De cop i volta, el més temible acaba passant. Era com un secret a veus, perquè els resultats no acompanyaven des de feia mesos, però sempre hi havia l'última esperança. Aquesta vegada no ha pogut ser. Amb set victòries, set empats i 23 derrotes -només 28 punts- el Nàstic va certificar el seu descens matemàtic a Segona divisió B a falta de cinc jornades per acabar la lliga. I, amb ell, els futbolistes altempordanesos Roger Brugué i Pol Valentín han perdut la categoria de plata en el seu primer any natural com a jugadors del primer equip tarragoní.

L'enèsima derrota del conjunt grana contra l'Extremadura (0-1) va ser la prova de foc per ratificar el descens, que va consumar-se amb la victòria del Tenerife davant Las Palmas (2-1) i l'empat entre l'Albacete i el Numància (o-0). A banda d'això, s'hi va afegir el fet que els sorians i el Rayo encara no havien jugat amb el Reus -expulsat de la Lliga 1/2/3 per impagaments.

Això ha suposat que ambdós sumin tres punts més a la classificació, deixant la salvació inaccessible al Nàstic. Un cop dur, sobretot per a futbolistes joves com Brugué o Valentín que encara no havien experimentat una situació com aquesta.

«És un moment complicat perquè som joves i, com és lògic, mai havíem viscut una experiència semblant. Jo, com a mínim, no havia baixat cap any i menys en aquesta categoria, que encara sents més. Hi ha molta afició i la pressió per part del club és més alta», comenta Brugué.

Amb només 22 anys, el davanter de Bàscara s'ha fet un lloc a Segona A disputant un total de 14 partits, set d'ells com a titular, que es tradueixen en 647 minuts sobre el terreny de joc. Afegint les oportunitats que va tenir la temporada 2017-18 amb el seu debut a la categoria de plata, Brugué acumula 686 minuts. Unes xifres que van fer despertar l'interès de l'Extremadura durant el mercat d'hivern. Ara, però, això és aigua passada: «Des del principi, les coses no han anat com s'esperava. Pràcticament, tots els moments han sigut bastant dolents i sabíem que era complicat salvar-nos. No hem encadenat dues victòries seguides des que va començar l'any. Això no implica que no hàgim treballat bé i ho hàgim donat tot per mantenir la categoria».

«Som professionals i representem un club, una afició i una ciutat. No podem tirar la tovallola. Hem d'entrenar com el primer dia i intentar competir els partits. Ho devem tot a l'afició», explica. Deixant de banda el descens, aquesta temporada ha sigut «el que sempre somies quan comences a jugar a futbol». «Ha sigut una experiència molt enriquidora», apunta l'extrem esquerre del Nàstic. De moment, Brugué encara té contracte amb els tarragonins i espera «tornar al més aviat possible a Segona».

Pol Valentín demana pas

Qui també ha hagut de picar molta pedra ha sigut Pol Valentín. El defensa d'Avinyonet de Puigventós, de 22 anys, tot just ha començat ara a agafar volada amb el primer equip. Aprofitant la lesió de Pipa en l'últim partit contra l'Extremadura, el petit dels Valentín va reivindicar-se per demostrar que mereix un lloc al primer equip. Molt més enllà dels sis partits que ha jugat com a suplent amb un total de 129 minuts.

«Ha sigut una temporada difícil perquè al principi no vaig disposar de gaires minuts. Entrenes bé, però mai arribava el premi. Ara, a poc a poc, m'ha arribat. L'altre dia vaig poder jugar i em vaig veure bé. És evident que, com més jove ets, més difícil és fer-se un lloc a l'equip», confessa Valentín. Fa quatre anys que el germà de Gerard Valentín va aterrar a Tarragona, on va explotar amb la Pobla de Mafumet (el filial) a Tercera divisió, i encara té un any més de contracte. «Hem d'acabar el curs de la millor manera possible per l'afició, l'escut i nosaltres mateixos».