La temporada 2019-2020 serà la tercera en què Josep Pitu Company (Llançà, 1964) liderarà la coordinació del club llançanenc. Comptarà, però, amb l'ajuda d'Albert Clopés, que s'incorpora a la dinàmica del Grifeu. El seu segon any ha estat marcat pels quatre campionats de lliga, i l'ascens del sènior a Tercera Catalana, a més de l'augment de la cohesió del club.

Com han anat aquestes dues temporades?

El primer any va servir per fer una presa de contacte i imposar una mica el criteri que volíem seguir. Aquest segon ha servit per consolidar la filosofia de club: tothom té clar com funcionem. En general ha anat bé, som un club petit amb 10-11 equips federats, que és tot un èxit. El que més em motiva -però que això s'havia perdut una mica més enllà dels èxits esportius- és que el jovent del club, júniors i cadets, es volen involucrar molt amb el club. Aquest any vuit nens i nenes s'han tret el títol d'entrenador, les taules dels partits també les fan ells, etc. Normalment els jugadors juguen i se'n van, però aquí fan pinya amb el club i això suma molt.

Bé, quatre campionats de lliga i tres campionats de Catalunya

Sí, els resultats han anat molt bé. No hi comptàvem. La feina ben feta dona resultats, encara que anem molt a tongades, potser l'any que ve no en fem cap. És important que els nens s'ho passin bé amb el bàsquet, que ha de ser un dels incentius del poble per fer activitats.

I un ascens de categoria, a Tercera Catalana, la màxima categoria comarcal masculina.

A Tercera Catalana hi ha més nivell, és una categoria maca on tenir una referència. Aquest any, la gent ha seguit molt el sènior, que ha fet campanya de club. És un grup molt unit, on també hi ha participat a vegades algun júnior per fer d'incentiu als de la casa. I és que la idea és no dependre de gent de fora i tenir la base de jugadors llançanencs. Deixant en un segon lloc la categoria on juguem. Només Tercera? Som molts clubs a la zona i és difícil confeccionar-los, a part que no hi ha un club de referència que lideri per sobre els altres.

Tenen la plantilla tancada?

Tenim quatre baixes segures, i quatre altes confirmades. Ara es poden tenir fins a 15 fitxes a Tercera, així que estem oberts a noves incorporacions. Ara som onze.

Després de dues temporades, tindrà una ajuda en la coordinació, no?

Sí, exacte. En teoria era que jo portava la direcció esportiva, però com que hi ha molta feina, faig una mica de tot. Ajuntament, Federació, etc. Li vaig demanar a l'Albert Clopés que em donés un cop de mà, d'estar a pista, ja que jo no puc fer-ho, i em va dir que endavant. Entre els dos portarem la direcció esportiva. Ell tindrà més contacte amb entrenadors i estarà a pista. Intentarem inculcar la mateixa filosofia que aquests dos anys. A més a més, ha coordinat els tres campus Xavi Rey, i la temporada passada feia d'ajudant de l'infantil masculí. També portarà un mini.

Una filosofia per avançar cap a on? Expliqui'm quin creu que serà el futur del Grifeu.

És difícil fer prediccions, però sí que tenim dos objectius nous. D'una banda, vull fomentar una escola de bàsquet al Port de la Selva, Vilajuïga i Garriguella. Sempre, però, he topat amb l'AMPA, que li interessava poc. Finalment, he parlat directament amb l'Ajuntament perquè ens cedeixi el pavelló i ho muntarem com a Grifeu. De moment ho farem al Port de la Selva i espero poder ampliar-ho l'any que ve. D'aquesta manera creixerem des de sota i omplirem els buits d'equips que el poble no pot omplir, ja que el futbol també tira molt.

I l'altre objectiu?

És fer un júnior femení interterritorial. Aquest grup han quedat campiones de lliga sent de primer any, i cal fer un pas endavant. Les 10-11 nenes tenen molt bon nivell i així acabem l'etapa formativa veient quin nivell real tenim. Que ens facin treballar i exigir-nos el màxim! Als Campionats de Catalunya van veure que s'ho passaven millor, i esperem que sigui així la pròxima campanya. És possible que aquest equip sigui l'embrió d'un sènior o sots 25 femení.

El nivell d'un club el marca el nombre d'equips que juguen a interterritorial?

Jo crec que no. És molt diferent si agafes alguns jugadors de la comarca i els ajuntes, que és el que també podríem fer, que si puges tu mateix tot un grup des de la base. Però no per tenir més equips a interterritorial ets un club millor.

Vol dir que es podrien o s'haurien d'ajuntar diferents jugadors dels clubs de la comarca a l'hora de confeccionar els equips?

Correcte, i no només per fer-ne de bons, sinó també per fer-ne de nivell mitjà. Ara bé, entre els clubs de la comarca no hi ha quasi relació en aquest sentit, tothom mira només per ell, tant de petits com de grans. Ningú intenta res, tothom ho soluciona com pot i prefereix que el nen o la nena jugui amb gent més gran, forçant la situació. Per què? Doncs sembla que per por a perdre els jugadors: si jo en tinc sis o set i tu quatre o cinc, ajuntem-nos! No passa res per canviar d'equip. De fet, de cadet per avall, s'hauria de ser més pràctic i buscar aquests intercanvis. En general, s'han de treballar les relacions entre els clubs pel bé dels nens, ja que els objectius entre els clubs de la comarca són molt semblants? Hem de tenir una visió més general del bàsquet, per tal de pujar el nivell de la comarca i competir més amb els equips de Girona.

I què proposa?

Per exemple: quan es planifiqués la temporada, s'hauria de fer de manera conjunta per tal d'omplir forats entre jugadors de les mateixes edats, sense haver de forçar-los, un any més es nota molt? A part que d'aquí deriva una altra qüestió, la falta d'entrenadors. Els clubs són caixes tancades; no cal competir per qui compta amb més equips.

Almenys al torneig Tramuntana sí que funciona l'entesa entre els clubs, no?

Sí, però perquè a tothom li va bé que es faci i ja està molt consolidat, fet que suposa relativament poca feina d'organització.

Què me'n pot dir de la sisena edició, ja se sap on se celebrarà?

Finalment no es farà a Figueres tal com semblava, es farà a Castelló, que encara no ha sigut seu. El cap de setmana serà el 14-15 o el 21-22 de setembre. Hem decidit de fer-ho més tard perquè la lliga comença també més tard.