25 de juny de 2019
25.06.2019

«No vaig dubtar de mi i he acabat vivint el somni d'una Final Four de l'Eurolliga»

25.06.2019 | 06:30

Camí de Riga, on dijous la selecció espanyola s'estrena a l'Europeu de Letònia i Sèrbia contra Ucraïna, Queralt Casas (Bescanó, 1992) repassa una temporada que va començar jugant a França, fins que el Carolo Flammes la va rescindir de manera sorprenent el mes de desembre; la va continuar a Hongria, disputant per primer cop en la seva carrera la Final Four de l'Eurolliga amb el Sopron; i l'acabarà aportant la seva energia a Espanya en la lluita per les medalles, abans d'incorporar-se passat l'estiu a l'ambiciós projecte del València amb un contracte per tres temporades.


Bronze en el Mundial de l'any passat a Tenerife en el seu retorn a la selecció i ara de nou convocada per a l'Europeu. Ja té una plaça fixa aquí?

No. És molt complicat poder dir que tens un lloc fix a la selecció. De fet, aquest any, fins que es van anunciar les dues últimes descartades jo no sabia que estava a dins. Estar entre les dotze jugadores ja és per si sol un privilegi i també un premi a la bona temporada de cadascuna de nosaltres.

En el seu cas «bona» i complicada temporada amb el canvi d'equip a mig curs anant de França a Hongria.

El canvi ha acabat sent bastant, o molt, positiu per a mi. És cert que, d'entrada, vaig tenir un sotrac i em va costar, perquè no m'havia passat mai d'haver de canviar d'equip a mitja temporada i vaig necessitar uns dies per adaptar-me. Jo soc una jugadora molt d'equip i per sentir-me còmoda dins la pista necessito saber com són i què els hi agrada a les companyes. Es pot dir que fins passat Nadal no vaig ser jo mateixa a Sopron, però després m'hi he trobat molt a gust i contenta amb un canvi que m'ha permès disputar, ni més ni menys, que una Final Four de l'Eurolliga. Ni en el millor dels meus somnis m'ho hagués imaginat.

A principi de desembre, el que llavors era el seu equip, el Carolo Flammes francès li va rescindir el contracte. Allà va arribar a dubtar de si mateixa?

No, no en absolut. Els meus mesos a França abans que em tallessin van ser molt bons i sé perfectament que el que va passar no va ser culpa meva. Ni com a jugadora, ni com a persona. Tenia bons números a la pista i estava bé al vestidor on tinc moltes amigues. Tinc la consciència tranquil·la del meu pas per l'equip.

Els dies que van des que li diuen que la rescindeixen al Carolo fins que li truca Roberto Iñiguez per anar al Sopron varen ser molt durs?

Sí. Més que res pel fet de no saber d'on ha baixat el que t'acaba de passar. D'un dia per l'altre et trobes que no tens equip. La sort és que la trucada d'en Roberto va arribar molt aviat. En l'àmbit de premsa potser va passar una setmana entre que en truca i en parlem amb el meu agent, però en realitat no varen ser més dos o tres dies. Però, més enllà que només fossin dos o tres dies sense saber si tornava a casa i em quedava sense jugar fins a final de temporada o fitxava per un altre equip, tenia el dubte de per què m'havia passat allò.

Crec que, a banda de Sopron, tenia alguna oferta econòmicament superior. Per què Hongria, per què hi havia Íñiguez?

No havia treballat mai amb en Roberto Íñiguez, però em cridava l'atenció la seva manera d'entrenar i pensava que, com a jugadora, em podria anar molt bé. Entre això i que Sopron tenia més opcions d'arribar lluny a l'Eurolliga que l'Olympiakós em va fer decidir anar a Hongria. De fet, econòmicament la proposta d'Olympiakós era millor... Però els diners no em van importar i vaig preferir anar a Sopron; estic molt contenta de la decisió. L'experiència d'haver viscut una Final Four ja no me la traurà ningú.

Roberto Íñiguez explica que el que més l'omple és trobar-se exjugadores que li diguin que, en el seu moment, les va ajudar a millorar. A Queralt Casas també l'ha ajudat a millorar?

Sí. En l'àmbit de joc i, també, mentalment. Per a mi, la temporada era un repte en el marc mental perquè després del Mundial vaig tenir només un dia per passar per casa i l'endemà ja estava entrenant amb el meu nou equip a França; després em tallen i marxo directe a Hongria... Han estat moltes coses i no fàcils de digerir. A banda que, esportivament, treballa molt bé i sempre està pensant i parlant de bàsquet, mentalment en Roberto també m'ha ajudat a arribar a tot arreu.

