El Figueres acaba un curs difícil amb tota la dignitat del món. Un gol de Mercader al primer quart d'hora de la segona part va confirmar la reacció d'un equip que durant bona part de la temporada ha mirat més avall que amunt, però que s'ha instal·lat a mitja taula gràcies al fet de viure el seu millor moment. Només ha patit una única derrota (a Vilafranca, per 2-1) en les darreres nou jornades, en què ha sumat 18 dels 27 punts en joc. La feina de Xavi Agustí ha estat impecable.

Aquest tram final li ha de permetre posar les bases del que ha de ser la temporada vinent, en què l'objectiu exigeix mantenir la categoria i qui sap si treure el cap per la zona alta de la classificació. Avui dia, és inviable imaginar-ho; però ningú ho pot descartar.

El Sant Andreu, sense res en joc, va portar la iniciativa a la primera part. Ocasions com les de Carlos Martínez, la centrada del qual va ser rebutjada per la defensa del Figueres, o Alcover, amb un xut desviat, van estar a punt d'avançar els barcelonins, que van protagonitzar un autèntic setge abans d'arribar al descans: Guillem, Juanan i Josu van exigir a Aroca més feina del compte. En l'apartat ofensiu, dels alt-empordanesos no se'n va saber res.

Aroca va continuar amb les seves intervencions, desviant un xut de Guillem. Fins que va aparèixer Ritxi Mercader, que amb l'exterior i des de l'interior de l'àrea va segellar una victòria molt generosa, però que serveix per finalitzar la temporada amb una rialla. I això, després d'un any ple de dificultats, amb eleccions, el centenari, i un canvi a la banqueta, ja és molt. Perquè qualsevol altre club s'hauria pogut deixar anar. Una cosa que el Figueres no farà mai.