarg de la història hi ha hagut molts futbolistes que han jugat als dos equips i, ara amb aquests dos anys que ha estat a Primera Divisió, aquí a Banyoles ha crescut molt el nombre de seguidors del Girona». Al seu costat, Pau Teixidor li dona la raó i recorda que l'actual capità dels gironins, Àlex Granell, jugava amb el Banyoles que va baixar el darrer cop des de Tercera Divisió, una categoria que el club del Pla de l'Estany ha recuperat aquest mateix estiu.

El Girona no jugarà la cinquantena edició del Torneig de l'Estany, però en el seu lloc hi haurà el Barça B, que, amb la intermediació de l'alcalde de Banyoles, Miguel Noguer, sí que va acceptar jugar dos partits en una mateixa setmana. «Igual que Figueres i Olot, que s'han mostrat predisposats des del primer moment», explica Teixidor, que tenia clar que en l'edició del cinquantè aniversari volia recuperar el format tradicional de dos dies i quatre equips després d'anys amb el format de 3x3. Així, demà dimarts, hi haurà les dues semifinals (Banyoles-Barça B, a dos quarts de vuit; i Olot- Figueres, a dos quarts de nou); i dimecres el partit pel tercer i quart lloc (19.30) i la final (21.30). «En un torneig que comencés de nou seria inviable proposar el sistema de semifinals i final en dos dies seguits; els equips no et vindrien, però el cas del Torneig de l'Estany és diferent perquè té una tradició de molts anys i, aquí a Banyoles, els avis i els pares que abans venien a veure el Torneig de l'Estany ara venen amb els nets», explica Teixidor, que recorda que, en format de semifinals i final, el Torneig de l'Estany és un dels tornejos més antics del futbol per darrere de grans clàssics com Ramón de Carranza de Cadis (des del 1955) o el Teresa Herrera de la Corunya (1946) o equiparable al Joan Gamper del Barça que es va començar a jugar tres anys abans (1966). «És que en Maurici Duran, que sempre se les empescava per aconseguir diners, em va venir un dia i em va dir que a Cadis i la Corunya feien dos tornejos que tenien molt ressò i que aquí també ho hauríem de fer», detalla Xavi Agustí quatre dècades més tard que, en una entrevista a Los Sitios, el mateix Duran expliqués que «a Banyoles el futbol està passant per un gran moment que arrenca de la construcció del nou estadi i, com que no és qüestió que es torni a enfonsar, volem crear una mena d'obligacions que assegurin la continuïtat d'aquest bon moment del futbol». Dos anys després, Duran deixaria la presidència del Banyoles a Xavi Agustí, que amb 31 anys es retirava com a futbolista, per convertir-se en el nou president del Girona, que, segons el seu successor, «l'havia vingut a buscar perquè volien els seus contactes com a antic Procurador a Corts».

La principal de les «obligacions» de les quals parlava Maurici Duran va ser el Torneig de l'Estany que, en paraules de Pau Teixidor, «va servir per continuar donant impuls al gran pas endavant que va ser la inauguració del nou estadi amb persones com Miquel Corominas, que va ser sempre molt important per al club, i ara el seu fill Lluís ho continua sent amb la seva ajuda, o la gent de l'empresa Micaló-Ramió...». Passades quatre dècades de la primera edició del Torneig de l'Estany, Pau Teixidor presideix un club que voreja el centenar i mig de socis i que, tingui més o menys problemes per mantenir-se en el seu retorn a Primera Divisió, el Torneig de l'Estany és percebut com un patrimoni «que no es pot deixar perdre per tots els records de moltes generacions de banyolins que han passat per totes aquestes edicions».