11 de juny de 2019
11.06.2019
Pua Campos

«Estic molt content i agraït que a casa sempre em tinguin les portes obertes»

11.06.2019 | 06:30
Pau Campos (la Bisbal, 1976) tornarà a entrenar el Bordils.

Dos anys després de la seva marxa al CSM Bucarest de Romania, el tècnic bisbalenc torna a la banqueta del «blanc-i-verd» rellevant Sergi Catarain en el càrrec al mateix temps que Carles Ramonet ocuparà el lloc de Jesús Mach com a coordinador de la secció d'handbol.

Amb «ganes d'entrenar» i acceptant de manera ràpida la proposta del Bordils, Pau Campos torna a casa per compaginar el càrrec de director tècnic de la Federació Catalana amb la banqueta del primer equip en una Divisió d'Honor Plata que tindrà l'al·licient de la recuperada rivalitat amb el Sarrià: «El derbi és una gran notícia per a tot l'handbol gironí, no només per als aficionats del Bordils i del Sarrià, i crec que l'hem de saber vendre per captar fins i tot gent que no són aficionats a l'handbol».


Els va posar les coses difícils, al Bordils, quan li van trucar o va ser fàcil de convèncer?

En un principi em va sobtar la trucada, però jo tenia ganes d'entrenar des de feia temps i quan et truquen des de casa tot és molt més fàcil i ràpid. De seguida ens vam posar d'acord, perquè saps del que t'estan parlant, quins jugadors hi haurà, quines possibilitats té el club... És molt més fàcil que quan vas fora que primer preguntes i t'informes del que et trobaràs.

I va dir que sí.

Sí, és clar, que sí. Estic molt content que a casa sempre tinguin les portes obertes per a mi i agraït que hagin tornat a pensar en mi per portar el primer equip.

Diu que «tenia ganes d'entrenar», se li ha fet llarg el temps fora de les banquetes?

No, la veritat és que no se m'ha fet llarg perquè, encara que tenia ganes d'entrenar, he estat a la Federació Catalana en la meva feina de director tècnic, que la continuaré compaginant amb el Bordils, i he fet entrenament de tecnificació amb la base i amb la selecció femenina. Trobes a faltar l'adrenalina de la competició, de preparar els partits del dissabte, però la veritat és que el parèntesi m'ha anat bé per formar-me i per veure les coses des d'un altre punt de vista.

Fa dos anys va marxar per fer el salt al professionalisme amb el Bucarest. Descarta tornar-hi?

Mai se sap. Aquest últim any he tingut dues ofertes per anar a l'estranger, una de Qatar, però no m'han acabat de convèncer perquè segurament no era el moment per anar-hi ni les meves condicions familiars m'ho permetien. Les vaig refusar, però evidentment sempre et poden arribar ofertes i la vida dona voltes.

La possibilitat de rebre una oferta de l'estranger està parlada amb el Bordils?

No, no... El que està clar és que si jo m'he compromès amb el Bordils, és que entrenaré el Bordils. No vull donar a entendre que si rebo una oferta marxo, perquè jo començaré i acabaré la temporada segur arribi l'oferta que arribi... El que no puc dir és si hi estaré un any o vuit, perquè tots, tant jugadors com tècnics, tenim la possibilitat de rebre ofertes.

Parlem de l'equip. Com l'ha vist aquests dos anys?

Bé, molt bé. Han aconseguit la permanència, que és l'objectiu que sempre es marca, i amb números molt semblants als de les altres temporades. La feina ha estat molt i molt bona. El primer any vaig haver de seguir més els resultats pels diaris, però aquest he vist molts partits com a espectador i la veritat és que he gaudit perquè aquesta plantilla fa gaudir qualsevol persona que li agradi l'handbol en una categoria que és molt atractiva.

Ara deia «la permanència, que és l'objectiu que sempre es marca». Això no es pot canviar, oi?

És que hem de valorar en quina categoria estem i contra quins pressupostos estem lluitant. Aquesta setmana s'ha fet la fase d'ascens a Asobal i tres equips que estaven fets per pujar no ho han aconseguit i això vol dir que ens els trobarem a la lliga competint pels punts amb nosaltres, a més dels que ja no van ni poder jugar la fase... El professionalisme cada cop està arribant més a aquesta categoria.

A Bordils continuaran amb la seva filosofia de sempre.

El Bordils ha de continuar amb els peus a la terra, treballar molt bé la base i cuidant els aspectes socials/econòmics del club evitant sempre que els excessos d'avui posin en risc les temporades següent. Sense renunciar mai a res, però també sense fer volar coloms.

Marc Combis ja ha anunciat que no continuarà i arribaran nous joves. Com sempre?

És que és llei de vida. En Combis ja ho ha dit, l'Oriol Márquez ho va deixar a mitja temporada per temes laborals... Això és inevitable. El Bordils s'ha de reforçar sempre amb la gent que va pujant de sota o amb alguns jugadors que acceptin venir coneixent les condicions que tenim al Bordils. A poc a poc, els joves van agafant minuts als veterans i aquests cada cop juguen més minuts, però de molta qualitat. Es tracta d'establir un vincle fort entre el grup dels jugadors veterans i el dels joves.

El Sarrià ha pujat a Plata. Torna el derbi.

Poder recuperar el derbi gironí i, a més, recuperar-lo a Plata crec que és un orgull per a tot l'handbol gironí. No només per als aficionats del Bordils i el Sarrià. Crec que hem de saber vendre aquest derbi a tots els aficionats de l'handbol i intentar vendre'l als que no són aficionats de l'handbol. Vull felicitat públicament el Sarrià per haver fet aquest salt, que sabem el que costa, i per la seva aposta de jugar en una categoria que et fa viatjar per tot Espanya. Espero que per molts anys tinguem derbi a Plata.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook