05 de juliol de 2019
05.07.2019
Bàsquet

Jordi Mallorquí: «Som el club més gran de la comarca; entre els tres millors femenins de la província»

«No és culpa de ningú, simplement els objectius no eren els mateixos», diu el president sobre l'entesa entre clubs

01.07.2019 | 19:03
Jordi Mallorquí és president des de 2007.

El club vilafantenc compta amb uns 190 jugadors i amb l'arribada del pavelló ja fa uns quants anys va ser un gran salt de qualitat que li ha permès liderar el bàsquet comarcal en molts dels aspectes.

Jordi Mallorquí (Figueres, 1971) és el president del Club Esportiu Vilafant des de l'any 2007. I l'any passat «vam renovar la junta fins al 2022 i la idea és que amb aquesta renovació (cinc persones noves) hi trobem la futura gestió del club», comenta. Mallorquí també analitza la situació actual del club més representatiu de la comarca pel que fa a nombre de jugadors.

«Cada any és millor que l'anterior, de moment no hem trobat el nostre límit», em comentava el 2016, encara és així? En cas que hagin arribat al «límit», és normal abaixar una mica el llistó, no?

Finalment ens hem estabilitzat, al voltant dels 190-200 jugadors i 15-16 equips, més l'escola de bàsquet. Créixer més, tot i no ser cap objectiu, difícilment ha estat possible, tant per instal·lacions com per gestió del que tenim. Som el club de bàsquet més gran de la comarca (entenent que no tenim cap vinculació amb altres entitats esportives o educatives) des de fa anys i això essent una vila petita al costat de la gran ciutat encara dona més mèrit al que hem aconseguit.

Cap on ha de créixer el club ara? Quina és la pròxima gran fita?

La consolidació de la feina feta és el gran repte. Pocs clubs de la província tenen una estructura com la nostra, participant en les activitats de la vila, organitzant diades per escoles, fent memorial al seu fundador, organitzant any rere any Campionats de Catalunya i amb un Torneig U13 que és entre els tres millors de l'Estat espanyol de la seva categoria.

Com ha anat la temporada en un còmput global?

La temporada a escala formativa ha anat molt bé. Els objectius s'han assolit i algun equip ens ha sorprès positivament. La nostra idea de bàsquet és molt clara i la formació sempre és per sobre dels resultats, l'equip per sobre les persones. Quan tothom té clar això, la temporada només pot anar molt bé.

Entenc que una de les claus del club és, de sempre, la pinya entre tots, sobretot entre la Junta, que pren les decisions.

De clau només n'hi ha una, treballar. Moltes hores invertides en el club per moltes persones, de la junta i de la junta a l'ombra (les persones que ajuden, donen idees i sempre sumen), i els entrenadors. Això és el que ens ha fet arribar fins aquí i aquest és el bé més preuat.

Esportivament, un descens a Tercera, al grup de dalt de Segona femení i el sots-21 ha estat a dalt. Com ho valora? Un cop dur el descens?

El Segona femení és segurament el millor equip del seu grup en talent, però la situació personal de les jugadores (la majoria són a Barcelona) fa que no el puguem gaudir al màxim, però sí que ens ha ajudat a tenir un júnior Interterritorial. Això i un bon cadet fa que estiguem en els tres millors clubs femenins de la província. Pel que fa al masculí, a ningú li agrada baixar, però els resultats són conseqüència d'alguna cosa que hem fet malament i toca valorar-ho i tornar al camí del treball i de tornar a ser el mirall per als equips que pugen.

Pel que fa a la base, com ha anat? Els jugadors entenen la metodologia? Hi ha una continuïtat? Sí que és veritat que al primer equip hi han jugat ara jugadors que fa molts anys que són a la casa, entenc que és el camí.

És el que comentava abans, la base ha de formar-se, i divertir-se gaudint del bàsquet, i això ho complim sobradament. La metodologia és poc important en aquest punt, ja que el nen s'adapta a tot (cap club segueix la mateixa i tothom funciona) però unes et donaran resultats a final de temporada, altres formaran jugadors de forma individual i altres voldran arribar a jugar a sèniors. I en aquesta darrera som nosaltres.

El Torneig Tramuntana. Ja s'ha consolidat i és una mostra de la potència que té el bàsquet a la comarca, no? En què pot millorar el torneig en si?

Està consolidat com a torneig de pretemporada que tothom espera amb ganes per jugar-lo. Amb els canvis de calendari de la lliga segurament ens haurem de repensar les dates de joc per a les properes edicions, però a part d'això no crec que haguem de canviar gaire res més.

L'altre dia per Girona deien: «Si a l'Alt Empordà ajuntessin els dos o tres jugadors bons de cada equip estarien al nostre nivell o més». Com valora aquestes paraules? Els equips de la comarca es podrien unir i fer com un AECAM?

A Girona li podries dir que si s'ajuntessin ells i Bàsquet Girona jugarien a preferent a totes les categories formatives. Es podrien fer moltes coses però al final cadascú té la seva idea de bàsquet i a tots ens és més fàcil veure els problemes que els avantatges. Nosaltres hem tingut xerrades amb Escolàpies, Adepaf i Roses entre 2010 i 2015 i mai no ens vam entendre. No és culpa de ningú, simplement els objectius no eren els mateixos.

Es pot lluitar contra el Club Bàsquet Girona?

Amb el Bàsquet Girona no es pot lluitar perquè no té comparació amb cap altre club de la província. És un club semiprofessional amb l'objectiu d'acabar sent professional. Si un dia algun jugador nostre juga al seu sènior n'estarem tan orgullosos com si jugués a qualsevol altre club professional.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook