«D'altres clubs fitxen experiència; nosaltres el que volem és fam»

Això mateix! (riu). Realment, em sento un privilegiat pel fet que totes aquestes entitats han confiat en mi, i això em fa sentir orgullós. A totes hi he viscut bons moments. S'hi ha d'unir una especial estima al futbol gironí.

En la seva presentació, ara fa uns dies, va dir que es prenia aquesta etapa a la Unió com un repte. Tant l'imposa?

Tinc les mateixes sensacions d'ara fa més d'una dècada, quan a la temporada 2005/2006 em vaig incorporar al Girona. Torno al retrobament pel que fa a les tasques de gestió esportiva i en un equip de Tercera Divisió que s'ha de reiventar, com va passar llavors. Tinc bones vibracions i crec que hi ha molt de marge de millora per fer les coses bé. No renunciarem, aquest mateix any, a ser una entitat capdavantera en els procediments i en els resultats.

Doncs aquell Girona, amb el temps, acabaria pujant categories fins arribar a Primera. Creu que es pot repetir el camí?

Això ja no ho sé. El que tinc són aquelles mateixes sensacions. No sé si és perquè em trobo de nou a casa i això em fa sentir bé. Vaig començar a Vilobí, fa molts anys, en una excel·lent etapa. Després vaig anar-me'n al Figueres per viure una experiència molt intensa. Per la Copa del Rei, entrenant un equip a Tercera, muntant una estructura de futbol base que acabaria sent un referent... Jo torno a tenir aquell batec. Les mateixes vibracions. Estic al davant d'un projecte important i tinc la missió de millorar-lo. A veure si entre tots ho fem de manera encertada.

El seu nou càrrec és el de gerent. Per què no dir-ne director general o director esportiu?

Perquè no només em dedico única i exclusivament a les tasques esportives del club. També treballo a recursos humans, miro de tenir ben clar com es gestiono l'economia i intento que en l'aspecte social siguem com més sostenibles millor. Una mica de tot. Hi ha un projecte molt maco engegat en el futbol base i també s'han d'intentar supervisar totes les facetes.

On se sent més còmode, a la banqueta o als despatxos?

Jo em sento bé allà on em vulguin. No tinc un no per a ningú. Ara per ara em sento bé i desitjo que les coses em vagin molt bé. També és cert que aquí s'ha de treballar a dues velocitats: a curt termini i també a mig i llarg termini. Tot el que es pugui fer servirà per consolidar un projecte que no només dependrà del que faci el primer equip. Ja sigui a l'hora de crear noves infraestructures, potenciar la sostenibilitat econòmica...

Als despatxos, a Montilivi i a l'època amb Josep Delgado de ben segur que va fer un màster!

I tant... El fet de treballar colze a colze amb tots els gerents que van anar passant pel club em va ajudar. Amb qui més vaig aprendre va ser amb la Lídia Cantarero. L'experiència prèvia serveix perquè tot allò que es parli d'un club esportiu no em sigui nou ni desconegut. A Girona vam agafar un solar i vam començar a créixer. Això m'ha ajudat a tenir més coneixements i experiència en aquest àmbit. Espero poder-los posar al servei de la Unió.

Abans em nomenava el primer equip. Fa anys que està instal·lat a Tercera. És el seu sostre?

Parlar de sostres en el món del futbol no és del tot correcte. Perquè quan engeguem una nova temporada tots tenim molt bones vibracions i pensem que tot és il·lusionant. Hem de ser realistes, també. Tenim unes limitacions econòmiques que ens condicionen a l'hora de confeccionar la plantilla. Ara bé, això no ha de ser cap excusa per pensar que el Figueres pot fer quelcom gran. Fa molts anys que s'ha consolidat. I a les comarques gironines hi ha molts exemples d'equips que, amb un pressupost baix, han aconseguit fites importants. No només pujar a Segona B, sinó també a Segona A. Hem de confiar, tocant sempre de peus a terra i sabent quina és la nostra realitat. L'important és poder gestionar els recursos i posar-los als serveis dels resultats esportius.

Narcís Bardelet, el president, deia fa pocs dies que volia estar ben amunt a la classificació. Era massa agosarat?

S'ha de fer un projecte ambiciós. Ara per ara, amb la confecció de la plantilla que hi ha en marxa, crec que tindrem un equip per competir a la zona mitja i alta. Quan quedin deu jornades, si se'ns presenta l'oportunitat que han tingut aquest any conjunts com l'Horta i el Prat, doncs serà benvinguda. Hem d'aspirar a fer una bona campanya, no passar els problemes esportius de l'any passat i consolidar-nos encara més. Només cal veure com són els nostres fitxatges: gent jove, amb un perfil marcat per l'ambició, fins i tot inèdit a la categoria i que té ganes de reivindicar-se. D'altres clubs poden fitxar experiència, però el que nosaltres volem fitxar és fam.

S'aposta per la gent de casa. És per falta de pressupost, perquè s'hi creu o perquè es vol reforçar el vincle amb el territori?

Jo crec molt en aquesta línia. Ara per ara, un equip ha de tenir una sèrie de rols ben definits. Han de sumar esforços tots els elements d'un vestidor. El que cal tenir és equilibri. Segur que tindrem experiència. Fins i tot amb gent que ha jugat a Segona B. Però necessitem gent que es vulgui reivindicar. I que la Unió sigui un pas previ per a aquest salt al món professional. Volem jugadors amb moltes ganes. Només cal veure la cara de gent com Gallardo, Genís, Pepu... Quan vam parlar amb ells, desitjaven jugar amb nosaltres. Mirem l'exemple del Leganés i l'Alabès. Sí, estan a Primera, però són equips construïts amb pocs recursos econòmics i que sempre competeixen.

Ja han marxat quatre futbolistes cap a Peralada. Això vol dir que alguna cosa no s'ha fet bé?

Personalment, respecto totes les decisions que es puguin prendre. Són lliures de triar la que considerin la seva millor opció. I ho accepto. Ara, no ho comparteixo perquè en alguns casos hem arribat a un acord econòmic. Si han decidit marxar és perquè tots volien jugar junts, al mateix equip. En alguns dels casos hi ha hagut una mica de poca classe esportiva a l'hora de marxar. Jo tinc la consciència molt tranquil·la. He fet tot el possible per mantenir el gran gruix dels capitans. Si no es pot fer, ho he d'acceptar, no puc fer-hi més. El que no farem és hipotecar el pressupost amb només quatre o cinc jugadors. En nom de la Unió els puc agrair el temps que han passat aquí i els desitjo sort.

Una de les novetats per aquesta nova temporada serà l'arribada del futbol femení.

Sí, hi ha molta expectació i il·lusió perquè fem fins a tres equips. Ens anirà molt bé per dinamitzar totes les seccions que tenim. Estem satisfets i alhora contents. A poc a poc serveix perquè la massa social vagi augmentant. Això diu molt de la salut que podem tenir en aquest aspecte.

Ara fa 15 anys va dirigir la Fundació Esportiva Figueres. Tornar a la Unió li ha fet recordar aquella etapa?

I tant. Fins i tot hi ha gent que encara hi és. Només venir al camp, trepitjar la gespa de l'estadi, respirar la tramuntana de l'Empordà... Ja només això m'ha fet retrobar-me amb les meves millors sensacions. Torno a estar on va començar i tot això em satisfà. Em transmet confiança. També necessitava una cosa així. Retrobar-me amb mi mateix, estar més tranquil i segur. Tornar-me a sentir important dins d'un projecte esportiu, on es poden prendre decisions que poden condicionar la dinàmica de tot un club. Com a mínim ara se m'escolta.

Tan difícil va ser l'última etapa al Palamós? Què va passar?

No ho sé... L'equip anava molt bé. Lluitàvem per la tercera plaça, que depenent de com hagués anat tot hauria pogut servir per pujar o jugar la promoció. No es podia competir ni amb el Vilassar ni tampoc amb el Girona C, pel que fa a pressupost i futbolistes. Havíem de ser tercers sí o sí. La dinàmica era molt bona i em van oferir la renovació. Però vaig manifestar que la rebutjava, que no em volia quedar i vaig justificar-ho. Les condicions havien de canviar. No pot ser que els futbolistes s'hagin de dur la roba de casa, que el fisioterapeuta hagi de ser el de l'equip contrari. Coses que el degà no s'hauria de permetre. Em van manifestar que volien arribar a un acord pactat; jo volia acabar d'entrenar aquell any. Llavors em van acomiadar. El seu orgull va poder més. El tema està en mans dels meus advocats i hi ha una demanda al jutjat social i també a la Federació Catalana de Futbol.

Llavors, no deu voler ni pensar en tornar a entrenar a curt termini, no?

He acabat una mica cremat, sincerament. Ara, a la Unió, em sento més tranquil i segur. Em toca fer d'altres tasques i això em motiva.

Què n'opina del descens del Girona a Segona?

Ha sigut una de les decepcions més grans que podia viure el futbol gironí. No ens ho esperàvem. Ni jo ni ningú. Amb molt poc, tot i la dinàmica dolenta, s'hauria pogut salvar la categoria i seguir a Primera. Ara, quan ja ha passat, es té la sensació que s'ha deixat una mica massa a l'atzar. Però el futbol ja les té aquestes coses. S'ha de pensar en positiu, aprendre de les errades, capgirar la situació i tenir la capacitat de reacció per enfortir-se.