A vegades quan hom frega o aconsegueix un objectiu que fa temps que té entre cella i cella, s'atura i es conforma com si aquest camí anomenat vida no continués. Si hi ha algú que, tingui el que tingui o estigui on estigui, no es resigna és la Fatou Kanteh. Nascuda a Banyoles, la Fatou jugarà el proper any a l'Sporting de Huelva de la Lliga Iberdrola. Als seus 22 anys d'edat fa allò que tant li agrada: jugar a futbol. Però abans va haver de superar problemes de tota mena. «Vaig rebre molts insults masclistes. En aquells temps no estava ben vist que una noia s'ajuntés amb nens per jugar a futbol. Aquells insults m'han fet més forta», apunta la Fatou, que es defineix com una davantera ràpida i hàbil en l'u contra u. Els primers tocs, xuts i passades amb una pilota els va realitzar al pati de l'escola banyolina La Vila, on jugava partits amb els nens. «Les nenes sempre jugaven a saltar a corda o a d'altres jocs. A mi m'agradava jugar amb els nois». I afegeix: «Això no vol dir que no tingués amigues. El trajecte de l'escola a casa i a la inversa el feia amb les meves companyes». Va ser tanta la devoció mostrada per la banyolina a l'hora del pati que un dels seus professors es va presentar a casa seva per fer entrar en raó els seus pares perquè la deixessin apuntar-se a futbol. «El meu pare i els meus germans veien bé que comencés a practicar futbol. En canvi, la meva mare, no».

Tot i la negativa per part de la seva mare, la Fatou va iniciar la seva aventura en el món del futbol a la UE Porqueres, club que li va obrir les portes d'aquest esport. «Sempre estaré agraïda al Porqueres i a Marc Cuadros, l'entrenador que vaig tenir. De ben segur que si algun dia deixo el futbol d'elit tornaré allà. És casa meva», apunta la jugadora gironina, que va haver de deixar el conjunt porquerenc per firmar pel Logronyo i fer realitat un dels seus somnis fa dues temporades. «Em van trucar a mitja temporada per fer unes proves. En els primers entrenaments no hi havia l'entrenador i el que ens observava era el director esportiu. Per aquest motiu em vaig haver de quedar durant un parell de dies més». Llavors, l'equip de la capital de La Rioja disputava la Segona Divisió femenina amb l'objectiu de jugar la temporada vinent la Lliga Iberdrola. Una fita que la davantera va aconseguir, després de guanyar la Lliga i els play-offs d'ascens, en tan sols mitja temporada com a jugadora del Logronyo. «Va ser quelcom increïble. No m'ho creia. Vaig recordar totes les persones que vaig deixar en anar-me'n de Porqueres».

Després d'aquest èxit, va venir una època inestable per a la banyolina. «No em van renovar i vaig tornar al Porqueres». Tot i fitxar amb el club del Pla de l'Estany la Fatou no va disputar cap partit perquè la seva idea era tornar a la Rioja. «Vaig tornar gràcies a la meva amiga i companya d'equip Lorena. Va fer que l'entrenador del Logroño tornés a comptar amb mi per la temporada passada». Un curs que ha permès a la davantera trepitjar camps com el del Barça o de l'Atlètic de Madrid, o jugar contra futbolistes com Jennifer Hermoso o Tonny Dougan. «Disputar partits en aquests terrenys de joc va ser una grata sorpresa per a mi. A més, jugar contra les millors jugadores del món, a les quals de petita tenia com a ídols, no té preu», afirma la Fatou, que explica que la relació entre les jugadores i el públic o mitjans de comunicació és diferent de la que tenen els jugadors.

Nous reptes

A punt per començar una nova temporada, la Fatou canviarà de destí. El proper curs creuarà, pràcticament, tota la Península per vestir la samarreta de l'Sporting de Huelva de la Lliga Iberdrola. «Em prenc aquest repte amb moltes ganes. Huelva és una ciutat que m'agrada; té bon clima», apunta la jugadora d'origen senegalès i gambià.