La pròxima temporada de Tercera Divisió serà molt emocionant. L'ascens del Llagostera a Segona B i el descens dels de Narcís Pèlach Chicho, amb el conseqüent trencament de la filiació amb el Girona, deixen un panorama peculiar a la Lliga amb dos equips de l'Alt Empordà en escena: Figueres i Peralada. Un derbi sempre és maco i, sobretot, tenint en compte la bona relació que hi ha entre les dues entitats. Els seus presidents, Narcís Bardalet i Miquel Llobet, són doctors i ja fa uns mesos que van començar un projecte per promoure el futbol a la seva comarca. Des d'acords per establir un preu únic per assistir a l'estadi, fins al Trofeu dels Presidents, per exemple. Ara bé, a l'hora de competir ja és una altra història. Després de confirmar-se que molts dels jugadors del club blanc-i-blau no renovaven, el Peralada ha pogut anunciar els primers fitxatges de la nova plantilla que el director esportiu, Nitus Santos, i l'entrenador, Albert Carbó, estan confeccionant des de zero. De moment, ahir va saber-se que el futur de Sergi Romero i Ricard Mercader Ritxi està amb els xampanyers.
A mitjans de la setmana passada, el Figueres va comunicar que els seus capitans Romero, Albert Canal, Ritxi i Èric Vilanova no continuarien al club blanc-i-blau «per les altes pretensions econòmiques dels jugadors». Aquesta notícia va sobtar els implicats i, fins i tot, va decebre'ls. Sobretot, a Ritxi. Amb cinc temporades a la Unió, en les quals ha aconseguit guanyar-se la confiança de tots els tècnics que han passat per la banqueta, la seva sortida no ha estat una decisió gens fàcil.
«M'arriben a dir fa un mes que marxo i no m'ho crec. Hi estava molt a gust, el que he viscut allà és fantàstic. Sempre hi he estat molt bé, sempre he jugat i, a sobre, era un dels capitans. A vegades, però, les coses canvien. És una decisió personal, encara que també depèn de les persones que t'acompanyen. Tots quatre teníem diferents propostes i vam reunir-nos per parlar-ne. És veritat que en ser qui portava més temps al club, era qui ho tenia menys clar. L'única cosa que sabia és que sol no volia quedar-me», explica el migcampista palamosí.
El pitxitxi de la Unió va sentir un disgust quan va veure el comunicat que els titlla de «posar en risc l'estabilitat econòmica» del club. «De cara al públic s'intenta vendre una altra cosa. Suposo que per justificar i ja ho defenso. És una decisió que no ha d'arribar necessariament perquè no estiguem contents. Quan se'm va plantejar renovar, els vaig dir que sobre la proposta econòmica no calia parlar-ne més. L'acceptava. Però veia que molts jugadors de pes del vestidor perillaven i no volia quedar-me sol», explica.
Les altes expectatives que va marcar el Figueres per l'any del seu centenari s'afegeixen als condicionants de la sortida de molts futbolistes. «Feia dos anys que parlàvem del centenari i, al final, ha sigut un bon any, com qualsevol altre. Per mi no era cap premissa, però suposo que els qui portaven menys temps es van sentir una mica frustrats i enganyats amb aquesta idea. Aquest any ha sigut molt desgastador. Ens hem vist a baix i celebrant tots els actes. No podíem ni lesionar-nos», diu Mercader.
«Parlant amb l'Albert he vist que té les coses clares. Està molt il·lusionat. Han apostat per ell de la mateixa manera que ho va fer la Unió per Chicho, que és un exemple».
