- «Com es porta això de ser la dona més ràpida que hi ha hagut mai a Girona?»

- (Riures). «No ho sé, és un orgull; estic contenta perquè és un reconeixement als meus valors com a atleta després de molts anys i, sobretot, estic satisfeta per haver baixat dels dotze segons...».

Baixar dels dotze segons en els cent metres llisos era una muralla que feia molts anys que estava plantada davant de Paula Llistosella. L'atleta gironina, que ara té 25 anys, no recorda exactament quan va baixar dels 13 segons, «molt jove, potser quan era cadet» i «fa vuit anys, quan en tenia disset, vaig fer 12.04». Però, amb el pas del temps, la barrera dels 12 segons continuava sent una autèntica muralla per a una Paula Llistosella que «cada any semblava que havia de baixar dels 12 segons...». La setmana passada, però, en un control de marques el 3 de juliol a les pistes del Serrahima a Barcelona, l'atleta del GEiEG va córrer els 100 en11.97, superant així el rècord gironí absolut que, des de fa dues dècades, tenia la també grupista Sònia Gràcia (11.99, també a les pistes del Serrahima, el 3 juliol de 1999). «La Sònia Gràcia l'he tingut al cap durant tots aquests anys, perquè va ser la meva primera entrenadora a l'escola d'atletisme del GEiEG amb vuit anys; ara el seu germà entrena amb mi i he mantingut el contacte amb ella... Quan vaig fer el rècord li vaig enviar el vídeo». Estadísticament, Paula Llistosella comparteix el rècord gironí amb l'especialista en combinades Montse Fernández que fa 32 anys (1987), també competint pel GEiEG, va fer una marca d'11.6 amb cronometratge manual. Pel que fa als rècords, les millors marques manuals i electròniques comparteixen el privilegi de ser les millors fins que l'electrònica no sigui menys de 24 centèssimes més lenta que la manual. En aquest cas, Llistosella hauria de córrer amb 11.84 per deixar de compartir el rècord gironí absolut amb Montse Fernández.

Amb podis estatals en categories de promoció, una participació en el Mundial Júnior del 20 a Barcelona i un setè lloc, fa dos anys, en el Campionat d'Espanya absolut en 200 metres, Paula Llistosella s'entrena amb Toni Mayoral al GEiEG. El seu club de tota la vida, amb l'excepció d'una etapa al Barça però sense deixar de viure a Girona, Llistosella sempre va dir «no» a les propostes d'anar al CAR de Sant Cugat o de fitxar per clubs de fora que, per exemple, li permetessin entrenar dos cops al dia i intentar fer en pas més i acostar-se a les millor especialistes catalanes i estatals. Corredores com Jael Bestué, Estela García o Cristina Lara que, corrent habitualment al voltant dels onze segons i mig des de fa anys, pugen als podis en Campionats de Catalunya, com el que hi ha aquest proper cap de setmana, o d'Espanya. «Sempre vaig donar prioritat als estudis i a obrir-me pas en el món laboral; a més a mi m'agrada estar molt còmode amb el meu entrenador, amb la família... El tema del CAR no el vaig veure mai clar», explica Llistosella que, encara que ara fet la seva gran marca en els 100 metres, manté que la seva prova preferida són els 200. Distància en la qual té una marca de 24.50, tampoc tan lluny dels 24.04 que des de l'any 2015 manté com a rècord gironí Andrea Díez, atleta habitual de diferents clubs barcelonins però empadronada a l'Alt Empordà.

A temps de fer el gran salt?

Llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses i treballant ara de comptable, Paula Llistosella entrena cada dia, de dilluns a divendres, al GEiEG amb Toni Mayoral de tècnic i altres velocistes com la veterana Assum Puig, habitual dels podis en competicions de màsters. «El tema de marxar m'ho plantejo més que quan era jove, en velocitat entre els 25 i els 30 anys es pot competir bé i, a vegades, penso i perquè no fer uns estalvis i provar de dedicar-m'hi», reconeix Llistosella que, però, sap que fer un pas com el que va fer fa uns anys la banyolina Esther Guerrero, que després de guanyar un estatal en pista coberta als 25 anys, va apostar per centrar-se en l'atletisme i ha acabat integrant-se en l'elit disputant campionats del món o els Jocs Olímpics de Río de Janeiro.

En el seu cas, però, sent velocista, Llistosella té clar que el salt endavant passaria per deixar-se d'entrenar a Girona. «Si ho fes hauria de marxar a Barcelona, però m'agradaria emportar-me el meu entrenador», diu rient l'atleta del GEiEG que té molt bona relació amb Toni Mayoral amb qui s'entrena a l'estadi d'atletisme de l'entitat a Palau que, amb el pas dels anys, ha deixat de ser una instal·lació ni molt menys adequada per entrenar-s'hi. «Està fatal, la pista està molt desgastada i, per exemple, per entrenar velocitat hauríem de fer servir starters però els claus no es claven... Si entrenéssim en una pista amb millors condicions podríem entrenar molt millor, tindríem menys lesions, menys càrregues i podríem millorar; segur que entrenant-me en una altra pista encara correria més ràpid», diu la recent nova plusmarquista gironina dels 100 metres que lamenta que «en una ciutat com Girona no hi hagi una pista d'atletisme en bones condicions, ara mateix no s'hi pot fer cap competició oficial... Mires el tartà de la pista i veus el que hi ha a sota, no hi cronometratge electrònic...».