TONI ESPINOSA: COPA CATALUNYA | L'ESCALA | 48 ANYS | ES RETIRA"Vaig tornar a les pistes per jugar amb el meu fill, experiència que he gaudit moltíssim. Ara, però, tinc altres prioritats"

Ara fa uns mesos, Toni Espinosa Teixidor (l'Escala, 1971) va decidir tornar-se a calçar la vambes de bàsquet per jugar al CEB Girona, a Copa Catalunya. I ho va fer per jugar, almenys una temporada, amb el seu fill gran, Toni Espinosa Melián. «Em feia molta il·lusió jugar amb ell, i penso que ha estat una molt bona experiència, que he gaudit moltíssim», explica el pivot escalenc. Els dos Espinosa, a més, han fet que l'equip s'hagi quedat a només una victòria de disputar el play-off d'ascens a Lliga EBA, després d'una forta pugna amb la Bisbal, que finalment ha estat quart. «Hem fet una bona temporada, amb un gran nivell d'entrenaments, i amb una forta cohesió entre tots els companys, tant dins com fora de la pista», destaca el número 47 del CEB Girona.

Amb 48 anys ja fets, però, Espinosa explica que ara té altres prioritats, «tenint en compte que el bàsquet és un esport que demana molt de compromís, i més de la manera com el visc jo», esmenta. «Vull tenir temps també d'anar a veure jugar els altres dos meus fills, la Júlia i l'Enric, ja que fins ara, moltes vegades, no podia perquè jo també jugava; més temps també per la feina, i més temps, per què no, per poder anar de viatge», assegura l'exjugador professional.

I és que «ja n'he fet 48, i el cos tampoc no aguanta com abans, a part que els desplaçaments en camp visitant quasi sempre han estat a l'àrea de Barcelona», comenta. Vull seguir fent esport, però sense veure'm amb 'l'obligació' d'anar a uns entrenaments uns dies determinats», conclou Espinosa.

SERGI COLL: PROLIGA (PORTUGAL) | OVAR | 37 ANYS | S'HO PENSA"Jugo força minuts i tinc bones sensacions, però les setmanes que he estat parat m'han fet pensar sobre el meu futur immediat"

El pivot figuerenc Sergi Coll (Figueres, 1982) ha disputat la seva segona temporada amb el Sanjoanense, equip de la segona lliga de Portugal, la Proliga. El jugador format a les categories inferiors de l'Adepaf fa moltes temporades que és a Portugal, on ha construït una família. «Tot i els 37 anys que ja he complert, les sensacions són molt bones, estic jugant força minuts i estic gaudint del bàsquet», explica Coll. La temporada per als portuguesos, a més, no ha anat del tot malament, ja que han quedat cinquens de vuit classificats, a una posició de fer els play-off d'ascens a primera divisió. Una primera divisió «que està pujant de nivell, ja que, entre altres motius, la Federació ara permet fins a dos americans per plantilla, i no només un», explica Coll. Aquest fet també permet que el nivell de la Proliga augmenti «de mica en mica».

El figuerenc es va perdre sis partits per un esquinç al genoll i va haver d'estar dos mesos parat. «Segurament fa uns anys n'hauria estat només un, de mes parat, però ara les recuperacions són més lentes», assegura. Per aquest motiu, i altres aspectes, Sergi Coll està pensant què fer la temporada que ve. «Les setmanes que he estat lesionat i les que ja fa que vam acabar m'han fet pensar sobre si vull seguir la temporada vinent o no, a part que encara queda molt per la campanya 2019-2020», argumenta Coll.

Coll viu a Ovar, a uns 25 minuts de Sao Joao da Madeira, Portugal, on el Sanjoanense competeix. «Aquesta situació em permet viure i jugar de manera que em sento molt còmode», afirma.

EDU GATELL: LEB OR | CASTELLÓ DE LA PLANA | 30 ANYS | RENOVA"Espero tornar a estar al 100% la campanya que ve, ja que la lesió m'ho ha impedit; no penso en un futur llunyà, però em faria il·lusió tornar"

Una temporada més seguirà Edu Gatell (Terrassa, 1989) a les files del TAU-Castelló, de LEB Or. L'exjugador de l'Adepaf, on sempre va ser molt estimat, ha acabat la seva segona campanya amb els castellonins. Malgrat viure tan lluny de la comarca, Gatell explica que «em sento d'Empuriabrava, on vaig viure-hi molts anys, i tot i que no penso en un futur llunyà, em faria molta il·lusió tornar a l'Alt Empordà i jugar, per què no, en algun equip de la zona». Gatell pensa, doncs, en el present, que ha estat marcat per la lesió al genoll que ha fet que «la temporada fos molt dura, ja que es va allargar més del que ens esperàvem. Vaig recuperar-me a poc a poc, però en alguns moments vaig forçar més del compte», explica.

L'equip ha acabat tretzè, amb un balanç de 13 victòries i 21 derrotes, malgrat que «crec que en general s'esperava que l'equip rendís millor del que ho va fer, però moltes vegades quan anàvem en dinàmica positiva, lesions o altres factors feien que el rendiment baixés una mica», comenta el pivot d'Empuriabrava. La renovació, doncs, servirà per «treure'm l'espina d'aquesta temporada, que no he pogut estar al 100%, i demostrar al club tota la confiança que ha dipositat en mi. Em sento com a casa i això és gràcies a la gent que envolta el club», assegura.

«Ara mateix només penso a treballar a l'estiu per afrontar una nova temporada, miro de no donar voltes en els anys que em poden quedar jugant aquest nivell, tot i que espero que siguin uns quants més», conclou.