A finals de l'estiu passat, el triatleta garrotxí Nan Oliveras ja havia deixat ben enrere un parell d'anys minvat pels problemes de salut, primer una mononucleosis i després una miocarditis, i havia recuperat un bon nivell forma fent bones marques en mitges maratons... Però no tenia clar cap on enfocar la seva carrera. Dos anys abans, sent encara molt jove i abans de caure malalt en una prova de la Copa del Món a Austràlia, ja havia aconseguit treure el cap en les sèries mundials i brillar en l'elit del triatló en distància olímpica on, però, la impressionant competència a l'Estat - Mario Mola, Gómez Noya, Alarza...- li complicaven molt el motivador caramel d'aspirar a uns Jocs Olímpics. A Oliveras li faltava trobar una nova font de motivació i aquesta va tenir nom i cognom: Jan Frodeno. «Necessitava un canvi per superar definitivament el punt de vista psicològic els dos anys amb problemes de salut, aquest any tenia pensat combinar la distància olímpica amb fer algun triatló de mitjana distància, però al novembre quan vaig començar a entrenar-me amb en Jan vaig veure que era el moment», explica Nan Oliveras que, des de fa vuit mesos, ha deixat Olot per instal·lar-se a Girona i compartir el dia a dia amb Frodeno. El reconegut triatleta alemany, campió olímpic el 2008 a Pequín i dos cops guanyador al mític Ironman de Hawaii (2015/2016), ha estat tot l'any a Girona preparant el que vol que sigui la seva tercera victòria a Kona, ara ja amb 38 anys, Oliveras s'ha entrenat al seu costat per fer el salt del triatló de distància olímpica a, primer, el de mitjana distància i, més endavant, als Ironman «si pot ser mentre en Jan encara competeixi».

El segon cap de setmana d'aquest mes de juny, Nan Oliveras, que ara té 26 anys, va aconseguir la seva primera victòria en un triatló de mitjana distància. Va ser a Zarautz, superant un reconegut especialista com Eneko Llanos, i demostrant el seu gran estat de forma fent el tram de peu, mitja marató, amb 1.11:45 per guanyar amb un temps total de 3.53:32. «Anava a la idea d'intentar fer podi, però vaig fer una bona natació i quan després de la bici encara estava amb l'Eneko, que és l'únic espanyol que ha fet podi a Hawaii, vaig pensar que era la meva perquè córrer és el meu fort i vaig fer gairebé sol tota la mitja marató», recorda Oliveras.

I com s'arriba a un resultat com el de Zarautz? Doncs entrenant molt i seguint els consells d'un mite. «Des de l'1 de novembre que vaig començar entrenar-me amb ell, he fet el cent per cents dels entrenaments amb ell, cada dia; i m'ha ajudat molt a entendre que es tracta d'entrenar, menjar, descansar i poca cosa més», explica Oliveras que ha vist, com de facto, l'alemany s'ha convertit en el seu preparador: «Ell té un entrenador que li prepara els entrenaments i jo faig el mateix o bé, com que ell ara enfocat a l'Ironman i jo a la mitjana distància, en Jan mateix em fa algunes adaptacions; és gairebé com dir que ara mateixa en Jan Frodeno és el meu entrenador». Un dia a dia, que Frodeno i Oiveras comparteixen a Girona amb el el triatleta australià Nick Kastelein, i que té la piscina del GEiEG a Sant Ponç com a primer escenari de les seves dures jornades.

Frodeno, Kastelein i Oliveras solen tirar-se a l'aigua de la piscina al voltant de dos quarts de vuit del matí per nedar «cinc o sis mil metres», després de passar per casa a fer el segon esmorzar del dia es tornen a trobar al voltant de les onze del matí per sortir amb bici «tres o quatre hores en funció del dia», abans de dinar i fer una migdiada curta per a la tarda tornar a quedar i córrer «10, 15 o 20 quilòmetres depenent de la programació». Des del novembre, un munt de dies de la vida de Nan Oliveras han seguit aquesta rutina i «crec que en Jan s'ha arribat a sorprendre perquè, quan em va dir per entrenar amb ell, devia pensar que arribaria un moment que li diria no podia més i que tornava a quedar a descansar una setmana». Així, a poc a poc, Nan Oliveras ha anat arribant a agafar el punt de forma que li va permetre guanyar a Zarautz i fer passes endavant en la seva transformació en un triatleta de llarga distància. Els propers reptes del garrotxí passen per, l'any vinent, prova de competir en el campionat europeu i mundial de 70.3 (mig Ironman). El Mundial de 70.3 d'aquest 2019 és a prop, a Niça, però ni Jan Frodeno ni Nan Oliveras hi seran.

«En Jan volia que aquest any ja anés al mundial de mig Ironman, però al final crec que és millor esperar un any més. Vam anar a veure el circuit de Niça amb en Jan, però no s'adaptava gens a les seves característiques, amb moltes pujades i baixades, i ell va decidir no fer-lo i centrar-se a preparar Hawaii», diu Oliveras que, en el cas que Frodeno s'hagués decidit anar a Niça, ell també l'hauria fet «perquè preparar-lo junts hauria estat bé i competir amb ell hauria estat una motivació extra per a mi». A diferència d'altres anys, on Frodeno passava mig any a Girona i mig a Austràlia (d'ón és la seva dona, la també campiona olímpica Emma Snowill, aquest 2019, l'alemany s'ha passat tot l'any a la ciutat on té casa i el fill gran escolaritzat.

Un canvi d'hàbits de Frodeno que, a la pràctica, és la que ha permès a Oliveras adaptar els seus entrenaments al del triatleta alemany. Passat l'estiu, Nan Oliveras marxarà amb Frodeno i Kastelein a Hawaii per acompanyar-los en el darrer més de preparació de cara a l'Ironman i viure en directe l'ambient d'una de les proves més mítiques de l'esport mundial. «Vaig a entrenar amb ells, no són vacances i, just quan torni, com que estaré en un bon punt de forma físic buscaré una prova de mig Ironman per a Europa per veure si puc fer un bon resultat», diu Oliveras que, als seus 26 anys, es veu molt de temps al davant fent aquesta vida «d'entrenar, menjar, descansar i poc més»