Viure i treballar a 10.200 quilòmetres de casa no ha de ser una cosa fàcil però, no obstant això, per Edu Urdiales dona per molt vàlida l'experiència que l'ha tingut més d'un any al Japó dirigint una acadèmia de futbol del Barça. «Ha sigut una experiència de vida», assegura ara que ha tornat a casa i que és a punt d'emprendre un nou repte dirigint el Tossa a Segona Catalana. Tot i que el Barça li havia ofert seguir dos anys més a Nara, una ciutat pròxima a Osaka, formant joves jugadors, l'exjugador ha optat per tancar aquesta etapa, bàsicament per motius familiars. «Si hagués sigut més fàcil traslladar-nos allà amb les nenes, ens ho hauríem plantejat, però era massa complicat, s'havia de trobar un col·legi internacional, i vam optar pel retorn», assegura.

Urdiales es va retirar com a futbolista la temporada 2009/10 amb el Lloret (va ser el màxim golejador amb 28 dianes) i tot seguit va començar a la banqueta de l'equip selvatà una etapa d'entrenador que va allargar fins el març de 2018 (amb un petit parèntesi a Palamós) fins que se'n va anar al Japó. El preparador, de 42 anys, no ha descuidat mai la formació i disposa de les titulacions necessàries per entrenar al futbol professional. No amaga que aquest és l'objectiu, sobretot ara que ha pogut viure exclusivament del futbol durant un temps. Edu Urdiales, que és mestre, s'havia agafat una excedència per poder provar sort al Japó, una vegada va entrar a la xarxa de tècnics del Barça (i anava un cop a la setmana a treballar) i li van oferir aquesta possibilitat.

«Allà el futbol està concebut d'una altra forma. La manera de treballar és diferent, el futbol és diferent, també la manera d'entrenar», assegura. Una de les coses que més li xocava era que «quan anava a veure partits, sobretot a Osaka, que tenia l'equip a la màxima categoria, era que l'afició sortia del camp contenta tant si es guanyava com si es perdia. El futbol és una cosa lúdica, molt menys passional que aquí». Segons ell al Japó «estan encara trenta anys enrere en segons quins conceptes futbolístics» i creu que «les acadèmies del Barça tenen tirada perquè allà els nens aprenen una altra manera de treballar».

Durant aquesta etapa a Nara sempre ha estat acompanyat per un traductor. Tot i que al principi pot semblar una barrera, assegura que el va ajudar a introduir la metodologia del Barça a l'Acadèmia. Al Japó la mainada té coneixement del futbol espanyol, sobretot del Barça i del Madrid, però Urdiales no amaga que «a vegades confonen els jugadors, tot i que tots saben qui és Messi. Que hagin vingut a jugar aquí Iniesta i Villa també ha fet més popular la Lliga». Fins i tot el Girona, gràcies al seu pas per Primera, era conegut. «Tres nois me'n parlaven en saber que jo era d'aquí i els vaig explicar que hi havia jugat en uns altres temps. Que ara la ciutat està molt engrescada però que abans s'havia militat en categories més baixes», recorda.

Ara el seu futur més immediat és al Tossa, «un club amateur que fa les coses de la manera més professional possible de la mà de Lluís Carrillo (extècnic del Llagostera a Segona)». Urdiales explica que «tinc moltes ganes d'entrenar, de dirigir un projecte il·lusionador i vull aspirar a fer un pas més per intentar arribar al futbol professional. Almenys per això m'he format i aquest és l'objectiu que es marca qualsevol que es mogui en aquest món». De moment l'aventura comença a Segona Catalana, però amb la motxilla plena d'experiències. De vida. I sobretot de futbol.