09 de juliol de 2019
09.07.2019
L'Empordà

L'exemple de Tommy Robredo

El tennista olotí, des d'ahir «soci ambaixador» del CT Girona, s'aferra a la «confiança» de les seves recents victòries a Poznan i Parma per, als seus 37 anys, oblidar «dos anys de pal rere pal» i tornar entre els 100 millors jugadors del món d'un tennis que el segueix «apassionant»

09.07.2019 | 06:30
L'exemple de Tommy Robredo

Un matí de dilluns d'estiu a les pistes del CT Girona. Les xifres rècord del casal del club, amb més de 140 participants, generen molt més ambient del que seria habitual en un altra època de l'any. Al voltant de la pista principal, nens i nenes del casal es barregen amb els habituals del club observant com juguen els dos millors tennistes gironins. Pol Toledo, 24 anys i 527 del rànquing ATP, sol entrenar-se regularment a les pistes del barri de Palau, mentre que l'altre, que minuts després es convertiria en el primer «soci ambaixador» de la història del CT Girona, les coneix de quan «entre els 8 i els 10 anys venia aquí cada dimecres des d'Olot per entrenar-se amb tècnics de la Federació Catalana». És l'olotí Tommy Robredo, que, als seus 37 anys, admet que molts dels nens i nenes a qui acaba de firmar autògrafs no deuen saber exactament qui és. «Mentiria si digués que saben qui soc, quan jo estava a dalt, alguns d'ells tot just estaven naixent», deia ahir Robredo, que, amb l'aurèola d'haver arribat a ser el cinquè millor jugador del món, desperta la curiositat dels més petits i, al mateix temps, l'admiració més discreta dels habituals del club, que no ahir es van perdre l'oportunitat de veure alguns jocs del partit d'entrenament entre Toledo i un Robredo que «si hagués nascut als Estats Units, seria un esportista molt reconegut i aquí molta gent no el coneix, un tennista que va estar al Top 5 i que segueix competint...».

Un comentari semblant al que, minut més tard, faria el president del CT Girona, Carles Montañés, en l'acte de nomenament de Robredo com a soci ambaixador del club: «Sempre he tingut la sensació que ni mediàticament ni aquí en el món del tennis gironí s'ha reconegut prou la seva trajectòria».

Una trajectòria que no ha acabat. Ni de bons tros. Pocs haurien dit ahir que Robredo té 13 anys més que Pol Toledo. Físicament impecable, les lesions han passat a la història des de fa un parell d'anys, el tennista olotí torna a somriure després de guanyar aquest passa mes de juny dos tornejos del circuit Challenge, a Poznan (Polònia) i Parma (Itàlia), que l'han fet pujar fins al lloc 168 del rànquing ATP. Encara lluny d'aquella cinquena posició de l'any 2006, però també molt diferent de la 550 a la qual havia caigut el febrer del 2017. «En l'esport la confiança és molt important i guanyar et dona aquesta confiança, fa que juguis més alliberat, que toquis malament la pilota i vagi a dins...», explicava ahir Robredo reconeixent que «em sento molt bé, molt tranquil amb aquesta petita dosi de confiança i tant de bo que d'aquí fins a final d'any pugui mantenir el nivell perquè si ho aconsegueixo, crec que faré algun bon resultat més».


Tornar entre els 100 millors?

Els anys 2011 i 2013, després de baixar molts llocs en el rànquing, sobretot per diferents lesions, Tommy Robredo va protagonitzar importants remuntades en el rànquing (va acabar el 2013 en el divuitè lloc de l'ATP). En aquests dos últims anys pensar en un Robredo entre els cent primers de l'ATP semblava una utopia, eren molts els que preveien l'anunci de la seva retirada, però el tennista olotí té autèntica passió pel tennis. «A dia d'avui jo no guanyo diners, més aviat en perdo, i estic aquí al dia a dia perquè m'agrada molt el tennis, entrenar cada dia i agafar el cotxe o l'avió per anar a jugar el torneig que toqui; un empresari miraria els números i diria què estic fent aquí perquè és molt dur estar jugant tornejos petits i perdre contra jugadors joves; fa dos anys que rebo pal rere pal, però quan el 2011 vaig estar un any i mig amb problemes no m'hauria cregut a qui em digués que acabaria el 2013 entre els vint millors jugadors del mon... Aquest cop està costant més, però tant de bo pugui tornar a estar més amunt», raonava amb calma ahir Tommy Robredo, que, tocant molt de peus a terra, té clar que no es vol postular com a exemple ni per donar lliçons: «La meva història de superació no és tan diferent de la de molta altra gent que s'esforça en la seva feina, el fet que jo hagués estat un tennista molt bo fa que pugui tenir més repercussió però hi ha altra gent que a la feina o a la vida mateix també superen coses difícils».

A finals de setmana, Tommy Robredo marxa cap a Croàcia per jugar al torneig d'Umag, aquest no del circuit Challenge sinó del de l'ATP, per continuar picant pedra conscient que, després de les victòries a Poznan i Parma, està cada cop més a prop de tornar a treure el cap en el Top 100. «Està clar que a mi m'agradaria tornar a estar entre els 100 millors per tornar a jugar al circuit professional. Ara he fet un pas guanyant aquests dos tornejos i si en tornés a fer un altre d'aquesta magnitud, ho tindria molt a prop, ara tinc mig any per fer-ho i ho intentaré».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook