Si fa no fa, la història de l'Empuriabrava-Castelló és breu. El club va néixer l'any 2015 arran de l'empenta d'un grup d'amics per tenir un equip de futbol a la urbanització i la seva idea ràpidament va anar progressant, fins al punt d'aconseguir fer el salt a Segona Catalana, categoria que estrenaran el curs vinent després de liderar Tercera amb uns números espectaculars: 25 victòries, 5 empats i només 3 derrotes. Totes, això sí, van arribar a partir de la segona volta, quan el desgast físic comença a ser més que notori per a tothom.

L'ascens ha estat la cirereta del pastís per als homes d'Albert Albert, que continuen implicats a retre homenatge al seu amic Iñaki Fernández Búfalo -un dels fundadors del club, que va morir l'any 2017 als 26 anys a causa de la síndrome de Lynch. I és que, enguany, també han aconseguit batejar l'estadi amb el nom de Búfalo. «La mort de l'Iñaki va ser una sotragada i ens ha fet ser un club especial. Tenim poca història esportiva, però amb un rerefons molt humà. Sempre el tenim molt present. L'estiu passat van engrescar-se a venir molts dels seus amics i hem pogut reforçar la plantilla amb jugadors que ens donen un plus de qualitat. En qüestió de dos anys, el nivell ha pujat considerablement», explica l'entrenador. «Hem fet un bon equip i això t'obliga, en certa manera, a estar a dalt de la taula. No obstant això, la junta mai ha pressionat», afegeix.

«Durant aquest temps, hem crescut molt com a club i com a persones. Amb tot, la temporada 2018-19 ha sigut molt idíl·lica. Tothom ha sumat. Jugadors, cos tècnic, Junta Directiva... Estic molt content. Som com una gran família i tots remem en la mateixa direcció», apunta Albert. Conscient que els bons resultats són el camí perquè «tot sigui millor», el tècnic valora molt positivament l'arribada de futbolistes com Pitu Labrador, Frank Caballero o el killer. «Aporten molt. Tant fora del vestidor, on són un xou, com dins del terreny de joc, amb molta competitivitat. Això fa que no et puguis despistar en cap moment. Hem tingut punxades lògiques, a causa d'alguna baixa o jugadors lesionats. És normal, era impossible seguir el ritme de la primera volta», explica.

Albert renova i debuta a Segona

El tècnic va aterrar a l'Empuriabrava-Castelló fa quatre anys, coincidint amb la seva fundació. Amb «només una dotzena de jugadors», Albert ha sigut l'encarregat de dirigir el club cap a l'èxit. Passant de Quarta Catalana a Segona, amb tan sols quatre anys. És per això que els castellonins compten amb ell per a la nova aventura. «Per mi ha sigut un repte personal perquè l'any passat ja vaig tenir dubtes de seguir o no. Fa molts anys que estic al club i hi ha molta relació. Al final, he apostat per renovar. M'il·lusiona i he tingut el suport de la junta i els jugadors. Ens haurem de reforçar i ja veurem com surt la cosa. Per sort, comptarem amb més de la meitat de la plantilla», confessa.

«Encara falta acabar de determinar els rivals que tindrem, però és clar que la salvació serà molt difícil. Haurem de fer mínim uns 45 punts i hi haurà un gruix molt alt d'equips que lluitarem per la permanència. Això a banda, dels dos o tres que despunten i han d'estar a dalt perquè tenen un pressupost molt elevat. Nosaltres no podrem pagar res, serem l'equip humil», diu.

L'ascens a Segona no només serà novetat per a l'Empuriabrava-Castelló, ja que el tècnic també hi debuta: «Vull provar la categoria i conèixer equips nous. A diferència de Tercera Catalana, Segona és desconeguda. Tindré feina per pescar les debilitats dels rivals. L'objectiu serà la permanència i com més aviat l'aconseguim, millor».