Això de l'èxit va com va. És capritxós i no té data d'arribada. Se'n pot tenir o no. I en cas afirmatiu, tampoc hi ha un moment determinat per assaborir-lo. És com la vida, que reparteix bons i mals moments a tort i a dret, sense mirar gaire qui és el destinatari o quan és idoni fer-ho. Andreu Plaza fa un grapat d'anys que entrena. Això del futbol sala ho duu a la sang. Fa dècades que s'hi dedica, amb més o menys insistència, directament o indirecta. Temps suficient per patir alguna patacada de les que fan mal, però també per celebrar, xalar, gaudir. Ara, als seus 61 anys, el gironí és a només un partit d'aconseguir el millor èxit de la seva carrera com a entrenador. Necessita que el Barça Lassa, l'equip que dirigeix des de la banqueta des del 2016, guanyi el cinquè i definitiu partit davant ElPozo de Múrcia. L'escenari, teòricament, l'acompanyarà. El duel es juga aquesta nit (21 h) al Palau Blaugrana, on no hi cabrà ni una agulla: s'espera que les 6.500 localitats estiguin plenes.

Sap el que se sent Andreu Plaza en celebrar un títol al capdavant del conjunt blaugrana. Ho va viure ara fa un any, aixecant la Copa del Rei davant del Jaén gràcies a un gol d'Aicardo a la pròrroga (4-3). Èxit que es repetia fa pocs mesos, en idèntica competició i mateix rival, aquest cop tram final d'infart i un marcador un xic més ampli que l'altra vegada: 5-2. Títols que nodreixen el seu currículum, encara que, sobre el paper, estarien un xic per sota del que significa una Lliga. I també d'una competició continental, on el Barça no regna des de fa alguns anys. Per això la cita d'avui té encara més trascendència. No pas només per Plaza, que també. Sinó pel propi conjunt blaugrana, una piconadora unes temporades enrere, quan va enllaçar fins a tres lligues: 2011, 2012 i 2013. Però que des de llavors no aconsegueix guanyar el campionat domèstic. Es preveu ben igualat el cinquè i darrer enfrontament. Ha estat la tònica de la eliminatòria. 7-2 en l'estrena al Palau, i 2-3 en el segon partit per marxar cap a Múrcia amb la final empatada. ElPozo es posava al capdavant guanyant el tercer capítol als penals, mentre que deixaria escapar un match ball ara fa pocs dies quan el Barça s'imposaria amb claredat en una gran actuació coral: 3-7.

Plaza fa temps que coneix la casa. Abans de fer-se càrrec del primer equip per substituir Marc Carmona -això va ser el 2016- s'havia estat quatre anys al filial i fent tasques a la base. No és l'únic equip el blaugrana que forma part del seu currículum. N'hi ha uns quants. També ha dirigit el Marfil Santa Coloma i el Guadalajara. Abans havia estat al capdavant de l'Olesa i el Canet. Allà hi va arribar després de viure una de les etapes més brillants de la seva carrera com a entrenador. Va ser a Benicarló, al capdavant d'un equip que ja ha desaparegut. Patrocinat per povet.com en una època, abans de la crisi, on els diners sortien de tot arreu, aquell equip va ser una piconadora a Plata, la segona divisió estatal. Ho va guanyar gairebé tot: 31 victòries en 34 partits i una sola derrota (5-2 a la pista del Vitelcom Montcada). Al play-off, empès per una afició fidel, no va decebre i liderat per homes com David Herráiz o els brasilers Acidesio i Minhoca, acabaria pujant a l'elit. Era el 2004 i Andreu Plaza aconseguia un dels èxits de la seva carrera. Avui en podria afegir un altre. La cirereta.