Arribar, per exemple, a jugar una Final Four de l'Eurolliga.

Quan vaig anar a Sopron sabia que hi hauria possibilitats de jugar-la, però la veritat és que l'eliminatòria de quarts de final contra Bourges era molt complicat en ser dues plantilles i dues maneres de jugar molt similars. El partit a casa el vam guanyar en l'últim segon amb un tir sense mirar la cistella que va entrar perquè la Candice Dupree és la Candice Dupree. Va ser una eliminatòria molt dífícil que, però, ens va acabar portant a una Final Four que, a sobre, la vam jugar a casa, a Sopron.

Un cop a la Final Four, la semifinal contra Ekaterinburg ja eren paraules majors...

Crec que l'hauríem pogut lluitar més del que ho vam fer. Vam aguantar 20 minuts i ho podríem haver fet més temps tot i que, en cas que arribéssim a un final de partit ajustat, Ekaterinburg té el talent i l'experiència per solucionar-ho. El nostre premi ja era arribar a la Final Four.

I de Sopron cap a València. No es va plantejar continuar a Hongria?

Estic superagraïda a Sopron i sempre ho estaré. La veritat és que quan ells van començar a parlar de renovacions i contractes jo ja havia parlat amb València. Quan em van fer una oferta jo ja m'havia decidit per un projecte que em va cridar molt l'atenció.

Ha firmat per tres temporades amb València, oi?

Sí. Jo estava molt bé a fora, per exemple, a França sempre hi he estat molt còmode, però quan em van parlar del projecte del València em va cridar molt l'atenció. Firmar per tres temporades demostra que València vol fer un projecte molt sòlid fitxant jugadores que no marxaran l'estiu següent.

Queralt Casas, Reisingerova, o Leticia Rodríguez. A cop de fitxatge, València s'ha posat a l'altura de Girona o Salamanca?

No, no... Ni imaginar-ho. Quan vaig firmar per València tenia clar que els projectes no es fan en un any. En un futur el València no sé si serà el millor equip de la Lliga, però sí que podrà lluitar cara a cara contra Salamanca i Girona. Però encara no és així per molt que la gent es pugui sorprendre dels fitxatges que ha fet un equip que fa dos anys estava a Lliga Femenina-2. Les coses s'han de fer a poc a poc i ben fetes; el València ho vol fer així i a mi m'agrada molt aquesta idea.

Parlant de fitxatges. Què li ha semblat el de Sonja Petrovic per l'Spar Citylift Girona?

Em va sorprendre molt. Estàvem entrenant amb la selecció i, quan vam acabar, ho vam veure i totes anàvem dient «mireu això». Em va sorprendre molt perquè és una de les millors jugadores europees i de l'Eurolliga en general i, evidentment, el seu fitxatge és un gran plus per Girona.

Sorpresa a la selecció? Això vol dir que la Laia Palau i la Marta Xargay havien guardat molt bé el secret.

Sí, sí... Ningú ho sabia. A banda de la Laia i la Marta, per a totes les altres va ser una sorpresa.

Parlant de la selecció. Com veu l'Europeu. La baixa de l'Alba Torrens és molt important per a les opcions d'Espanya?

Evidentment, la baixa de l'Alba té un pes important en la selecció, però som les que som i intentarem fer-ho el millor possible. Cadascú aportant de la seva part per compensar la baixa de l'Alba i donar la cara en l'Europeu.

Espanya, França, que arriba amb baixes, Bèlgica, la Sèrbia de Petrovic jugant a casa... A qui veu de candidat al títol?

Hi ha molts candidats. França és veritat que té baixes, però té una plantilla amb jugadores físicament molt complicades de superar; Bèlgica està molt bé amb un equip jove que donarà molta guerra en els propers anys, Rússia, que jo no m'ho esperava i també té un equip molt jove i potent... Qualsevol d'aquestes pot aspirar al títol i, lògicament, nosaltres si estem al nostre nivell, també podem fer mal.

I el paper de Queralt Casas? Sortir des de la banqueta a donar més energia a l'equip?

Sí. Tinc clar quin és el meu rol aquí. És un paper molt més defensiu que en l'equip, però jo estic encantada perquè a mi m'encanta defensar. Jugui o no jugui sempre intentaré ajudar l'equip, a dins de la pista o a la banqueta. Si se'm necessita dos minuts, deu o quinze estaré preparada per donar la meva energia a l'equip.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook