D'aquí un parell de mesos, quan hagi passat el Mundial de Xina, on un «ambiciós» Gasol vol guanyar la medalla «del màxim color possible», l'expivot de l'Akasavayu Girona tornarà a Memphis i a Fontajau quedarà un equip entrenat per Àlex Formento i amb el base de Llagostera Albert Sàbat agafant el paper de referent que el curs passat tenia Jordi Trias. Un club, el Bàsquet Girona, cuinat a foc lent com li agrada fer les coses a Gasol que es resisteix a escollir camí davant la cruïlla si el projecte s'ha de centrar a créixer socialment, la temporada gairebé no es va arribar als 1000 espectadors al pavelló, o en pujar com més aviat millora LEB Or o, anat més enllà, en tornar a l'ACB.

«És que la part social i la part esportiva van lligades perquè com més bons resultats esportius tinguem més gent s'aproparà a Fontajau i com més gent vingui a Fontajau millor equip podrem fer», va explicar Marc Gasol en una concorreguda roda de premsa a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona on va deixar clar que el futur del Bàsquet Girona no passa per arribar amb acords amb Barça o amb cap altre gran club de l'ACB. «Els nostres acords són amb el Sant Narcís, que ens va ajudar en el seu moment amb la seva plaça a Primera Catalana, amb l'Uni amb qui tenim molt bona relació o amb Girona, amb qui també hem firmat convenis? Del Barça em motiva guanyar el Juanqui (Juan Carlos Navarro) ara que el Barça B competirà amb nosaltres a LEB Plata».

«Al Bàsquet Girona seguirem picant pedra, perquè som un club molt ambiciós, però també tenim paciència i som conscients que ens equivocarem. La nostra intenció és aprendre d'aquests errors per no tornar-los a cometre en les properes temporades; en aquest primer any a LEB Plata hem fet algunes coses que no ens han agradat com han sortit i hem de ser prou intel·ligents per deixar-les enrere i sabent que no passa res per descartar-les i canviar», va resumir ahir Gasol sobre un Bàsquet Girona, que en la seva segona temporada en una lliga professional com la LEB Plata, ha repatriat pel bàsquet gironí el base de Llagostera Albert Sàbat que havia jugat les últimes quatre temporades a l'ACB entre el Joventut i l'Obradoiro: «Hem fet una aposta important per l'Albert (Sàbat) com l'any passat vam fer amb en Jordi (Trias), i ara amb l'Albert, que és un jugador gironí i que està en un moment diferent i crec que ens pot donar un recorregut molt més llarg que no pas en Jordi». Un cop més, tot i el renom d'un fitxatge com Sàbat, Marc Gasol va insistir en el treball de la base que va ser el motiu fundacional del club, llavors escola, ara fa una mica més de cinc anys: «Per motius de confecció de plantilla, aquest any necessitarem que els joves ens ajudin més en el primer equip».

De Memphis a Toronto

Marc Gasol manté viu el seu afecte per Girona, on va madurar personal i esportivament parlant abans de fer el salt a l'NBA, però també per Memphis fins al punt que «si hagués estat per mi mai hauria anat traspassat a Toronto, hauria trobat les mil i una excuses per continuar a Memphis pensant que podia revertir la situació de la franquícia i acabar optant a l'anell allà». El propietari dels Memphis Grizzlies, però, va acabar fent el pas de traspassar-lo, «per sort, i ja li he agraït després de guanyar l'anell perquè ell va ser qui va fer l'empenta final perquè jo anés a Toronto». El canvi dels Grizzlies als Raptors, en el primer traspàs del pivot de Sant Boi de Llobregat des que va deixar l'Akasvayu Girona l'estiu del 2007, va acabar amb Marc Gasol i els Toronto Raptors guanyant l'anell de l'NBA superant els fins llavors campions Golden State Warriors per 4-2. «No m'esperava guanyar l'NBA, tampoc puc dic que hi somiés molt o ho hagués deixat de fer; no soc una persona especialment somiadora, potser coma mesura d'autodefensa però la veritat és que no penso mai en guanyaré això sinó en que simplement he de fer el màxim perquè em pugui mirar al mirall pensar que he complert», deia ahir Marc Gasol que, tot i això, reconeixia que «un cop vam haver guanyat, la sensació ha estat molt especial, em sentia realment ple? No sé exactament com explicar-ho».

Amb 34 anys, Marc Gasol reconeix que va acabar les Finals de l'NBA, «un moment on hi ha molt soroll al voltant dels partits perquè als Estats Units en aquell moments no hi ha més bàsquet ni altres esports», realment molt cansat -«no sé si hauria pogut jugar cap més partit»- i que encara no pensa en la temporada vinent en què els Toronto Raptors hauran de defensar el títol sense poder comptar amb la baixa del seu referent esportiu, Kawhi Leonard (traspassat als Clippers): «Encara estic gaudint del que ha passat aquesta com pensar en la propera, està clar que hi ha equips que s'han reforçat molt i que nosaltres haurem de recuperar un joc més col·lectiu sense en Kawhi que és un anotador impressionant capaç de trobar solucions quan els atacs es congelen».

Marc Gasol també tenia l'opció de marxar de Toronto, convertir-se en un agent lliure i buscar el que podria ser un dels últims, o l'últim gran contracte de la seva carrera. Però, el català ha optat per quedar-se als Raptors i gaudir de l'any que tenia assegurat: «Ells van apostar molt fort per mi al gener i creia que m'havia de quedar i també perquè, en aquest moment de la meva carrera, em va bé tenir la flexibilitat de tenir contracte per només una temporada i poder decidir el meu futur amb tranquil·litat».

Open Arms i la selecció espanyola

L'estiu passat, Marc Gasol va trencar un grapat de tòpics sobre la bombolla en què viuen els milionaris esportistes d'alt nivell mundial com ell, el seu salari amb Toronto està molt per sobre de la immensa majoria de futbolistes de Primera Divisió, embarcant-se en el vaixell d'Open Arms per viure de prop i col·laborar en una operació de rescat al mig del Mediterrani. «Posar traves a la gent que vol ajudar a salvar vides em sembla sorprenent i incomprensible, em sembla molt difícil d'explicar», va insistir ahir Gasol que, però, aquest estiu tindrà molt menys temps perquè el 31 d'agost comença el Mundial de Xina, on haurà d'assumir el paper de líder de la selecció espanyola després del comiat de la generació del 80 (Pau López, Juan Carlos Navarro, Felipe Reyes Calderón?) i de renunciar a jugar de Mirotic, Ibaka o Sergio Rodríguez. «Com sempre, jo aspiro al màxim en el Mundial. És un torneig molt igualat i tots els qui hi anem estem molt il·lusionats per fer-ho bé perquè és la primera vegada que no participen els de la generació del 80 i els de després tenim moltes ganes de mantenir el nivell», va explicar Marc Gasol, que va admetre que a la cita xinesa «és clar que trobaré a faltar en Pau, dins i fora de la pista com a germà, com també en Juanqui (Navarro) o en Felipe (Reyes) que han tingut molt a veure en tot el que ha aconseguit la selecció en els últims anys».