De Tercera Regional a Segona Regional, la temporada 1997-98. De Segona Regional a Primera Regional, la temporada 2004-05. De Primera Regional a Preferent, la temporada 2005-06. De Preferent a Primera Catalana, la temporada 2007-08. De Primera Catalana a Tercera Divisió, la temporada 2008-09. De Tercera Divisió a Segona Divisió B, la temporada 2010-11. De Segona Divisió B a Segona Divisió A, la temporada 2013-14. De Tercera Divisió a Segona Divisió B, la temporada 2018-19.
Vuit ascensos d'Oriol Alsina al Llagostera. Vuit gestes que la seva afició, petita però fidel, conservarà sempre a la memòria. Perquè era impensable que arribés la primera. Com també ho va ser que els blaugranes es plantessin al futbol professional i se situessin a un pas de disputar el play-off a Primera. Aquesta època és daurada. Màgica. Eterna. Quan sembla que és insuperable, encara queda algun cartutx a la reserva.
El límit va ser el cel de Segona, i no tothom hauria entès el fet de veure's de sobte a Tercera. La família del Llagostera sí, encapçalada per dues persones encarregades d'obrar miracles: l'Oriol Alsina a la gespa i la Isabel Tarragó, successora de Josep Valentí, als despatxos. Ells, però, no ho haurien pogut fer sols. Perquè hi ha incomptables còmplices i tots són «culpables» d'un èxit sense precedents, d'una petjada que qualsevol la podria qualificar de normal quan no ho és. Tots els jugadors de les darreres plantilles, integrants del cos tècnic, fisioterapeutes, metges, socis, personal del club i persones que col·laboren desinteressadament a fer del Llagostera, una entitat cada dia una mica més gran.
Amb el títol de Tercera a la butxaca, tal com va passar el 2011, els gironins han aconseguit l'accés a Segona B pel camí més ràpid, guanyant l'eliminatòria de campions. Si fa vuit anys va ser derrotant el Cerceda (2-0 a Llagostera i 0-1 a domicili), aquest cop ha estat passant per sobre del Portugalete (2-0 a Llagostera i 1-1 al País Basc).
Donant una ullada al passat, tot va començar amb les victòries contra el Verges i el Porqueres a Segona Regional, i el Martorell a Preferent. O amb el somriure en la remuntada contra l'Avilés abans de la gran eufòria, aquella tarda contra el Nàstic on Nuha es va disfressar d'inesperat heroi per convertir-se en llegenda. El camí, però, tampoc s'entendria sense les derrotes: de Segona Divisió A a Segona Divisió B, la temporada 2015-16; de Segona Divisió B a Tercera, la temporada 2017-18. Cicatrius de guerra que no es poden considerar ni ferides, perquè el Llagostera ha arribat molt més lluny del que qualsevol hauria predit.
La travessia, però, no ha durat ni un any. En el seu moment, Llagostera va ser la població més petita que tenia un club al futbol professional, amb 8.500 habitants. Avui, el club es mou aproximadament en 450 socis. 450 fidels que poden presumir d'una història amb vuit ascensos inoblidables. Sis dels quals, concentrats en només nou anys, del 2005 al 2014. Té un mèrit terrible, perquè no existeixen precedents semblants. És una història de pel·lícula. Mai la valorarem prou.
