12 de juny de 2019
12.06.2019

El gran salt de SarriÓ a Sidney

Guillem Lozano marxa demÓ a AustrÓlia i canvia l'handbol per un postgrau de comerš internacional L'extrem, que havia jugat a Plata amb el Barša B, no ho podrÓ repetir amb l'equip del seu poble

12.06.2019 | 06:30
Guillem Lozano, amb la samarreta del SarriÓ, al pavellˇ del club.

«El que més greu em sap és no poder tornar a jugar a Plata amb l'equip del meu poble, on m'he format. Per la resta ja és una categoria que conec i he tastat, ho vaig fer amb el Barça B, però sí que m'ha entristit molt no poder-hi jugar ara amb el club de la meva vida, amb aquest grup, amb aquesta família que hem format». Qui parla és Guillem Lozano, un extrem de 24 anys que s'havia convertit en una peça clau del Sarrià d'handbol, que aquesta temporada ha celebrat l'ascens a la segona categoria espanyola. Al setembre, quan arrenqui la competició, ell ja no hi serà. Demà marxa a Sidney (Austràlia) per estudiar un postgrau de comerç internacional durant dos anys i haurà de seguir el que facin els seus companys des d'una llarga distància: més de 17.000 quilòmetres.

No ha sigut una decisió fàcil, per a algú que des dels set anys ha viscut per l'handbol. «Aquest esport m'ha condicionat tota la vida», explica aquest consultor executiu de territori de la firma Philip Morris que ha decidit prioritzar la formació. Ho té clar: «l'handbol és la meva passió, hi jugo des de fa molts anys, però el dia de demà ni vull ni probablement podré viure d'això, per la qual cosa he de donar prioritat als estudis. Vull un plus que em permeti trobar una feina que m'ompli i m'agradi», relata.

Tot es va gestar l'any passat. El 2018, com ell mateix recorda, «va ser un any amb molts problemes personals i a través de contactes de la meva feina em diuen que familiars de companys meus són a Austràlia i ajuden gent d'aquí a anar a estudiar allà. Sempre m'havia fet il·lusió anar-hi i s'hi va ajuntar la possibilitat de formar-me en comerç internacional. M'hi vaig posar en contacte i em van parlar d'un postgrau de comerç internacional que, tot seguit, et permetia accedir a un altre també relacionat amb els negocis. Tot aquest còctel de factors, i el fet que no tingui càrregues familiars, em van convèncer per marxar un parell d'anys a formar-me a fora».


Buscant equip a Austràlia

S'instal·larà a Sidney. I no descarta jugar a handbol allà. «Sí que em faria il·lusió per no perdre el ritme», admet. Lozano sap que «altres companys que he conegut han anat allà a fer Erasmus o d'altres estudis i ho han fet i ja m'hi he posat en contacte per a un cop allà intentar trobar algun equip. Tampoc descarta altres disciplines més agosarades: «De jove havia fet windsurf, i a Austràlia els esports aquàtics es porten molt. Tampoc descarto fer-ne, o anar pel surf».

Guillem Lozano va començar jugant a bàsquet amb el Casademont Girona però ho va deixar «perquè els pares, per temes de feina, no em podien portar als entrenaments». L'alternativa havia de ser al poble i, a Sarrià, havia de ser l'handbol. Hi va començar amb 7 anys i va créixer tant que amb 13 se'l va endur el Barça. Aleshores, la paradoxa: «havia hagut de deixar el bàsquet perquè no em podien portar a Girona i vaig passar a haver d'anar a entrenar-me i jugar a Barcelona». Amb els blaugranes va poder tastar la Divisió d'Honor Plata i va ser convocat per les seleccions catalanes i espanyoles de base, sumant diversos èxits internacionals. El 2014 va tornar al Sarrià per jugar a Primera Nacional, fins ara, que un cop celebrat l'ascens, amb molta recança, haurà de seguir l'equip en el seu històric debut a Plata des de molt lluny.

«No em sap greu no jugar a Plata perquè ja ho he fet al Barça. N'he pogut gaudir, hi he estat uns quants anys, i havent-la tastat potser no em sap tant de greu. Sí que em sap molt greu no poder jugar a Plata amb el Sarrià», es lamenta el jugador gironí. Guillem Lozano recorda que «quan vaig decidir fer el pas va ser un cúmul de coses personals i laborals. Ara estava treballant a Philip Morris gestionant els clients de les comarques del nord de Girona, un triangle que va de Puigcerdà a Portbou, d'allà a l'Estartit, passant per Olot, Ripoll i Berga».

Lozano ha sigut el vuitè màxim golejador de la temporada del grup D de Primera Nacional (166), i la seva és una baixa molt sensible per a l'equip. L'extrem, però, defensa que necessita fer el gran salt de Sarrià a Sidney. «L'handbol ha marcat el meu estil de vida. He jugat al Barça, he fet partits amb seleccions catalanes, he anat amb equips de base d'Espanya a mundials, europeus, als Jocs del Mediterrani... ho ha sigut tot i m'ho ha donat tot però també m'ha tret coses. Ara bé, l'experiència vital que m'ha aportat em donarà molt el dia de demà en àmbit personal i professional», assegura.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook