«No em vull emmirallar en ningú. Prefereixo anar fent el meu camí». Aquests vocables surten del líder de la classificació de la Copa del Món de curses de muntanya quan li preguntes sobre si té ídols que actualment corrin. Ell és l'Oriol Cardona (Banyoles, 1994). El gironí és un dels esportistes més importants en l'esquí de muntanya, modalitat on acumula una gran quantitat de trofeus. I des de fa dues temporades també n'acumula a la disciplina de curses de muntanya.

El banyolí lidera el rànquing de la Migu Run Skyrunner World Series. O el que és el mateix, la Copa del Món de curses de muntanya. Veure el seu nom al capdavant de la classificació l'ha sorprès. «No m'esperava anar líder. Però després de la temporada que vaig fer durant el curs passat creia que tindria possibilitats d'establir-me entre els primers», apunta el jove banyolí, que es mostra content per ser punter però que encara «no està tot dit». I afegeix: «Encara queda mitja temporada, haurem de veure què fan els rivals».

En aquesta competició és la primera vegada que hi participa. L'any passat va disputar la Golden Trail Series, on va fer una meritòria quarta plaça. Aquest any l'atleta la volia repetir i combinar aquest certamen amb la Copa del Món, però va haver d'aturar-se i triar la segona. «Vaig iniciar el curs competint en ambdues. Però els resultats a la Golden Trail Series no van ser els millors i vaig decidir deixar-la i centrar-me purament en la Copa del Món», explica l'Oriol, que durant la temporada de competicions viu a la Cerdanya. «Allà puc entrenar sempre que vull. És el lloc idoni per preparar-me per a les curses. Prop de Banyoles el terreny no és tan adequat».

Com hem esmentat abans, l'Oriol porta compaginant les competicions d'esquí de muntanya durant l'hivern, i les curses de muntanya durant l'estiu, des de fa dues temporades. Una acumulació d'entrenaments i competicions que no veu factible que perduri durant gaires anys. «Com a molt es pot fer durant dues o tres temporades. Si ho fas durant molts anys al final passa factura. Al final quan competeixes tant el que vols és descansar. Això fa que el teu rendiment esportiu no millori o s'estanqui», apunta el banyolí, que afirma que, de moment, prefereix l'esquí de muntanya perquè és la temporada que s'agafa «més seriosament» i perquè li agrada molt l'hivern. Tot i que cada cop «m'agrada més córrer en curses de muntanya».

Dos tipus d'esport que, tot i que es disputen en un entorn similar, l'Oriol prepara de formes ben diferents. «Durant l'època de fred tinc un entrenador que em prepara i em supervisa les sessions d'entrenament que faig. En canvi a l'estiu és totalment distint. No tinc cap preparador que m'ajudi amb els entrenaments. Tot i que el meu germà (Nil Cardona) em dona un cop de mà a l'inici de les competicions». Ara l'Oriol ha hagut de decidir fer un pas al cantó respecte a les competicions de curses de muntanya per descansar durant dues o tres setmanes. «Seré per Banyoles. No faré gaire esport. Aniré a rodar algun dia, això sí».

Els referents a casa

Relacionar el nom i cognom de l'Oriol amb l'esport és habitual. De fet, la tradició esportiva i més concretament de l'esquí de muntanya ve de família. Concretament del seu pare, en Joan Cardona, i del seu germà gran, en Nil. «Ells són els meus grans referents. Sobretot el meu pare», afirma el gironí. El seu pare va ser un dels catalans pioners en esquí de muntanya fora de Catalunya. Fins i tot va convertir-se en campió autonòmic i nacional en aquesta disciplina. Però l'esport en què va destacar més va ser l'alpinisme. Joan Cadona ha pujat l'Everest dues vegades (1996 i 2006), entre d'altres cims, com l'Aconcagua o el Broad Peak. L'Oriol només té bones paraules cap al seu progenitor i afirma que li va «ensenyar el camí del trail». Sobre l'alpinisme, però, és més caut: «Ara mateix no vull fer-ne. Vaig fer una expedició per fer una presa de contacte. Potser més endavant m'acaba atraient més i m'hi dedico».