Campiones. A banda del resultat i tot el que comporta ser les segones millors d’Europa, després de caure davant l’Olympique de Lyon en la final de la Champions League (4-1) que va disputar-se dissabte passat a Budapest. Pel simple fet d’arribar-hi -que no ho ha estat gens, de simple, sinó que li preguntin a Messi, Piqué i companyia-, el FC Barcelona femení ja ha fet història. Sobretot, considerant que no fa pas massa era anecdòtic i, fins i tot, impensable. Fites com aquesta deixen sobre la taula el creixement majúscul que ha patit el futbol femení en els darrers anys. Sense oblidar, això sí, que encara queda molta feina per fer i que el camí està ple d’entrebancs. En aquest sentit, el Barça ha posat alguna de les pedres des que va jugar-se el primer partit entre dones al Camp Nou l’any 1970 fins al dia d’avui. I la futbolista altempordanesa Helena Barco Solés (Peralada, 2000) ha pogut gaudir-ho des de dins del club blaugrana com a jugadora del filial.
Ja fa quatre temporades que la lateral, de 19 anys, va fer el salt a la Ciutat Esportiva Joan Gamper després de formar-se al planter del Peralada -on jugava amb nens-, Cabanes i Espanyol. «Fa poc temps, ningú es pensava que el Barça femení disputaria la final de la Champions. A les que ho veiem des de baix ens fa molta il·lusió. Personalment, he notat un creixement important en els darrers anys. Arribar a la final ho remarca, encara que no s’hagi guanyat. Estic molt orgullosa d’elles», explica Barco.
La peraladenca considera que «el futbol femení està creixent i s’està guanyant molt més nom». Ha passat d’estar de moda a ser una realitat. I tot això gràcies a la revolució de les jugadores, que, a poc a poc, van guanyant-se el protagonisme que mereixen veient reconeguts els seus èxits. Tant per part dels mitjans de comunicació, com per part de la societat. «El seguiment que ens fan és molt més ampli. Tenim repercussió i des del club també ens estan donant molta més importància. La confiança que ens donen és d’agrair», diu.
L’aposta a Can Barça pel femení ha estat clara i concisa: més nivell en les categories de base. «La final de la Champions a Budapest ha de ser un punt i seguit, que té el nostre suport per donar ajuda al femení. Estem molt orgullosos. Era un objectiu per als pròxims anys. Seguirem insistint i invertint en el femení, no només en el professional, sinó també en el futbol base», declarava el president Josep Maria Bartomeu a mitjans de la setmana passada.
«Per mi, el punt de partida de l’auge del futbol femení ha estat el Mundial sub20 d’aquest estiu. Es va començar a veure el boom i ara amb la final de la Champions s’ha acabat d’evidenciar. No considero que hagi arribat tard, però és veritat que falta molt camí per recórrer. Estic segura que seguirà creixent molt més», confessa la futbolista.
Un altre gest que permet igualar la balança és la decisió que han pres molts clubs de disputar els partits a l’estadi on juga el primer equip. Per exemple, l’Espanyol-Atlètic de Madrid de la Lliga Iberdrola que va acollir el RCDE Stadium amb rècord d’assistència a Catalunya: 20.615 espectadors. Per la seva part, les matalasseres també van poder ser les protagonistes al Wanda Metropolitano davant de quasi 70.000 persones. Al Camp Nou, però, serà més difícil que s’obrin les portes al femení. Amb un aforament de 99.354 espectadors encara és arriscat i per això s’opta pel Mini Estadi. «Primer s’ha de procurar omplir el Mini setmana rere setmana i, a partir d’aquí, pensar en l’aposta pel Camp Nou. Encara és aviat», considera.
Una temporada prometedora
El Barça B ha acabat la lliga de Segona Divisió a la tercera posició, assolint l’objectiu d’ascendir el curs vinent a la nova Primera Divisió B. «Estar al filial és una oportunitat per créixer en l’àmbit futbolístic i personal. Estic al millor lloc i no hauria estat possible sense el suport dels meus pares. Veure els èxits del primer equip fa que et sorgeixin nous reptes», afirma.
