La temporada passada el Cornellà va aconseguir classificar-se pel p lay-off d'ascens a Segona Divisió A. El pujar de categoria hagués significat el colofó a una temporada meritòria. No van poder aconseguir-ho, tot i això el final d'any quedarà arxivat en la memòria dels aficionats per un seguit de bons resultats conreats. I per l'esclat amb el primer equip d'un juvenil: el saltenc nascut al Marroc, Abde Damar.
Polivalent, ja que pot jugar en qualsevol posició de tres quarts de camp cap amunt, Damar va començar a saborejar els primers tastets de futbol a Salt, on va arribar de menut procedent del Marroc. «Allà disputava partits amb els meus amics als parcs», rememora el jove atacant, que va trigar a veure com es complia el seu somni de poder-se inscriure en un equip de futbol. Però finalment va poder unir-se a les files del Salt. «No vaig tenir problemes per adaptar-me al joc de l'equip. Des de ben menut que se'm donava bé el futbol», recorda. Amb l'equip saltenc és on Abde va viure els millors moments com a futbolista. «Van ser uns anys preciosos. Allà m'ho vaig passar genial perquè vaig compartir moltes vivències amb els meus millors amics», recapitula. I deplorablament i amb un deix d'enyorança menciona que «un d'aquests companys va haver de marxar, ja no és aquí».
La vida és un llarg camí on hom crema i inicia etapes en una velocitat desorbitada. I Abde Damar no n'és la excepció. Tocava deixar enrere l'època del Salt per encetar una nova amb el Gironès. «Em van fitxar en un torneig precisament al seu camp. Vaig fer un gran paper, fins i tot vaig poder fer un gol de xilena al mateix Gironès», explica. Amb els gironins va poder gaudir de set temporades meravelloses on sempre ha sigut un dels punters de l'equip.
Tot i això, el darrer curs, Abde va travessar un moment desagradable. «Creia que les meves oportunitats de triomfar s'acabaven», apunta. Fins que la trucada del seu actual agent, Jordi Titos, les hi van fer revifar. «Tant ell com els seus companys m'han canviat la vida. Soc millor futbolista. M'han ensenyat a esforçar-me al cent per cent. Ara acabo els partits exhaust», apunta. Gràcies, precisament a Titos, Abde va rebre la trucada del Cornellà per jugar l'últim any de juvenil a Divisió d'Honor.
«Havia d'acceptar-la sí o sí. Eren dues categories més », diu Abde, que al principi de l'any no es mostrava gaire còmode. «Sentia que era inferior als demés jugadors de la Lliga». Però de mica en mica aquests pensaments se li van anar esvaint del cap. «Em vaig convertir en un dels millors jugadors de l'equip». El davanter va acabar la Lliga de Divisió d'Honor marcant dotze gols en trenta partits disputats. Uns números que no van passar desapercebuts pel cos tècnic del primer equip del Cornellà, que el va fer entrenar habitualment amb ells. Fins que va arribar el dia que l'Abde va veure el seu nom a la llista de convocats per anar amb la primera plantilla. «Va ser contra el filial del Llevant (Atlètic Llevant). Només vaig disposar de cinc minuts per jugar», apunta l'Abde que, tot i la poca participació en el primer matx, estava molt alegre. A partir d'aquell enfrontament veure el seu nom a les convocatòries va ser freqüent.
Els seus primers gols amb el primer equip del Cornellà els va fer a la Copa Federació (un torneig que aplega els clubs de Segona Divisió B i Tercera). «Va ser a Mallorca contra el Poblense. Recordo que aquí vam perdre 1-2. Allà vam repetir el mateix resultat. Vaig marcar els dos gols del meu equip i ens vam classificar a penals per a la següent ronda», afirma. A Lliga també va tenir el seu moment. Dels darrers quatre partits de competició, l'atacant va ser titular en dos: contra l'Ebro i el Terol. Contra aquests últims, el saltenc es va estrenar com a golejador a la Segona Divisió B. «Va ser el gol que va suposar el 2-0 i la classificació per disputar la promoció d'ascens a Segona Divisió». Una promoció en què el Cornellà va jugar contra la Ponferradina amb la mala fortunda de caure eliminats. Tot i així, el gironí va disputar tant l'anada com la tornada de titular. El final de temporada d'Abde va ser tan rellevant que abans d'acabar l'any, va firmar un nou contracte que el farà està lligat amb el conjunt cornellenc per als propers tres cursos.
Però això no acaba aquí. Els bons minuts amb ambdues plantilles han fet que la selecció del Marroc sub-20 es fixés en ell. «Quan vaig rebre la trucada vaig al·lucinar. És un orgull poder defensar la samarreta del meu país de naixement. És el que sempre he desitjat», exposa. De fet, Abde Damar ja ha anat convocat amb aquesta. «Va ser una experiència increïble», recorda. Ara tornarà a enfundar-se la samarreta marroquina per disputar els Jocs Africans sub-20 que es disputen aquest mes d'agost, precissament, a la capital marroquina de Rabat. Un torneig que el vol «gaudir, perquè sempre frueixo quan jugo». Tot i que «aniré amb la principal intenció de guanyar-lo».
