Cap altre equip té tan clar el que ha de fer com el Llagostera, que comença a acaronar l'ascens a Segona B gràcies al triomf contra el Portugalete (2-0), amanit gràcies als gols de Crespo i Aimar al primer temps. Va ser tan superior que ningú li podrà retreure res. Intensitat, intensitat i més intensitat. I creure, és clar. Aquesta és la recepta d'un Llagostera valent des del xiulet inicial. El partit, però, feia estona que es jugava. Concretament, des del dilluns, quan la fortuna va emparellar dos equips que ahir s'ho van deixar pràcticament tot sobre la gespa.

Els gironins, conscients que havien de fer un sobreesforç per arribar en les millors condicions possibles al País Basc, van sortir aferrats a l'empenta habitual. És l'exigència màxima d'Alsina: posar-hi l'ànima. Els primers minuts van ser un bombardeig constant a l'àrea de Mediavilla, perquè el Llagostera va gaudir d'una profunditat bestial. Per la dreta, amb la parella Aimar-Crespo. Per l'esquerra, amb la velocitat de Maynau i Moussa, que es va anar intercanviant la banda amb Crespo. Pel mig, per descomptat, la clarividència de Pitu, lesionat abans del descans, va fer que tot el joc passés per ell, incansable buscant la picardia de Gil Muntadas i Sascha al davant. El Portugalete, ben plantat en tasques defensives, intentava frenar la tempesta. Sobretot en l'estratègia, on una primera rematada de Lucas Viale va topar contra el braç d'un defensor però l'àrbitre va decretar que no era voluntari.

Amb 180 minuts a l'horitzó, tampoc era qüestió de tornar-se boig. La lluita, però, va ser titànica. De mica en mica, els homes d'Ezequiel Loza també es van estirar, dominant lleugerament per moments. Qualitat en tenen, perquè és impossible ser campió de grup sense tenir-ne. Bonilla, amb el cap, gairebé aprofita un rebuig de Marcos, providencial en un xut de llarga distància d'Ukerdi. Ja amb l'1 a 0, desviaria una rematada de Cubería. El Llagostera té un àngel sota els pals.

Esperonats pels «Almogàvers», l'eufòria es va desfermar al llindar de la mitja hora. Una pilota treballada per Crespo al mig del camp va acabar als peus de Moussa, que va aixecar el cap i va veure com el seu company es desmarcava a l'espai posant-li una assistència deliciosa amb l'exterior. Crespo, amb tota la sang freda del planeta, va enviar-la al fons de la xarxa; materialitzant l'avantatge als mèrits d'un conjunt que desitja tornar a la categoria que el curs passat va perdre. Per si hi havia algun dubte, una canonada d'Aimar abans del descans va augmentar encara més la felicitat del Llagostera, que havia dibuixat l'escenari ideal. I si Crespo no va fer el tercer, va ser perquè a Mediavilla se li va aparèixer la Verge.

No rebre cap gol era fonamental a la segona part, perquè hauria esgarrat bona part del màgic inici. El Portugalete, com no podia ser d'una altra manera, va fer un pas endavant i tot just començar va generar una acció plena de rebuigs que entre Marcos i la defensa van allunyar com van poder. Yaser, amb un xut des de la frontal, també va posar l'ai al cor.

La resistència del conjunt d'Alsina, però, va ser espectacular. No va concedir res, mostrant-se tant intractable com eficient. També amb 10, perquè Pol Gómez va ser expulsat. S'ha guanyat ser de Segona B però li queda un darrer partit. «Per les nostres famílies, per la nostra afició», va dir Oriol Alsina a la xerrada inicial. Ara també ho hauran de fer per Pitu, que podria tenir els creuats afectats. Dilluns se sotmetrà a proves.