La ciutat de Barcelona va posar punt i final a uns World Roller Games a l'alçada de les expectatives preestablertes. Prop de 140.000 espectadors (se'n preveien 100.000) van ser presents a les grades o carrers de la capital comtal per veure els mundials de patinatge. Una segona edició d'aquests campionats que ja és història i que, ara, deixa pas a Buenos Aires com a ciutat amfitriona pel 2021. La capital argentina, juntament amb els seus fans del patinatge, no podran mai dir que van veure un equip dirigit per Quim Puigvert. El gironí pot dir que es retira a casa seva després d'una carrera esportiva existosa en la qual ha passat per GEiEG, Olot, Cassanenc i Girona, entre d'altres.

Nascut a Riudellots de la Selva, Puigvert va començar en el món de les banquetes a casa amb 25 anys. Amb una singularitat que amb el pas dels cursos variaria: dirigir conjunts masculins. «Em vaig iniciar com entrenador a Catalunya. Allà entrenava equips masculins», assenyala. Però el 2008 seria l'any que ho canviaria tot. Va acceptar la proposta de ser ajudant de la selecció espanyola femenina absoluta. Una decisió de la qual no s'ha penedit mai. «Quan vaig entrenar equips femenins vaig veure que eren diferents. Trobo que les jugadores són més disciplinades que els jugadors», assenyala.

Gràcies al seu afany de superar-se i deixar petllada, en Quim va acceptar una oferta des d'Alemanya per fer-se càrrec de la selecció femenina d'hoquei. «Allà no hi havia gaire hoquei. Era molt verge. Sens dubte, era un gran repte per mi». Al començament de la seva estada, la selecció alemanya rebia una quantia de diners importants provinents d'un patrocinador. Però dues temporades més tard, l'aixeta es va tallar. Tot i això, en Quim no va abandonar el projecte. «Ja m'havia compromès, no podia deixar-ho tot d'un dia per l'altre».

Anys més tard i gràcies a la bona feina feta, Puigvert va rebre una altra proposta: dirigir l'Iserlohn femení. Un altre repte a encarar i més encara perquè el va compaginar amb de seleccionador femení. «Allà em trobava sol. Ningú m'ajudava. Sí, tenia un ajudant i una delegada. Però a amb prou feines sabien parlar anglès. Ho havia de fer gairebé tot jo». Amb el club de Dortmund aquesta temporada va tocar sostre després de participar a la Final Four europea. «El nostre objectiu no era classificar-nos allà. Però vam fer un bon curs i vam poder gaudir d'aquesta competició».

Ara, i després de més de 20 anys assegut a les banquetes d'hoquei, Puigvert deixarà d'entrenar. Una decisió que «Ja tocava fer. Estava molt desgastat. Haver d'anar cada cap de setmana a jugar partits i entrenar cada dia cansa molt». Tot i això, afegeix: «No tinc cap mena de dubte que ho trobaré a faltar. Estic segur que parlaré d'hoquei sempre. Tinc molts amics tant a Catalunya com a l'estranger que els agrada aquest món. Tot i retirar-me, ja em deixaré veure per pistes d'hoquei» confessa Puigvert, que fins i tot afirma que pot ser farà algun campus en un futur no gaire llunyà.