Gran expectació a l'estadi Palamós-Costa Brava per veure el debut de Xavi Hernández en una banqueta. Feia molt temps que la tribuna no s'omplia, com ho demostren les més de 1.300 persones que van voler observar, de ben a prop, qui diuen que serà el futur entrenador del primer equip del Barça. Xavi va tornar a Palamós 21 anys després de participar en els actes del centenari del club gironí. Tot l'interès i tot el focus mediàtic van recaure en ell. Ni quan els futbolistes van sortir al terreny de joc per començar el partit va cedir ni un pam de protagonisme. Indirecte, això sí. Perquè segurament si li ho preguntessin, ell voldria evitar les mirades. Ja ho feia quan dirigia el joc blaugrana des del mig del camp, i no sembla que res hagi canviat. Que va ser un esdeveniment fora de l'habitual ho demostren els més de 40 mitjans acreditats i que la Reial Federació Espanyola de Futbol va escollir l'amistós com un banc de proves per al sistema de videoarbitratge (VAR). Tot sigui per sumar adeptes a la causa.

El Palamós, però, volia ser recordat no només com el primer rival amb qui Xavi va començar a sumar quilòmetres com a entrenador, sinó com el primer a guanyar-lo, i gairebé ho aconsegueix. A la primera part, la igualtat futbolística es va fer present i els locals van estar ben situats, malgrat que els qatarians van fer valer la seva millor condició física per imposar galons. Xavi va situar un 4-3-3, amb Gabi, l'exfutbolista de l'Atlètic de Madrid i el Saragossa, entre d'altres, com a eix al mig del camp. Woo Young, pels visitants, va ser el primer a provar-ho, amb un xut de falta que va topar contra la tanca defensiva. I tot seguit va ser el Palamós qui ho va intentar, amb una acció de Dani Muela des de la frontal de l'àrea i aprofitant un mal rebuig de l'Al-Sadd, que rematava a la creueta. Els homes de Joan Mármol, fins i tot, es van arribar a avançar en el marcador, però el VAR -que s'estrenava a Palamós i que a la segona part tindria feina- va anul·lar un cop de cap de Tamba, que prèviament havia tocat la pilota amb la mà.

A la segona meitat, i com passa sempre en les pretemporades, el ritme de joc va disminuir. Les interrupcions pels canvis van fer que la suposada superioritat física de l'Al-Sadd quedés compensada, perquè tampoc hi havia la continuïtat que s'exigeix per posar-la en pràctica. Quan el partit havia entrat en una fase en què tothom estava més pendent de quant quedava per marxar cap a casa que no pas de gaudir del que estava passant, el VAR va aparèixer per donar emoció al partit. Compartint portada amb David Cano, l'autor d'un gol que va tenir molta expectació. Perquè, quan faltaven dotze minuts per al final, el degà va veure com l'àrbitre li xiulava un penal a favor. Cano, decidit, va anar cap a la pilota. Però el seu xut va picar al travesser, i va fer posar les mans al cap als aficionats del Palamós, que encara viurien un nou gir, perquè la pilota va botar sobre la línia i els locals no van dubtar a reclamar el gol. El VAR i la justícia van dir que sí, que Cano havia avançat els seus. Quan tot feia indicar que Xavi s'estrenaria amb derrota, Nam Tai Hee va marcar el gol de l'empat i va fer possible que tothom marxés content: el Palamós, per haver competit de meravella, i en Xavi, perquè mai vol perdre ni mai voldrà. Tampoc entrenant.